_
_
_
_
_

La pandèmia eleva la demanda d’habitatge fora de centres urbans

Pisos.com calcula que un 19% dels qui busquen vol un jardí, una oferta impensable en la major part de ciutats

Dani Cordero
Nacho Mühlenberg i Annie Somalo van decidir anar a viure a Valldoreix durant el confinament.
Nacho Mühlenberg i Annie Somalo van decidir anar a viure a Valldoreix durant el confinament.GIANLUCA BATTISTA

El confinament forçat per l'estat d'alarma i l'associat auge del teletreball han augmentat en els últims mesos la demanda d'habitatge fora de centres urbans. Cercadors de pisos i immobiliàries confirmen la nova demanda, tot i que algunes admeten dubtes sobre que s’acabi convertint en una nova tendència a llarg termini. En el cas de Barcelona, les estadístiques d'Idealista certifiquen un lleuger augment d'aquesta demanda, si bé s'hauria corregit a la baixa un cop superada la fase 3 de la quarantena. Pisos.com calcula que un 19% dels qui busquen vol un jardí, una oferta impensable en la major part de ciutats.

El jove Nacho Mühlenberg, de 34 anys, és una d'aquestes persones que ha fet el canvi del centre de Barcelona fins a fora de la trama urbana. Vivia amb la seva parella en un pis a prop de l'avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia i, des de fa poques setmanes, viu en una caseta amb jardí a Valldoreix. “Estic convençut que passarem un confinament altern a partir d'ara, per això vam decidir mudar-nos”, explicava divendres, poques hores després que el Govern aconsellés als habitants de mitja àrea metropolitana recloure's a casa davant de l'auge de contagis de coronavirus. Ell se n’ha salvat. CW-11

Mühlenberg matisa que hi ha altres motius que l’han portat a aquesta decisió: el creixement del teletreball i evitar ser a l'epicentre de noves protestes a la ciutat, ara provocades per la crisi econòmica. A més, el cost del seu lloguer ha baixat “un 33%”, tot i que la nova situació també l'ha obligat a comprar-se un cotxe per moure's. “Al final m'he adonat que tampoc no treia gaire suc a Barcelona, així que no valia la pena viure-hi”, reflexiona.

Forcadell és una de les immobiliàries que han assumit aquesta nova demanda d'habitatges, que s'afegeix a la d'aquells que no volen sortir de les zones més denses de les ciutats però que sí que busquen una mica més d'aire lliure en forma de balcons i terrasses. “Érem molt prudents a l'hora de treure’n conclusions, però al juliol aquesta demanda està sent significativa”, explica Marta Vilana, la seva directora de l'àrea de residencial. Segons explica, la immobiliària ha tancat diverses operacions en les quals una família ven el seu pis a Barcelona en la mateixa operació amb què compra fora de la ciutat. I arriba a una conclusió: “Aquesta teoria pot qüestionar les que fins ara eren les grans veritats del sector immobiliari, que era gairebé impossible que baixessin els preus a les zones prime”, amb referència als carrers del centre de les ciutats amb més demanda.

La nova situació, tanmateix, no sembla que es limiti a les grans ciutats. Incasòl, la promotora de sòl de la Generalitat, ha venut en els últims mesos 13 parcel·les d'ús residencial per aixecar cases unifamiliars, bàsicament de primera residència, als afores de l'Ametlla de Mar, Figueres, Llançà i Móra la Nova. En tot l'any passat amb prou feines va comercialitzar cinc parcel·les de terra.

“Estem en un nou paradigma. El confinament ha fet més curtes les distàncies i a la gent no li importa allunyar-se un o dos quilòmetres del centre urbà”, explica Juan José Aguilera, director de relacions institucionals del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (Coapi). “Donen molta importància a l'habitatge, encara que també condiciona l'interès que hi hagi bones comunicacions a prop i accés a internet. I hi ha gent, en canvi, que busca tenir un refugi, un pla B on anar en cas de confinament”, afirma. Bermúdez creu que si abans aquests pisos formaven part d'un 10% del total de les vendes, ara podrien estar entorn del 20%.

El cercador Pisos.com ha detectat un canvi en l'ús dels filtres per trobar possibles objectius de cases. “Abans la gent se centrava en preu, ubicació i característiques. Ara, la cerca de pisos amb balcó o terrassa ha augmentat un 5%, segons els filtres, i els habitatges amb jardí han crescut un altre 5%”, explica Ferran Font, director d'estudis de la companyia. Una enquesta realitzada pel portal oferia les dades següents: un 44% dels enquestats no estan satisfets amb la seva llar actual, un 68% en busca un altre perquè a l'actual li falta alguna cosa i, d'aquests, un de cada quatre se n'ha adonat durant el confinament. Però Font adverteix: “Fins d'aquí a uns mesos no podrem treure'n conclusions”. El procés entre la recerca d'un pis i la firma de la compravenda requereix mesos.

Soroll o tendència

Mercedes Blanco, vicepresidenta primera de Fiabci España, està d'acord amb les cauteles de Font sobre el fet que les transaccions es veuran a final d'any, encara que reconeix: “La tendència actual és comprar una casa als afores o àtics amb espai”. I el motiu és que els nous models de treball “als quals ens hem adequat es mantenen i previsiblement continuaran així”.

El portal Idealista ha fet un seguiment a tot Espanya de la recerca de pisos a les principals capitals de província. A l'abril, en ple confinament, va detectar que havia caigut en cinc punts la petició de dades sobre pisos als centres urbans de les ciutats. A Barcelona, aquesta tendència va ser menor, de només dos punts, com a la resta de lescapitals catalanes. Però al juny, amb les mesures de reclusió ja aixecades, tot i que continua existint cert canvi, aquestes estadístiques tornen a apropar-se als temps prepandèmia.

Emiliano Bermúdez, subdirector general de DonPiso, considera que es tracta “d'una qüestió conjuntural, no d'un canvi”. Segons la seva opinió, marxar fora de la ciutat pot ser una conseqüència directa del cost extra que suposa tenir un pis amb balcó o terrassa al centre d'una ciutat, que pot estar entorn d'un 20%. “Aquest canvi de preu pot ser el motiu de fons d'un canvi de localització”.

Pis nou a Sant Cugat davant de “l'any que ens espera”

Carlota Fuselli (29 anys) i Daniel Navarro (39) van estrenar el seu nou pis al barri de Voltalleres de Sant Cugat el 12 de juny. El seu motiu no es tractava d'assumir que estarien millor allà per teletreballar. Infermera i metge de professió, van abandonar el barri del Born després d'adonar-se que no resistien més el fet d'aguantar jornades maratonianes lluitant contra la covid i després haver de tancar-se en un pis petit amb la incertesa “de l'any que ens espera”. “Tot i que és lluny, aquí arribem de la feina i ens recarreguem; sentim ocells, tenim vistes, una terrassa”, explica Fuselli. Així que en plena crisi sanitària van optar per canviar de pis, al primer que van veure. “Els meus pares també es van mudar al mateix barri residencial en ple confinament”, explica.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_