_
_
_
_
_

Educació permet l’eliminació de la sisena hora a la pública el curs vinent

Les instruccions enviades pel Departament estableixen que els centres que vulguin mantenir l'hora adicional ho hauran de demanar expressament

Nens en una escola pública de Barcelona.
Nens en una escola pública de Barcelona.Joan Sánchez

Algunes escoles públiques que encara mantenien la sisena hora escolar perquè concentren un alt nombre d’alumnes vulnerables han decidit renunciar-hi el curs vinent. El Departament d’Educació ha obert la porta perquè aquests centres renunciïn a aquesta hora addicional si això els suposa un problema d’organització. Diversos centres ja ho han sol·licitat, adduint que no és un recurs que hagi demostrat ser útil. Però l’anunci ha irritat moltes famílies, que critiquen que no se’ls hagi consultat abans de prendre una decisió i ho veuen com una nova retallada als alumnes més necessitats.

Les vuit escoles públiques que hi ha a Salt (Gironès) estan qualificades com a centres de màxima complexitat, per l’alt nombre d’alumnes vulnerables que acullen. Per les seves característiques i necessitats especials, són escoles que tenen una mica més de professorat, però també amb una hora addicional de classe diària, el que es coneix com a sisena hora. El proper curs, els vuit centres s’han posat d’acord per no impartir-la. “Amb les instruccions especials per la covid, Educació demana que no entrin més de cinc professors diferents a l’aula, i això amb la sisena hora no es podia fer mantenint la mateixa plantilla”, justifica Xavier Fàbrega, director de l’escola Veïnat.

Más información
El Síndic assegura que amb 1.164 milions es posaria fi a la segregació escolar
Catalunya reforçarà les escoles el proper curs amb 8.258 noves contractacions
L’escola concertada de Barcelona augmenta l’acollida d’alumnes vulnerables fins al 37%

La sisena hora es va començar a aplicar el 2006 a l’escola pública com una manera d’equiparar l’horari amb la concertada, que al final d’any impartia 175 hores de classe més. Però va ser una de les primeres mesures que va fulminar l’exconsellera Irene Rigau el 2011, al principi de l’onada de retallades. No obstant això, la Generalitat va decidir mantenir-la en uns 400 centres: en aquells amb un nombre més alt d’alumnes vulnerables i a les escoles rurals.

Educació ha obert un nou filó de cara al curs vinent. En les instruccions enviades als centres escolars s’especifica que les escoles públiques que vulguin continuar impartint la sisena hora hauran de presentar una sol·licitud i Educació ho avaluarà. És a dir, per defecte les escoles que tenen la sisena hora la perdran. El termini finalitzava el 15 de juliol i des del Departament d’Educació asseguren que trigaran fins a dues setmanes a comptabilitzar quantes no la impartiran.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va recordar dimarts que es tracta d’una mesura “excepcional”, pensada només per al curs vinent i en el cas dels “centres que per la seva reorganització horària i d’espais pensin que és més factible no fer la sisena hora”. A més, va apuntar que els centres de màxima complexitat que la mantinguin tindran més dotació de personal, ja que són escoles que pateixen addicionalment un problema d’excés de ràtio. Educació ja va anunciar que els gairebé 6.700 docents i personal de suport que es contractaran per al curs vinent es destinarien prioritàriament, entre altres aspectes, a reduir aquells grups en què se supera el màxim legal d’alumnes per aula.

Però no totes les escoles que han decidit no impartir la sisena hora ho fan per motius organitzatius. Des de l’escola Drassanes de Barcelona admeten que hi han renunciat perquè no la veuen útil. “No creiem que sigui un avantatge ni un recurs que afavoreixi. Tampoc creiem en l’argument que serveixi per equiparar-la amb la concertada, això és una manera de justificar la sisena hora de la concertada”, assenyala el director, Alfons Espinosa. El docent defensa així mateix que “més hores no vol dir millor” i considera que per als alumnes vulnerables és més beneficiós potenciar les activitats extraescolars i relacionades amb el barri i la comunitat.

En aquesta línia també s’expressa Xavier Fàbrega, director de l’escola Veïnat de Salt. “Amb el temps que fa que funciona la sisena hora, hi ha algun estudi que demostri que sigui positiva? Ens fa la sensació que el que se’ns demana és que tinguem guardats els alumnes”. Fàbrega també posa el focus en la necessitat de potenciar un temps extraescolar de qualitat. “Els alumnes han de tenir l’oportunitat de relacionar-se amb altres nens i aprendre coses diferents”.

Per la seva banda, el col·lectiu Escoles contra la Segregació demana que es mantingui la sisena hora i que la decisió no es deixi en mans de les direccions dels centres. I, en tot cas, que la decisió s’acordi amb les famílies i que estigui argumentada.

Malgrat tot, l’eliminació de la sisena hora ha irritat moltes famílies, especialment per les formes. “Hi ha molts òrgans i espais on escoles i famílies estan presents. I no ens han consultat, ens han ignorat. Ens hem assabentat per un correu i sense argumentar la decisió”, lamenta Èlia Llinàs, membre de la coordinadora de l’AMPA de Salt. La coordinadora es reuneix aquest dijous per posicionar-se en aquest assumpte, però ja avancen que ho veuen com “una nova retallada”. “Es tracta d’alumnes que han estat desconnectats durant el confinament i ara tindran menys classe. En una hora es poden fer projectes molt interessants”, opina aquesta mare, que també afegeix que el canvi d’horari trastocarà l’organització de famílies i d’extraescolars.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_