Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Legislar el teletreball?

Cal promoure una nova cultura del temps, basada en l’eficiència i en el respecte als temps dels altres. Som una societat que promou el presencialisme, tolera la impuntualitat i, conseqüentment, jornades maratonianes

Una dona treballant des de casa seva.
Una dona treballant des de casa seva.

El Govern espanyol ha anunciat dues iniciatives en poc més de tres dies que pretenen cobrir aspectes rellevants de l’organització del temps de vida quotidiana. La ministra Montero ha anunciat una Llei del Temps Corresponsable per garantir la conciliació amb la cobertura del sistema públic de cures. I la ministra Díaz ha plantejat regular el teletreball per donar resposta a l’impacte de la covid. Totes dues iniciatives no cobreixen integralment el problema de fons, el desordre horari.

Aquesta desorganització provoca malestar i manca de llibertat en la gestió del temps. Cal legislació, però també pacte social, que afavoreixi la sincronització d’hàbits horaris amb els de la resta del món (especialment, amb els països mediterranis) i amb els ritmes circadiaris del cos. Així aconseguirem guanyar temps al temps i millorar en salut i qualitat de vida.

Per aconseguir-ho, tal com defineix el Pacte per a la Reforma Horària el 2017, cal treballar per: compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina; introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida (el teletreball és una eina més); avançar les hores dels àpats, tant de l’esmorzar com del dinar i del sopar; impulsar en les organitzacions una cultura no presencialista, basada en el seguiment d’objectius i sincronitzar els horaris d’empreses, institucions i actors socials i culturals.

Seria ideal regular els horaris amb una llei sistèmica, com la que es va dissenyar al Parlament la passada legislatura, sense èxit per manca de competències. Cal posar en valor les cures, regular el dret a la desconnexió, però també protegir infants i adolescents d’uns horaris educatius extraordinàriament extensos i poc saludables amb àpats tardans i poc descans. També, regular l’espai audiovisual, mitjançant un import als anunciats més enllà de les dotze de la nit, per evitar una hora punta (prime time) inèdita al món i, especialment, evitar futbol a les deu. Altres aspectes a encaixar en l’organització horària són cinemes, teatres, museus, discoteques, restauració, associacionisme o pràctica esportiva.

Alhora, i tal com s’assenyalava anteriorment, és necessari un pacte social que impliqui les organitzacions patronals i sindicals més representatives en l’acceleració de la reforma horària en el teixit productiu, hi ha una relació directa entre més benestar dels treballadors i millora de la productivitat. Aquí s'inclou el teixit comercial (on també caldria compactar la jornada per avançar-ne la finalització, i a més, conscienciar la ciutadania per fomentar una franja responsable de consum) i l’Administració, on s’ha d’incidir, sobretot, a facilitar un horari més saludable per als àpats.

Un altre aspecte d’especial interès, si es vol assolir una organització horària més saludable, és promoure una nova cultura del temps, basada en l’eficiència i en el respecte a les agendes i els temps dels altres. Som una societat que promou el presencialisme, tolera la impuntualitat i, conseqüentment, jornades maratonianes. Cal repensar els processos de treball, impulsar el seguiment d’objectius, reduir lladres del temps, com les reunions i la comunicació interna, etc.

Finalment, un tema no menor, el 2021 és l’any escollit per les institucions europees per suprimir el canvi d’hora d'estiu i hivern. Seria interessant que el Govern central liderés una cimera d’Estats amb la participació de Portugal, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, on es convidés també Irlanda i Islàndia, amb l’objectiu de consensuar el fus horari escollit. Preferentment, el +1.

A voltes amb el teletreball, s’ha comprovat l’impacte positiu sobre el medi ambient i en la sinistralitat en els accidents in itinere (primera causa de mortalitat laboral). Amb la seva legislació, els treballadors podran demanar horari flexible en la fórmula del teletreball. Vistos els arguments relatius a la desorganització horària, sembla més raonable replantejar-ho justament a l’inrevés: els treballadors haurien de sol·licitar el teletreball en el marc d’un horari flexible. Tenim els horaris més rígids d’Europa, i no és pas casualitat: cal impulsar una nova cultura del lideratge en les organitzacions, basada en la confiança i el seguiment d’objectius, la qual cosa comporta la flexibilitat pactada, i, així, un teletreball de qualitat. Per contra, el fet que hi hagi organitzacions on es permet el teletreball no vol dir que tinguin una cultura coherent amb un model de flexibilitat basat en la confiança.

En conclusió, convindria que el Govern central fes un plantejament global sobre l’organització del temps de vida quotidiana, d’acord amb els principals actors, que ajudi a consolidar el factor temps com una nova mesura de llibertat, equitat i benestar. Podria emergir la política pública més avançada del món. I no es tracta de fer un Ministeri del Temps, però gairebé.

Fabian Mohedano és consultor i va ser promotor de la reforma horària.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >