_
_
_
_
_
corredisses
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Treva després de la tempesta al Camp Nou

A vegades va bé estar uns dies sense veure’s després de haver-ne dit unes quantes de fresques, farts d’aguantar-se com estaven uns i altres al Barça

Setién i Messi en un entrenament, el passat mes de gener.
Setién i Messi en un entrenament, el passat mes de gener.fcb
Ramon Besa

No se sap com anirà el partit del 8 d’agost al Camp Nou contra el Nàpols. Hi ha la sensació, de totes maneres, que el Barça el pensa jugar, després d’uns dies en què semblava que es donava per vençut i que dimitiria, com ha fet a la Lliga. La cosa pintava molt malament des que Messi va sortir a bramar en acabar el partit contra Osasuna. Tot va canviar al cap de quatre dies a Vitòria, quan el mateix capità va tornar a parlar en un to més optimista, tant que fins i tot es va referir a l’entrenador, amb el qual ha tingut discrepàncies serioses i un notable distanciament, i més encara amb el segon entrenador Eder Sarabia, que no s’està mai de dir el que pensa, ni quan té Messi al davant.

Setién i Messi van parlar una bona estona dissabte passat després que el tècnic ja s’hagués entrevistat amb el president Bartomeu i que els jugadors també fessin teràpia de grup als vestidors del Camp Nou. El 0-5 de Vitòria ha ajudat a asserenar els ànims i a afrontar l’eliminatòria amb el Nàpols amb opcions de passar. Ara toca descansar uns dies per tranquil·litzar-se, fer net i airejar-se, per tornar frescos per al partit de tornada després de l’1-1 de San Paolo. A vegades va bé estar uns dies sense veure’s després de haver-ne dit unes quantes de fresques i engegar-se a prendre pel sac, farts d’aguantar-se com estaven uns i altres al Camp Nou.

El president espera poder anar a Lisboa a disputar la Champions, si Setién i Messi fan les paus

El Barça busca un cop d’efecte semblant al que hi va haver a Anoeta el 2015. Aleshores també hi havia tibantor entre Luis Enrique i Messi, a l’equip li costava encaixar el trident Neymar-Suárez-Messi i Bartomeu va convocar eleccions després de destituir sorprenentment el director esportiu Zubizarreta. Ara no sembla que vulgui fer fora Abidal, tot i que el francès no ha resultat com a mediador entre la plantilla i el cos tècnic, i tampoc convocarà els socis a les urnes abans de juny de 2021 perquè vol aprovar l’Espai Barça. El president espera poder anar a Lisboa a disputar la Champions, si Setién i Messi fan les paus.

L’efecte sorpresa no acostuma a funcionar per repetició i, com ja s’ha vist, no es donen les mateixes condicions que aleshores, perquè els jugadors han envellit cinc anys, els fitxatges no s’adapten, ja s’ha canviat d’entrenador i s’han perdut la Copa i la Lliga. L’impuls de l’orgullós Setién no ha reeixit. Ja fa massa temps que es viu de la rutina i la inèrcia, i també del mal govern, de manera que no queda cap més remei que activar Messi per veure si encara li queda corda per a un esforç contra el Nàpols, i després ja es veurà què passa a Portugal. El club viu pendent exclusivament de l’estat emocional i de les instruccions del 10.

El barcelonisme ha signat doncs una espècie de treva i per tant toca quietud, tot i que la situació té certes similituds amb la viscuda el 2007-2008. Aleshores l’equip i el club estaven en una dinàmica autodestructiva que va provocar la sortida de Rijkaard i Ronaldinho i la moció de censura contra Laporta. Ara també hi ha la sensació que s’ha de fer cau i net a la plantilla, i que el model de gestió de Bartomeu ha caducat fins al punt que el Barça s’ha de reinventar. La diferència és que hi ha eleccions previstes per al 2021 i encara hi ha dubtes sobre possibles candidats de pes com Laporta, Roche i Rousaud, de manera que Bartomeu pot anar fent al Camp Nou.

El model de gestió de Bartomeu ha caducat fins al punt que el Barça s’ha de reinventar

Tant la feina del president com la del capità és a curt termini, i el problema és doble: no només es tracta d’acabar bé aquesta temporada, sinó de començar la propera de la millor manera: no es pot perdre el temps ni tampoc hipotecar el futur del Barça. El partit de Vitòria ha suposat de moment un punt d’inflexió que uns i altres haurien de saber aprofitar després del que va passar amb el confinament per la covid-19. Aquella aturada no va servir per agafar les forces que necessitava un equip veterà per poder competir, sinó per denunciar l’atomització dels diferents estaments del club i acabar perdent el liderat i el títol de Lliga.

El dubte és saber si han escarmenat des d’aleshores i si la catarsi d’ara servirà com a mínim per fer la feina amb dignitat i es parlarà més de jugades i de gols que no pas de badalls, bicicletes i declaracions com les que han fet Setién, Messi i Bartomeu.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_