Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Quan la culpa sempre és de l’altre

El Govern responsabilitza ara la ciutadania dels rebrots que no ha sabut controlar. La rapidesa amb la que va aixecar les restriccions en la desescalada ha contribuït a l'excés de confiança

Miquel Buch, Meritxell Budó i Alba Vergés en una roda de premsa.
Miquel Buch, Meritxell Budó i Alba Vergés en una roda de premsa. efe

“Tres o quatre setmanes de gestió pròpia i estem pitjor que la resta d'Espanya”. Ho ha dit Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron. Aquesta valoració expressa un sentiment general entre els professionals de la salut pública, que observen amb estupor la dificultat que té la Generalitat per transmetre autoritat i solvència en la lluita contra la pandèmia. És evident que tant en la gestió del brot de Lleida com en el de la Torrassa s'ha actuat tard. En el cas de Lleida, el risc de rebrot era evident des del moment en què es va saber que hi havia tres comarques aragoneses limítrofes amb brots vinculats a una classe d'indústria i treball temporal idèntics als que hi ha al Segrià. I el barri de la Torrassa va entrar a la part vermella de l'estadística de risc 12 dies abans que s'adoptessin les mesures.

La consellera Alba Vergés hi posa voluntat i afany, però és evident que el Govern català no ha sabut transmetre ni l'autoritat ni la confiança necessàries, la qual cosa és greu després d'haver-se passat setmanes criticant les decisions del Govern central, l'administració que en aquell moment tenia la responsabilitat de la lluita contra la pandèmia. Malgrat la retòrica encesa amb què la portaveu Meritxell Budó i el conseller Miquel Buch criticaven les decisions del “Govern d'Espanya” per minar la seva credibilitat, en realitat la Generalitat no ha deixat mai de tenir el comandament de la gestió directa de la resposta sanitària i social. L'únic que no tenia era la responsabilitat de les decisions que afectessin drets fonamentals. Però sobretot no ha deixat mai de tenir la responsabilitat i la capacitat de preparar-se per a la fase de desescalada.

Han passat només unes setmanes i ara és el Govern de la Generalitat el que rep crítiques, especialment des de l'àmbit sanitari, per una gestió que molts consideren erràtica, tardana i poc transparent. I el més sorprenent és que la reacció davant d'aquestes crítiques ha estat un nou intent de responsabilitzar els altres del que està passant. Si abans culpava el Govern central, ara culpa la ciutadania. És cert que en les últimes setmanes s'ha produït un relaxament en les mesures de distància i seguretat, però en això també té part de responsabilitat el Govern català, per les evidents contradiccions en què ha incorregut.

En una crisi com aquesta, és vital generar confiança, que depèn de la capacitat per comunicar bé les decisions que es prenen. Però per comunicar bé cal tenir les idees clares i saber cap a on es vol anar. Difícilment es pot comunicar claredat on hi ha foscor. Després d'exigir mesures de confinament més dures i de criticar el sistema de fases imposat en la desescalada, quan va recuperar el control, la Generalitat es va afanyar a aixecar les restriccions. A les dues zones on ara hi ha rebrots greus, la fase tres no va durar ni 24 hores. Això va contribuir a l'excés de confiança que ara torna contra tots com un bumerang.

Els experts havien insistit que, per evitar rebrots, era vital desplegar un sistema de vigilància epidemiològica que permetés controlar els nous casos i els seus contactes per frenar la cadena de contagis. Ha tingut més de quatre mesos per desplegar aquests dispositius, però quan han sigut necessaris no estaven a punt. Que ara al·legui problemes burocràtics per contractar resulta més aviat patètic. En realitat, és imprevisió. Fins a mitjans de juliol, quan la situació ja s'havia descontrolat a Lleida i Barcelona, Vergés no va anunciar la incorporació de 500 agents de salut més. Si apliqués els criteris d'Alemanya, n'hauria de contractar prop de 2.000. Nova York, amb 8 milions d'habitants, va estimar necessari un dispositiu de 16.000 agents per als rastrejos.

La situació actual demostra que no s'ha sabut aprofitar l'avantatge aconseguit en els mesos de confinament. El virus va deixar de circular, però per evitar rebrots calia aplicar una política proactiva. En lloc d'esperar que apareguin els nous casos, cal anar a buscar-los. Ara sabem que el 70% de les persones que donen positiu en les proves PCR són asimptomàtiques. Això significa que poden haver estat encomanant fins a cinc dies abans del resultat. La rapidesa en la recerca és crucial. Fins ara se segueix una mitjana de quatre contactes per cada positiu, quan haurien de ser almenys deu. En el cas de l'Hospitalet, el factor de reproducció del virus ha escalat fins a situar-se en dos contagis per cada nou infectat. Amb aquesta progressió, és difícil que es pugui controlar sense un confinament sever.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >