Selecciona Edició
Connecta’t

“La situació a Lleida s’ha desbordat claríssimament”

L’epidemiòloga Magda Campins admet la seva “preocupació” per la situació de Barcelona i adverteix que, des del punt de vista de vigilància epidemiològica, Catalunya no està preparada per a una segona onada

Magda Campins, cap d'Epidemiologia de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. rn
Magda Campins, cap d'Epidemiologia de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

Magda Campins (Barcelona, 63 anys) és l'epidemiòloga al capdavant de l'hospital més gran de Catalunya, el vaixell insígnia de la sanitat catalana. Des del Vall d’Hebron de Barcelona, el complex sanitari que va atendre més pacients i va ingressar més malalts amb covid-19 a les unitats de vigilància intensiva —3.400 persones amb la malaltia infecciosa, 355 de les quals en estat crític—, Campins vigila l'evolució d'una pandèmia interminable.

La cosa no pinta bé últimament per a Catalunya, admet. Els números no són bons, sobretot a Lleida, amb diversos focus descontrolats i l'amenaça d'un confinament domiciliari per frenar la transmissió. Campins assenyala els errors amb duresa: ha faltat previsió i recursos per a una minvada salut pública.

Pregunta. Què ha passat a Lleida?

Resposta. Probablement, que no s'havia previst que hi hauria un volum de persones que venia de fora a treballar en la fruita i unes condicions desfavorables i que podien estar infectats. No es va preveure. No es va adoptar cap mesura preventiva prèvia ni des del punt de vista sanitari ni social. I quan es van començar a detectar les infeccions, el seguiment de casos i contactes era difícil perquè algunes persones que havien d'estar en aïllament s'escapaven perquè necessitaven un salari. Tant la detecció precoç com el seguiment de casos ha estat difícil i els recursos en salut pública a Lleida són insuficients.

P. El Govern insisteix que havien pres mesures i estava tot previst.

R. Jo no sé el que han fet, però la situació s'ha desbordat claríssimament. Calia haver fet PCR des del principi i tenir els casos situats.

P. Per què ha fallat el rastreig?

R. A Lleida ha fallat perquè eren casos molt difícils de seguir i els professionals de salut pública necessitaven suport d'assistents socials i mediadors per explicar-los a aquestes persones el que estava passant. A més, ha fallat la capacitat de salut pública per fer aquest rastreig. Són nou persones, un número absolutament insuficient per a la magnitud del problema.

P. A Barcelona també falla el rastreig?

R. En aquests moments que els brots augmenten serà absolutament insuficient. Alemanya té molt ben dimensionat el personal per rastrejar. Els seus càlculs són uns 25 rastrejadors per a 100.000 habitants. A Catalunya en caldrien entre 1.500 i 2.000.

P. Catalunya està preparada per a una segona onada?

R. Està preparada des de la capacitat d'atenció primària per al diagnòstic precoç de casos, des del laboratori per fer PCR, i des dels hospitals per afrontar els pacients que ingressen. Però no hauríem d'arribar a aquesta situació. Catalunya no està preparada des del punt de vista de vigilància epidemiològica, els recursos són absolutament insuficients i això és el més important en la fase de contenció. Per fer una bona contenció, és essencial una vigilància epidemiològica potent.

“Els recursos en vigilància epidemiològica són absolutament insuficients a Catalunya

P. La segona onada s'avançarà a l'estiu, en lloc de la tardor?

R. És difícil de dir. Si aconseguim contenir els brots a les comunitats, no hi hauria una segona onada. Si aquesta capacitat no existeix i comença a haver-hi transmissió comunitària a moltes zones, pot haver-hi una segona onada més ràpida del que esperem. Ara veiem que la calor no és un factor que redueixi la transmissió.

P. El confinament domiciliari és l'única mesura per contenir la situació a Lleida?

R. No sé si és l'única però, tal com està la situació, és la mesura més eficaç per tallar de forma ràpida la transmissió.

P. Confinar és un fracàs en termes de gestió d'una pandèmia?

R. Vol dir que les mesures anteriors no funcionen. A Lleida, les mesures més toves no han estat implantades al 100%. El confinament perimetral és perquè el virus no s'escampi a altres comarques, però allà continua havent-hi transmissió. S'hauria d'haver fet una bona traçabilitat dels contactes, PCR massives a temporers i a la comunitat. Totes aquestes coses s'han fet parcialment.

P. L'embolic jurídic que ha generat el cas de Lleida pot passar factura a la salut?

R. Perdre un dia és molt. L'augment de casos està sent exponencial. M'agradaria saber quins arguments han tingut els jutges per dir que no s'implanti aquesta mesura. Aquí ens estem jugant la salut de la població.

P. A Barcelona es van registrar 257 casos només divendres, molt per sobre de la mitjana de la setmana. Està preocupada?

R. Sí, temo per Barcelona. Em costa de creure que això sigui una cosa puntual del divendres perquè, a més, durant tota la setmana hi ha hagut un augment de casos a gairebé tots els districtes de la ciutat. Temo per Barcelona perquè el que m'angoixa és que Barcelona no tingui capacitat de traçar els contactes perquè es col·lapsa el sistema de salut pública.

“Temo que Barcelona no tingui capacitat de traçar els contactes perquè es col·lapsi el sistema de salut pública

P. Què es pot fer per sortir-ne?

R. Necessitem més bona informació per a la població, que es doni informació diària, transparent i comprensible del que passa perquè siguin conscients que el problema no és només a Lleida. La informació és bàsica i hi ha hagut una relaxació de la població amb les mesures de protecció. A més, és urgent dotar i augmentar el nombre de persones que faci seguiment als contactes perquè si no, ara ja no serem capaços de fer el seguiment o ho farem amb retard. El més important és la informació i els recursos en salut pública.

P. Té por del que vindrà?

R. Més que por, estic preocupada. Estic preocupada per tot Espanya i per Lleida especialment perquè allà, a banda del brot, hi ha un tema social a tractar. I em preocupen també les grans ciutats per la densitat de població. La situació d'Espanya no és de tranquil·litat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >