Selecciona Edició
Connecta’t
EDUCACIÓ

El Síndic assegura que amb 1.164 milions es posaria fi a la segregació escolar

Un informe indica que el cost d'alumne de primària a la pública és de 5.250 euros, mentre que a la concertada puja a 6.710

Alumnes al pati de l'institut Pau Claris de Barcelona.
Alumnes al pati de l'institut Pau Claris de Barcelona.

Posar fi a la segregació escolar és possible amb una inversió de 1.164 milions d'euros. És una de les conclusions de l'informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, elaborat pel Síndic de Greuges en el marc dels treballs entorn del Pacte contra la segregació escolar. Però l'estudi alerta que no es tracta només d'injectar recursos econòmics als centres, tant públics com concertats, sinó també d'acompanyar els recursos de mesures legislatives i mecanismes de control que assegurin que es fa una distribució equitativa dels alumnes.

L'informe calcula el cost teòric de la plaça escolar en un escenari hipotètic en què els alumnes vulnerables estarien repartits de tal manera que no existirien escoles gueto, com passa actualment. L'import es fixa de mitjana en 4.974 euros en el cas d'infantil i primària (5.117 a la pública i 4.660 euros a la concertada) i 6.100 a secundària (6.580 a la pública i 5.211 a la concertada).

Però actualment la inversió pública dista molt d'aquestes xifres. Un altre dels elements que posa en evidència l'estudi del Síndic és, precisament, l'infrafinançament del sistema educatiu. L'administració, autonòmica i local, aporta 4.248 euros per alumne a primària i 5.644 a secundària, en el cas de les escoles públiques, i 2.860 euros i 3.470, respectivament, a les concertades. Així, l'informe estima que caldria una injecció de 1.164 milions anuals per arribar als imports d'aquest escenari hipotètic, que s'han calculat seguint certs principis: una escolarització equilibrada, la mateixa dotació bàsica de professors per a la pública i la concertada, la gratuïtat de la sisena hora i d'activitats complementàries com les excursions, així com un increment del personal dedicat a l'atenció a la diversitat.

El Síndic, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dilluns durant el lliurament de l'informe al Parlament que es tracta d'una inversió “ambiciosa però assolible”. “Cal augmentar progressivament la inversió en educació per anar reduint la desigualtat”, ha afirmat Ribó, que ha matisat que no es tracta només de millorar el finançament de les escoles, “sinó de promoure mesures que ajudin a reduir la segregació”. En aquest sentit, el Síndic proposa que aquest finançament no sigui lineal, sinó que es faci amb contractes programa, de manera que les escoles, tant públiques com concertades, rebin el finançament segons les mesures que apliquin contra la segregació escolar. Ribó ha proposat aplicar aquest model de manera gradual, “començant per assegurar la gratuïtat en aquells centres amb un nombre més elevat d'alumnes vulnerables”.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha recollit el guant de la proposta. “Cal millorar el finançament de les escoles, però no cal fer-ho de manera simètrica perquè no totes tenen les mateixes necessitats ni han d'oferir els mateixos serveis”, ha assegurat. Bargalló ha apostat per augmentar el pressupost d'Educació “de forma constant, progressiva i consolidada”, però no ha entrat a valorar com el Departament pot assumir aquests 1.164 milions. Però sí que ha aprofitat per anunciar per al curs vinent un pla de xoc contra la segregació dotat amb 33 milions.

Bargalló també ha destacat que es tracta d'un informe “inèdit” pel que fa a aquest càlcul de costos i ha assegurat també que “esberla tòpics”, ja que mostra que “la falta de finançament afecta la pública i la concertada”, ha admès.

Diferències de cost de pública i concertada

Un altre dels aspectes als quals posa xifra l'informe és el cost per alumne anual i les diferències entre titularitats. Així, la despesa en infantil i primària és de 5.250 euros a la pública i 6.710 a la concertada, mentre que a secundària els imports es fixen en 6.580 i 7.555, respectivament. Restant d'aquí l'aportació de l'administració, es veu el pes que tenen les quotes de les famílies. “La pública rep més finançament perquè acull més diversitat. La concertada és més cara pel tipus de serveis i activitats que ofereix”, apunta Bernat Albaigés, coordinador de l'informe. Bargalló ha assegurat que l'administració ha de cobrir “l'essencial”, però també permetre a les famílies pagar les activitats que vulguin.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >