Selecciona Edició
Connecta’t

Un oasi gaudinià a la Vila de Gràcia

La Casa Vicens torna a obrir potenciant el concepte d’habitatge ideal que Gaudí va exposar en un document autògraf

Una noia durant la visita a la Casa Vicens després de la seva reobertura.
Una noia durant la visita a la Casa Vicens després de la seva reobertura.

Va ser la primera casa d’Antoni Gaudí i l’última a obrir les portes al públic quan es va convertir en museu el 2017 i també ara després del confinament. El motiu ha estat la voluntat dels seus propietaris, el banc andorrà MoraBanc, de potenciar el concepte d’oasi, especialment actual en aquests temps de pandèmia, que va convertir la Casa Vicens en la casa manifest de Gaudí.

El document en el qual l’arquitecte teoritza sobre l’habitatge ideal i els avantatges de la casa pairal respecte a l’apartament, forma part del Manuscrit de Reus, un quadern de notes que es custodia al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. Tanmateix, el públic pot admirar un excel·lent facsímil en l’exposició que complementa la visita de la casa amb una cronologia i maquetes que il·lustren tant els seus trets més característics com els edificis que van influir el jove Gaudí en la seva construcció.

L’escrit, encara més valuós per la poca producció literària de l’arquitecte i la destrucció del seu arxiu el 1936, comença amb una frase que molts recordaran per haver estat parafrasejada en la publicitat d’una cèlebre marca de mobles. “Una casa és la nació de la família”, escrivia Gaudí, que en un personal fengshui parla de l’orientació, la ventilació i l’aïllament que hauria de caracteritzar l’habitatge ideal. “Una casa higiènica fa la gent més forta”, continua l’arquitecte, que aquí va construir la seva primera teulada transitable. Al costat dels nombrosos detalls d’influència àrab, mudèjar i nassarita, va instal·lar també una cascada que va ser eliminada el 1945 i ara una rèplica s’exposa al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà.

“Les característiques originals de la casa ja la fan un espai salubre, a més es va acabar de reformar fa tres anys i les instal·lacions són molt modernes”, indica Mercedes Mora, que pertany a la generació més jove de la família, que el 2014 va adquirir la casa declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2005. La rehabilitació duta a terme per museïtzar-la es va basar en un retorn als orígens que va requerir una inversió de 4,5 milions d’euros. “El més complicat va ser recuperar els elements que s’havien venut, com la font amb la teranyina que decora la terrassa del menjador, que era a Girona. També hi vam reintegrar les gelosies basculants que permeten mantenir les finestres obertes gairebé tot l’any, ja que les nebulitzacions d’ozó per desinfectar l’ambient estan disputades amb la conservació de les decoracions pictòriques i en paper maixé”, indica Mora, que es fa càrrec personalment de la gestió de la casa, el director de la qual és Emili Masferrer.

Les mesures sanitàries no han anat en detriment de l’esperit de Gaudí, que la va concebre com una casa d’estiueig a la Vila de Gràcia, un recés de pau per a la família Vicens que en va gaudir des del 1885 fins al 1899, quan va ser adquirida per la família Herrero Jover. Fins a MoraBanc no hi va haver més propietaris i Mercedes Mora ha desmentit taxativament els rumors d’una possible venda, cosa que ha confirmat el profund compromís de la família amb aquest edifici i el que defineix un “mecenatge sostenible”.

“En un consell d’administració sempre hi ha debat, però estem molt satisfets. El 2019 vam superar els 163.000 visitants i els locals que abans rondaven el 50% es van mantenir en un 20%. L’audàcia i gosadia del Gaudí jove em recorden molt el meu besavi Bonaventura Mora, que va començar com a grum i ens va deixar un llegat basat en l’excel·lència, la proximitat, el respecte i la transparència que apliquem també a la gestió d’aquesta casa”, explica Mora, recordant que van estudiar participar en el projecte de l’Hermitage, però que finalment ho van descartar perquè no encaixava amb els valors de la família i la imatge del banc.

Ara les entrades s’adquireixen només en línia i fins a finals de mes a meitat de preu (8 euros) amb opció de fer la visita fins al 31 de desembre. “Hem assolit una ocupació del 75% de l’aforament reduït d’un terç, a totes les franges horàries”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >