Selecciona Edició
Connecta’t

L’impacte de la covid-19 amenaça de mort la cooperació internacional

Les ONG preveuen una gran caiguda d’ingressos a mitjà termini, entre el 2021 i el 2022

Òscar Camps al vaixell 'Open Arms', amarrat al febrer a Barcelona.
Òscar Camps al vaixell 'Open Arms', amarrat al febrer a Barcelona.

L'impacte de la crisi sanitària de la covid-19, que ha obligat a destinar grans quantitats de diners a pal·liar-ne els efectes i a modificar partides per afrontar els rebrots, ha posat en escac una de les baules més febles de l'acció social: la cooperació internacional. El sector, que depèn, en bona mesura, d'ajudes públiques i ja arrossegava les conseqüències de les retallades de l'última dècada, ha quedat ferit de mort després de la garrotada del coronavirus. Les ONG avisen que la pandèmia comprometrà els recursos per a alguns projectes i preveuen una gran caiguda d'ingressos a mitjà termini, entre el 2021 i el 2022

”És evident que la crisi de la covid-19 comprometrà els projectes internacionals de les ONG. A nosaltres, la pandèmia ens va obligar a confinar els voluntaris. D'altra banda, ens va donar la possibilitat d'obrir un altre projecte i ajudar les residències de gent gran”, apunta Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms, l'entitat que rescata de les aigües del Mediterrani migrants que intenten arribar a les costes europees. L'Open Arms tornarà aviat al mar, però Camps sap que res tornarà a ser igual. Les ONG assumeixen que, amb la crisi econòmica que ha provocat la pandèmia, els governs retallaran les subvencions a projectes internacionals.

Segons l'últim informe de la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament d'Espanya (ONGD), els ingressos de les ONG destinades a cooperació van ser el 2018 —últim any del qual es tenen dades— de 624 milions d'euros, molt lluny encara dels 810 milions del 2010. Dels 624 milions, el 52% d'aquests ingressos van provenir de fons privats i la resta (299 milions) de fons públics.

La directora de la coordinadora estatal d'ONGD, Maite Serrano, alerta que la crisi del 2008 va suposar per a algunes ONG una reducció del més del 80% de les subvencions. “En els moments de crisi, la tendència d'alguns països és la de mirar només cap a dins de les fronteres, oblidant que tenim una responsabilitat global. Els primers càlculs que hem fet ens diuen que la reducció d'ingressos no es donarà aquest any, sinó el 2021 i el 2022”, lamenta. I assenyala que Espanya només destina el 0,18% de la renda nacional bruta “a l'ajuda global al desenvolupament”. “Estem per sota d'Hongria i el compromís del Govern de Pedro Sánchez era arribar al 0,5% abans del final de mandat. Espero que continuï vigent”, sosté.

Serrano espera que les subvencions de la Unió Europea es mantinguin, però ja ha detectat que alguns governs autonòmics i locals han reconvertit les ajudes internacionals en fons per a la lluita contra les conseqüències de la covid-19 a la seva zona. La coordinadora estatal d'ONGD ha arrencat el compromís del Ministeri d'Exteriors de crear un gabinet de crisi i evitar que s'afebleixin les ONG. “Si es produeix aquesta disminució d'ingressos, acabarà repercutint en centenars de projectes”, adverteix Serrano.

Pepa Martínez, directora de la Fede, el lobby català que aglutina 120 ONG, avisa que les entitats ja “estan avaluant com afecta o afectarà la crisi sanitària els diferents països, i reformulant o adaptant els seus projectes a la nova situació”. A Catalunya, la majoria de ONG són petites o mitjanes i depenen de les subvencions públiques. “El sector fa anys que treballa per revertir les retallades de la crisi del 2008, i no ha estat fins a aquest any que s'havia aconseguit arribar als nivells de fa 10 anys”, explica. El Govern català destina una partida pressupostària a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i aquest organisme és el que distribueix aquesta aportació entre les ONG per la via de les subvencions. “El nostre sector va patir una de les pitjors retallades en la crisi anterior. El 2010 [any en què es va registrar un màxim d'inversió pública] es va destinar el 0,45% dels Pressupostos de la Generalitat (56,7 milions) a l'aportació al desenvolupament. L'any següent, 2011, l'aportació va ser del 0,20% (34,4 milions) i el 2012, quan pràcticament la política pública va desaparèixer, va ser del 0,09% (18,7 milions). Els pressupostos aprovats aquest any ens retornen a percentatges del 2011”, explica Martínez. I recorda: “Durant la crisi anterior, els socis van ser els únics que van mantenir les ajudes a les entitats. Les empreses i les administracions van abandonar els seus compromisos”.

Òscar Camps reconeix que la crisi sanitària ja s'ha notat els comptes d'Open Arms: “Al febrer es va avariar el nostre vaixell. Necessitàvem dos milions d'euros i vam engegar una recol·lecta. La campanya va quedar parada amb 400.000 euros que, a més, vam destinar a la lluita contra la covid-19 a les residències”. Camps assenyala que seria un error que les administracions perdessin de vista els projectes internacionals: “Cal fer front a la situació a Espanya, però sense oblidar que som el món ric. Si nosaltres estem patint, imagina't la resta”.

Operacions més costoses

El juny del 2016 Metges Sense Fronteres (MSF) va anunciar que rebutjava les subvencions de la Unió Europea i dels seus 28 governs en protesta pel pacte que va signar la UE amb Turquia per retornar migrants al país asiàtic. Des de llavors, se subvencionen amb aportacions privades. La directora d'operacions de MSF, Teresa Sancristóval, assegura que la covid-19 acabarà canviant les regles del joc: “D'una banda, molts dels fons destinats a problemes com la fam o la malària, es destinaran a la covid-19, però aquests problemes no desapareixen i s'aguditzaran. A més, ara les operacions són més costoses. Els avions són més cars, hi caben menys passatgers, hi ha quarantenes en entrar en alguns països, els equips de protecció individual són més cars”. Sancristóval assegura que una possible reducció de les subvencions afectaria indirectament MSF: “Si altres ONG suspenen projectes per culpa del finançament, el problema es farà cada vegada més gran. Que nosaltres no depenguem de les subvencions no vol dir que els nostres recursos siguin infinits”.

Altres entitats, que tenen com a missió principal la denúncia i sensibilització, fins i tot dins de les nostres fronteres, també temen les conseqüències de la crisi sanitària. “El problema amb què ens trobem la majoria d'entitats és que ja anem molt justes i qualsevol reducció seria deixar-nos sense recursos quan més es necessiten”, lamenta Edoardo Bazzaco, de SOS Racisme.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >