Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern recomana als veïns de Barcelona i la seva àrea metropolitana que no surtin de casa si no és imprescindible

També demana reduir els desplaçaments, ordena disminuir l’aforament a bars i restaurants i tanca locals d’oci nocturn i gimnasos

El passeig marítim del Bogatell, a Barcelona.
El passeig marítim del Bogatell, a Barcelona.

Catalunya imposa més restriccions davant l'augment de casos a la comunitat. El Govern ha anunciat que les restriccions socials aplicades a l'Hospitalet de Llobregat —reducció d'aforament a bars i restaurants i tancament de locals d'oci nocturn, activitats culturals i gimnasos— s'estenen a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, així com a la comarca lleidatana de la Noguera i els municipis del Segrià. L'Executiu ha demanat també a la població limitar els desplaçaments. Catalunya va notificar dijous prop de 1.300 casos nous en 24 hores, la majoria (884) a la capital catalana i la seva àrea d'influència.

Segons ha puntualitzat la consellera de Salut, Alba Vergés, “es recomana que la sortida del domicili es faci per a aquelles coses que siguin imprescindibles”. És a dir, anar a treballar, a comprar, fer activitats esportives individuals, tenir cura de persones grans o nens i altres causes de força major. “El més important és deixar de socialitzar i no haver de prohibir-ho absolutament tot. Que la gent tingui al cap de quina manera pot fer totes les activitats. Ningú vol fer confinaments totals a casa, tot i que sigui la manera més segura de mantenir el virus a ratlla”, ha apuntat.

El paquet de restriccions és, segons el Govern, un toc d'atenció a la població perquè no abaixi la guàrdia. “Volem fer una alerta davant la progressió preocupant de la covid-19 al nostre país. És un moment difícil. Cal actuar amb celeritat per evitar la situació amb què ens vam trobar el mes de març”, ha advertit la portaveu del Govern, Meritxell Budó, que també ha insistit en la necessitat de reduir la mobilitat i ha instat la població a evitar desplaçaments a segones residències aquest cap de setmana.

En total, uns quatre milions de catalans estarien sotmesos a aquest escenari de restriccions, dirigides, ha indicat el Govern, a limitar els contactes i les trobades socials, que és on es produeixen la majoria dels contagis. “Hem de fer una crida a les persones que han relaxat les mesures de protecció. Si l'evolució de la pandèmia es manté, caldrà prendre mesures més dures aviat”, ha avisat Budó.

El Govern ha anunciat que prepara dues resolucions, una per a Barcelona i la primera corona de l'àrea metropolitana, i una altra per a la comarca lleidatana de la Noguera i diversos municipis del Segrià. Vergés ha explicat que hi haurà una limitació d'aforament en bars i restaurants al 50% dins del local, barres tancades i distància de dos metres entre taules a les terrasses. També ha indicat que, excepte els comerços de primera necessitat (supermercats i farmàcies, entre d'altres), els locals comercials podran atendre clients només amb cita prèvia. La resolució del Govern també preveu el tancament de gimnasos i locals culturals i d'oci. Les biblioteques i els museus, no obstant això, romandran oberts. També les colònies i els campaments d'estiu.

El Govern ha insistit que la limitació de desplaçaments són recomanacions, no ordres ni prohibicions estrictes de confinament. Els Mossos d’Esquadra podran fer controls informatius a les carreteres, però en cap moment multar o obligar els conductors a retornar a casa. El que sí que volen prohibir són les trobades públiques i privades de més de 10 persones, una mesura rebutjada per un jutge de Barcelona en la resolució de Barcelona, però acceptada per un jutge de Lleida en l'ordre aprovada aquesta setmana al Segrià. “Això demostra la inseguretat jurídica que vivim en la lluita contra la pandèmia. Ho tornarem a posar en una resolució. No hi renunciarem, però les eines que tenim són irrisòries”, ha protestat el conseller d'Interior, Miquel Buch. Una vegada la justícia doni el vistiplau a aquestes resolucions, les restriccions estaran en marxa, almenys, durant els propers 15 dies.

Catalunya fa més de dues setmanes que té diversos focus infecciosos actius i un degoteig incessant de casos des del final de l'estat d'alarma, que el Govern va fulminar en poques hores en passar de la fase 2 de la desescalada a la nova normalitat en tot just un dia. En les últimes setmanes, el punt més preocupant havia estat a la comarca lleidatana del Segrià, on hi ha més de 2.000 casos, la majoria entre temporers de la fruita, i una transmissió comunitària que ha obligat a restringir l'accés a sis municipis i limitar l'activitat en restaurants i esdeveniments culturals. No obstant això, de forma recent, diversos brots actius a l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona han desviat l'atenció cap a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, unes zones densament poblades i on el risc de disseminació comunitària és molt més elevat.

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés.
La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés.

L’Hospitalet, que té diversos focus actius i 500 contagis en dues setmanes, ja ha limitat l'aforament als restaurants i ha prohibit algunes activitats culturals (cinemes, teatres, gimnasos, esdeveniments esportius) als tres barris amb més incidència de nous diagnòstics (la Torrassa, la Florida i Collblanc). Barcelona, per la seva banda, té 29 brots de petites dimensions dispersos per la ciutat, però ja acumula 414 casos aquesta setmana. “La transmissió comunitària existeix. Hem d'intentar trobar l'origen dels brots i traçar els casos, però és evident que triplicant la xifra d'una setmana a l'altra, cal prendre mesures importants”, ha indicat Vergés sobre la situació de Barcelona.

Les restriccions adoptades pel Govern s'estenen, no obstant això, més enllà de la capital catalana i la seva àrea d'influència i arriben a Lleida. El focus continua actiu i l'Executiu català amplia aquestes restriccions socials a la comarca lleidatana de la Noguera, on viuen prop de 40.000 persones. “A la Noguera els casos també es multipliquen per tres d'una setmana a l'altra. Hi ha brots localitzats. Hem d'actuar en l'àmbit social per evitar que això vagi a aquesta velocitat”, ha dit Vergés. També els municipis del Segrià que no han estat afectats pel confinament i la resolució de restriccions aplicada aquesta setmana es veuran afectats per aquesta nova norma.

La Generalitat ha rebut moltes crítiques per la seva gestió de la pandèmia des que va assumir-ne les competències després de la fi de l'estat d'alarma. La falta de previsió i mitjans per rastrejar els casos i els seus contactes ha estat una de les queixes més recurrents entre el sector sanitari. El responsable de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, va admetre dijous que algunes mesures es podrien haver pres abans. “Amb Lleida vam arribar una mica tard; amb l'Hospitalet vam arribar millor”, va apuntar. La Generalitat ha reforçat el rastreig.

 

El rastreig de contactes

Després de la caòtica gestió dels rebrots a Lleida, on hi ha més de 1.500 casos actius en diversos focus, el Govern ha començat a abordar un dels principals problemes en el seu dispositiu: el rastreig de contactes. Després de la crítica per falta de mitjans i previsió, la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar dijous la incorporació de 500 administratius per ajudar, des de l'atenció primària, al rastreig de contactes dels casos sospitosos que arriben a la consulta del metge de família. Aquests se sumen als especialistes de vigilància epidemiològica, que també detecten contactes i investiguen brots més complexos, i a la centraleta amb 120 persones que s'encarrega de fer el seguiment de la quarantena d'aquestes persones sanes properes a casos positius. La Generalitat ha admès problemes amb el sistema informàtic i que van arribar “una mica tard” a la gestió dels focus a la comarca lleidatana del Segrià, ja que plantejaven rebrots a l'agost, no tan aviat.

“Pot ser que algunes mesures del pla d'escalada es podrien haver implantat abans. Teníem previsió que comencessin els rebrots a l'agost. I és veritat que, en aquest sentit, les coses han començat abans. Malauradament, si haguessin passat dues o tres setmanes després, hauríem estat més eficaços i efectius”, va admetre Mendioroz. Segons fonts del sector sanitari, va fallar el sistema informàtic per incloure les dades dels contactes i compartir informació entre els diferents dispositius de detecció, van faltar professionals de salut pública i tampoc va haver-hi directrius clares de què havia de fer cada actor del sistema sanitari.

Segons Vergés, a les unitats de vigilància epidemiològica escampades per tot el territori hi havia 80 persones dedicades a detectar els contactes dels casos positius i investigar l'origen i evolució dels brots. El Govern va anunciar fa unes setmanes la contractació de 115 nous especialistes per a aquests serveis, el 75% dels quals ja estan actius, i també va reforçar aquests dispositius amb 50 persones més resituades des d'altres unitats. En total, 245 especialistes en epidemiologia. El sector sanitari s'havia queixat en diverses ocasions del dèficit de personal en salut pública, sobretot a mesura que avançava el nombre de casos nous, ja que, amb els efectius actuals, es feia impossible seguir les cadenes de transmissió. “L'Agència de Salut Pública de Barcelona estima que per 300 nous casos cada dia que es notifiquen, farien falta 100 rastrejadors. Cal que els dispositius s'ampliïn perquè són insuficients. No estan ben dimensionats”, va advertir dimecres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Després de les queixes, el Govern ha decidit incorporar aquesta nova figura que fa, de facto, el paper dels rastrejadors: 500 gestors de covid en l'atenció primària. Es tracta d'administratius, del perfil dels que atenen a les oficines d'atenció ciutadana, que s'encarregaran d'atendre els casos sospitosos quan surtin de la consulta. El metge de família serà el que avaluï el risc de positiu (a l'espera del resultat de la PCR) de cada sospitós i el derivarà a un d'aquests gestors covid que, des del centre de salut, li farà una enquesta per preguntar-li des de quan va començar amb els símptomes fins al nom i telèfon de les persones que han estat a prop en les 48 hores abans que comencés el quadre clínic. Aquests gestors, que també informaran el pacient de com complir bé la quarantena i d'altres qüestions administratives com la sol·licitud de baixes laborals, pujaran aquesta informació a un sistema informàtic perquè arribi als equips de vigilància epidemiològica i al call center encarregat de fer el seguiment dels contactes d'aquest presumpte cas.

A la centraleta, amb personal subcontractat a l'empresa Ferrovial, hi ha 120 persones actualment, tot i que poden augmentar fins a les 900 si creix la incidència del virus. El seu paper és trucar a aquests contactes sans de casos positius per assegurar-se que compleixen la quarantena i constatar si presenten o no símptomes i si cal derivar-los altre cop al sistema de salut per fer-los una PCR. “Estan gestionant 13.000 contactes, 1.700 trucades al dia”, va dir Vergés. En aquest punt del control epidemiològic, el Govern preveu incorporar també, per fer un treball de camp amb els casos més complexos, els Ajuntaments. Així, mediadors comunitaris de l'àmbit municipal s'encarregaran de visitar a domicili persones que, per l'idioma, la situació socioeconòmica o la vulnerabilitat social, necessiten una vigilància més propera per complir correctament la quarantena.

“És absolutament clau evitar el contagi de les persones. Això és primordial. El contacte triga cinc dies a desenvolupar símptomes o ser transmissor. Tenim aquest període per detectar-los”, va explicar Mendioroz. Davant d'un eventual increment de l'activitat, la unitat de seguiment de la covid-19 s'ha afanyat a integrar tots els dispositius i polir duplicitats. “És una manera de donar més potència al sistema i que cadascú faci la tasca per a la qual està més preparat”, va apuntar Mendioroz. Així, amb l'entrada dels 500 “gestors covid”, com els han anomenat, els professionals d'atenció primària poden dedicar més temps a les seves tasques assistencials i també els especialistes de vigilància epidemiològica tenen més marge de maniobra per atendre focus especialment complexos, en lloc de buscar els contactes de brots simples, ha exemplificat l'epidemiòleg del Departament de Salut.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >