Selecciona Edició
Connecta’t

Guerra Civil espanyola amb zombis per al Festival de Sitges, que es posa sota l’advocació del doctor Caligari

La 53a edició de la cita catalana del gènere fantàstic presentarà 120 pel·lícules en un format híbrid presencial i virtual

El director del festival, Àngel Sala, i la directora de la Fundació Sitges, Mònica Garcia Massagué, presenten la imatge i els primers títols de la 53a edició.
El director del festival, Àngel Sala, i la directora de la Fundació Sitges, Mònica Garcia Massagué, presenten la imatge i els primers títols de la 53a edició.

La Guerra Civil espanyola amb zombis de Malnazidos, dirigida a quatre mans per Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, inaugurarà el 8 d'octubre la 53a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, una edició que durarà fins al 18 del mateix mes, oferirà al voltant de 120 pel·lícules i es desenvoluparà en un doble format presencial i virtual com a conseqüència de la crisi del coronavirus i amb un ull pendent dels rebrots. El festival celebra especialment el centenari d'El gabinet del doctor Caligari, la seminal pel·lícula del gènere fantàstic creada per Robert Wiene, l'estil del qual s'homenatja en el cartell d'aquest any, que mostra una ciutat de Sitges representada de manera expressionista com la pertorbada urbs de Holstenwall del film.

L'inquietant clàssic alemany mut del 1920 sobre el boig Caligari que recorre al seu domini de la hipnosi per fer que un somnàmbul cometi assassinats, es converteix en leitmotiv del festival, segons ha assenyalat en presentar aquest dimarts la programació el seu director, Àngel Sala, que ha considerat el film de Wiene “la primera pel·lícula del gènere fantàstic”. Sota l'epígraf Ombres de Caligari es projectarà el film, es presentarà un llibre sobre el cineasta i tindrà lloc una retrospectiva de cinema clàssic influït per la pel·lícula que inclourà El procés, d'Orson Welles, en còpia remasteritzada, o Desafiament total, de Paul Verhoeven, també en còpia nova i resolució 4K, per celebrar el 30è aniversari de la seva estrena. Sala ha connectat l'adaptació del relat de Philip K. Dick amb la inquietant metàfora del domini mundial de Caligari en un context de ciència-ficció.

Un altre retorn amb aniversari és el del desventurat L'home elefant, l'emotiva versió de David Lynch del cas real del monstruós Joseph Merrick (encarnat sensacionalment per John Hurt), que celebra 40 anys de la seva estrena i es projectarà també remasteritzat. Record també d'un altre mestre, Kubrick, amb el documental de Gregory Monro Kubrick by Kubrick. I homenatge al mandarí del cop de puny Bruce Lee amb un altre documental, Be water, sobre la seva vida, amb material inèdit.

El festival, tot i que redueix pel·lícules, manté totes les seccions i atorgarà els seus premis —el Nosferatu a la trajectòria es lliurarà a l'actor Manuel de Blas (Badajoz, 1941), per la seva carrera clàssica amb títols com El coleccionista de cadáveres, El jorobado del dipósito de cadáveres i La orgía nocturna de los vampiros. Tindrà un format híbrid presencial i en línia i intentarà “mantenir al màxim la normalitat”, amb totes les garanties sanitàries. S'està elaborant un protocol per explicar com cal viure la nova edició. La mascareta serà obligatòria. Els aforaments ja no estaran limitats però l'organització adverteix que no omplirà les sales i sospesa permetre un 75 o 80% d'ocupació. S'insistirà en la compra anticipada. S'estan considerant encara els noms de convidats nacionals i internacionals. Sobre els rebrots, Mónica García, directora de la Fundació del festival, ha dit que treballen “en dos festivals alhora, el físic i el digital”, amb 1.200 seients virtuals, i que en tot cas sempre hi haurà la segona oferta. “Ni en el pitjor de la pandèmia hem pensat a suspendre”, ha afegit Sala, “els rebrots eren previsibles, en tot cas sempre hi haurà la versió digital”.

A banda dels zombis de Malnazidos, amb combatents dels dos bàndols de la nostra Guerra Civil fent front comú als monstres, els no morts o mal morts estaran ben representats també amb l'esperada estrena de la pel·lícula coreana Península, seqüela de Train to Busan, per la qual va ser premiat a Sitges el seu director, Yeon Sang-ho. Un altre títol que farà salivar els aficionats, i valgui la imatge, és Relic, el debut de l'australiana Natalie Erika James, que va sorprendre a Sundance i que triomfa amb el seu terror tèrbol als cinemes nord-americans postpandèmia. El director del Festival de Sitges ha destacat la presència de films dirigits per dones, com The show, de Mitch Jenkins, “una paranoia kafkiana”, escrit per la llegenda viva del còmic Alan Moore; la francesa Jumbo, de Zoé Wittock, història d'amor entre una noia i una atracció de fira; 12 hour shift, de Bea Grant, sobre una infermera drogoaddicta involucrada en tràfic d'òrgans en un torn de nit en un dipòsit de cadàvers, o Slaxx, d'Elza Kephart.

Sala ha apuntat que hi haurà molt de terror festiu i comèdia macabra, amb títols com Psycho goreman, de Steven Kostanski, o The Queen of Black Magic, de Kimo Stamboel. Pel que fa a la ciència-ficció, Sitges presentarà The Sputnik, film rus d'Egor Abramenko, sobre el tema de la trobada amb alienígenes, o Archive, de Gavin Rothery, sobre les intel·ligències artificials. La cinta sud-africana Fried Barry tracta d'un antiheroi addicte abduït per extraterrestres i La nuée —un eixam que no té a veure amb el d'Irwin Allen (amb Katherine Ross perseguida per abelles)— és una història d'“ecoterror” amb plaga d'insectes (aquesta vegada llagostes). Hi haurà thrillers amb psicòpates, com l'ambientat a les reserves índies The silencing, de Robin Pront. I pel·lis de vampirs, és clar, com Comrade Drakulich, comèdia hongaresa amb un heroi de la revolució cubana en format xuclasang.

En la programació, grans línies, com l'atenció en el ressorgiment del cinema fantàstic als països de l'Est, representada per títols ja citats o Post Mortem, de Péter Bergendy, una història de fantasmes en la Primera Guerra Mundial, i Llatinoamèrica (Inmortal, de Fernando Spiner, Los que vuelven, Historia de lo oculto…). També el renaixement del cinema francès de gènere, després de tants anys de comèdia matrimonial amb paté (Sales dixit). Hi haurà cinema d'animació (com Lupin III: The First, continuació de la saga manga creada per Monkey Punch). El cinema més proper estarà representat, a més de per Malnazidos, per l'estrena de No mataràs, de David Victori, un thriller protagonitzat per Mario Casas en una Barcelona de malson, o La vampira de Barcelona, dirigida per Lluís Danés, sobre el cas real de l'assassina i amb Nora Navas, Sergi López, Frances Orella o Pablo Derqui en el repartiment.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >