Selecciona Edició
Connecta’t

Un de cada tres senglars de Collserola pot transmetre l’hepatitis E

Els investigadors admeten que els preocupa la incursió d'aquests mamífers a parcs infantils perquè poden transmetre la malaltia a humans a través de contacte bucal amb femta

Tres senglars caçats en una batuda autoritzada a Collserola, el 2011.
Tres senglars caçats en una batuda autoritzada a Collserola, el 2011.

A part de destrossar mobiliari urbà, jardins privats i causar accidents de trànsit, les recurrents incursions de senglars a Barcelona podrien portar un problema de salut pública. Un equip de científics ha detectat que un de cada tres senglars del Parc Natural de Collserola té o ha patit en algun moment l’hepatitis E, una malaltia hepàtica transmissible pel virus VHE. Els senglars fan incursions en parcs infantils i els investigadors no amaguen la seva inquietud perquè la malaltia es pot transmetre a humans a través de contacte bucal amb excrements. Segons l’últim cens, al parc hi vivien el 2018 1.500 senglars.

“Preocupen especialment les incursions dels senglars a parcs infantils”, afirma Jorge R. López, veterinari i membre de l’equip dels Serveis d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (Sefas) de la Universitat Autònoma de Barcelona. En un amplíssim treball encara pendent de publicar, l’equip del Sefas analitza 637 mostres, de les quals 230 resulten positives a anticossos per VHE (36%). Les dades es van recollir des de l’estiu del 2015 a la tardor del 2019.

Una altra de les conclusions a les quals arriba l’estudi, avança López a EL PAÍS, és la prevalença més gran del virus entre els animals a l’estiu, quan la seva presència a la ciutat és més comuna. “Això augmenta el risc de transmissió a persones”, precisa. Malgrat tot, es tracta d’una malaltia que en rares ocasions presenta símptomes més greus que febre, disminució de gana i nàusees, segons l’OMS.

Les dades del nou estudi actualitzen les obtinguts per un altre treball elaborat entre l’abril del 2015 i el setembre del 2016 a partir de 264 mostres. Llavors, l’estudi publicat el 2018 pel Sefas en col·laboració amb el Departament de Malalties Infeccioses de la Universitat de Göteborg i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona va concloure que un de cada cinc senglars de Collserola (20%) estava infectat quan van prendre les mostres i tres de cada cinc (59%) tenien anticossos.

Els caçadors són el col·lectiu amb més perill de contreure la malaltia. “Amb els nens també cal anar amb compte. De vegades observem incursions en parcs infantils a la recerca de menjar. Els animals defequen a la zona de jocs i després els menors poden contaminar-se per contacte directe amb els excrements”, afegeix el veterinari, que adverteix que el virus pot saltar de senglars a altres animals. “La seva presència és més gran en punts d’alimentació per a gats de carrer”. A banda d’hepatitis E, els investigadors han detectat la presència de salmonel·la, pesta porcina africana o triquinosi, malalties compartides amb els humans.

Una plaga amb riscos

Les malalties de què és portador agreugen encara més el problema que Barcelona pateix amb aquest mamífer. Segons l’últim cens municipal, el 2018, a Collserola hi vivien uns 1.500 senglars quan el parc en pot suportar 600. Les seves incursions a la recerca de menjar als districtes de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris s’han convertit en un maldecap per a veïns i comerciants. Aboquen contenidors i es colen en jardins particulars, però també ataquen persones.

“El problema és pitjor si es té en compte que des de Collserola tenen accés a un nucli de població de dos milions de persones”, diu l’investigador. La seva progressiva habituació a entorns urbans ha fet que l’animal perdi la por i les seves incursions siguin més agressives. La majoria d’incidències succeeixen entre el març i el novembre, quan les femelles van acompanyades de cries i la seva alimentació principal, la gla, abunda menys per falta de pluja.

El 2016 les incursions van arribar al seu pic a Barcelona amb 1.187 casos (“Estàvem desbordats”, diu López) i l'Ajuntament va fer un pla d’acció. Entre les mesures, es van reforçar contenidors i es van impulsar campanyes de sensibilització per alertar els veïns que no facilitessin l’accés a les escombraries. Tot i això, el problema es podria agreujar en el futur per “l’adaptació de les noves generacions a la presència humana, que veuen com una font d’aliment”, diu el científic. L’octubre del 2018, es van veure tres exemplars a la plaça del Virrei Amat i tres més es van aventurar fins a l’Hospital de Sant Pau. En ple confinament per la pandèmia, un vídeo d’un exemplar per la Diagonal es va fer viral a la xarxa.

La sobrepoblació de Collserola es deu al fet que el senglar no té un depredador natural. Per això, el científic considera que ara com ara la caça és la via més útil per controlar la plaga. El 2019, l’Ajuntament va pagar 52.000 euros a l’empresa Estratekko per a captures. Aquesta tardor, el Consistori hi invertirà menys, 35.000 euros. La partida podria pujar si els caçadors mantenen la vaga indefinida que van iniciar el juny en rebuig de la llei 5/2020, que agreuja sancions amb multes de fins a 120.000 euros. “Sense nosaltres la sobrepoblació podria pujar un 40%”, diu Joaquim Zarzoso, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona. El 2019, els caçadors de Collserola van matar 86 senglars en 17 batudes programades, una xifra que ascendeix a més del doble si se li sumen els animals abatuts en permisos excepcionals.

Barcelona es queda sense vacuna contraceptiva

El 2018, el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, va anunciar que el govern municipal estudiava aplicar una vacuna contraceptiva en desenvolupament pels Serveis d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge (Sefas) de la UAB per acabar amb la plaga. Dos anys després, la vacuna ha demostrat de moment que és ineficaç i l’aproximat milió d’euros anuals que l’Ajuntament hauria d’invertir per subministrar-la a més d’un 70% de les femelles del parc natural fan inviable que s'aprovi. “Encara que en el futur pot ser que es trobi una altra fórmula”, expliquen des del Sefas.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >