Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat publica el llistat de les 3.722 propietats immatriculades per l’Església a Catalunya

La meitat correspon a llocs de culte però també hi ha places i terrenys rústics

El Govern presenta a Sant Vicenç de Castellet el llistat d'immatriculacions de l'Església.
El Govern presenta a Sant Vicenç de Castellet el llistat d'immatriculacions de l'Església.

Un mapa interactiu engegat per la Generalitat permetrà consultar les 3.722 propietats que l'Església catòlica té inscrites al seu nom a Catalunya i que en diversos casos generen conflictes amb ajuntaments o fins i tot particulars. La idea de la mesura, impulsada per la Vicepresidència i el Departament de Justícia, és que els ciutadans puguin consultar la informació i en el cas de tenir diferències de criteri es pugui recórrer a un servei de mediació que engegarà el Departament de Justícia.

La iniciativa ha estat presentada pel vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, precisament en un d'aquests llocs conflictius: la casa del campanar de Sant Pere de Vallhonesta, a Sant Vicenç de Castellet (Bages). L'alcaldessa de la localitat, Adriana Delgado (ERC), ha recordat que des de fa anys el lloc el cuida una associació d'excursionistes i és un espai d'esbarjo per als veïns, però ha estat inscrit per l'Església com a propietat seva.

En virtut d'una llei franquista, l'Església va inscriure al seu nom en els registres de la propietat desenes de milers de béns immobles a tot Espanya. Aquesta norma, del 1946, permetia que amb només la signatura d'un bisbe es pogués registrar per primera vegada (o immatricular) la propietat d'un immoble sense necessitat de certificar-ne la propietat. El Col·legi de Registradors va lliurar al Govern central el 2018 una llista, però roman en secret. La Generalitat ha decidit ara fer pública la seva després d'estudiar els fons dels registres de la propietat catalans.

Capella ha explicat que la meitat de les propietats són centres de culte. La resta, no obstant això, és molt variat i amb un alt potencial de conflictes amb ajuntaments o privats: hi ha places, equipaments esportius, terrenys rústics... “L'Església es pot considerar legítima propietària, però també ho pot fer un privat. Per això engeguem el servei de mediació”, ha aclarit la dirigent republicana. “Això no va d'assenyalar ningú, sinó de buscar solucions. La publicació del llistat no és en contra d'algú, és a favor de la transparència”, ha puntualitzat.

La consellera s'ha adreçat especialment al clergat i a la Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles de Catalunya (que en el seu moment van reclamar la propietat d'alguns dels terrenys immatriculats) perquè s'acullin a aquest servei de mediació i es pugui arribar a un acord extrajudicial, evitant un enutjós litigi. Bona part de les disputes se centren en llocs de culte situats en propietats privades i solars rústics.

Lleida suma el 58% de les immatriculacions de Catalunya. Aquesta demarcació, de fet, té els dos municipis amb més registres d'aquest tipus, i la llista l'encapçala el Pont de Suert, amb 82.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >