Selecciona Edició
Connecta’t

Juristes sostenen que la Generalitat no té competències per obligar al confinament a Lleida

Diversos experts consideren que les mesures dictades per frenar la covid-19 al Segrià, desautoritzades per una jutgessa, excedeixen el marc autonòmic

Una comerciant parla amb una persona amb la persiana mig abaixada a Lleida.
Una comerciant parla amb una persona amb la persiana mig abaixada a Lleida.

Què pot fer i quines mesures pot arribar a prendre la Generalitat per intentar frenar els rebrots de la covid-19, com el que està patint la comarca del Segrià? Diversos juristes consultats apunten que la Generalitat no té competències per limitar els drets fonamentals, com és la llibertat de moviments, amb la legislació actual, tret que es modifiqui el marc normatiu.

Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, afirma que la Generalitat ha sobrepassat les seves competències en confinar, de facto, a casa la població del Segrià. “És una agressió a la llibertat de circulació de les persones”, considera aquest jurista per a qui el Govern català no té les competències per prendre mesures equivalents al decret de l'estat d'alarma, aprovat pel Govern central al març.

“Si llavors ja hi va haver un debat jurídic sobre els efectes de les mesures restrictives dels moviments en la llibertat de les persones, ara es tracta que la Generalitat no té competències per fer-ho i si creu que és necessari un confinament d'aquesta magnitud ho haurà de sol·licitar a l'Estat”, sosté Nieva. Aquesta era una de les indicacions que feia la jutgessa de Lleida, Elena García-Muñoz, en la interlocutòria que va dictar dilluns a la matinada per la qual no va ratificar les mesures de la Generalitat.

Neva considera que no és el mateix tancar perimetralment els municipis del Segrià —la mesura que es va acordar la setmana passada— que impedir a les persones de cadascuna de les localitats que puguin desplaçar-se a treballar, a excepció dels serveis essencials. “Abans d'una mesura restrictiva tan severa, que col·lisiona amb la llibertat de les persones, l'Administració té altres instruments. No es pot anar sempre per la via directa”, assenyala.

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, interpreta que la jutgessa es va equivocar en no confirmar els plans de la Generalitat, alhora que estima que el Govern català no va motivar suficientment les mesures, a més de no precisar un termini d'aplicació: “Les mesures de confinament no són una restricció als drets de la mobilitat, sinó una suspensió, que és el mateix que suposava l'estat d'alarma que es va aprovar —i les seves pròrrogues, de manera successiva— precisament per les circumstàncies de la pandèmia. Jo crec que la jutgessa podia haver ratificat les mesures amb una interpretació favorable al dret autonòmic i anteposant el criteri de la salut al de la llibertat individual de moviments”, sosté. De la mateixa manera que afegeix que la Generalitat hauria d'haver invocat la Llei de Protecció Civil de Catalunya —que assenyala la mateixa magistrada en la interlocutòria— i la Llei de Salut Pública catalana.

Altres fonts jurídiques insisteixen que la qüestió principal és que la Generalitat no té competències per limitar o acotar drets fonamentals, com el de la llibertat de circulació de les persones. “Amb el marc legal actual, la limitació dels moviments de les persones és de l'Estat amb la declaració de l'estat d'alarma. No hi ha altres interpretacions possibles”, indiquen aquestes fonts.

La possibilitat que l'Estat, d'alguna manera, busqui un instrument perquè la Generalitat ho pugui fer va ser apuntada en declaracions a Catalunya Ràdio per la coordinadora de Jutges per la Democràcia a Catalunya, María del Prado Escoda: “La Generalitat no pot dictar un decret llei que entri en drets fonamentals, ha d'aprovar o impulsar plans, com és el de Protecció Civil, i sobretot amb un termini tancat, no deixant-lo obert com pretenia”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >