Selecciona Edició
Connecta’t

La mascareta eleva la tensió entre vigilants i viatgers del metro i els trens

TMB i Renfe registren més incidents malgrat la caiguda de passatgers durant la pandèmia

Usuaris del metro de Barcelona durant la pandèmia.
Usuaris del metro de Barcelona durant la pandèmia. EFE

L’obligatorietat de l’ús de la mascareta ha afegit tensió a la relació del personal de seguretat amb els usuaris del transport públic. La difusió de vídeos i imatges d’actuacions desproporcionades per part dels vigilants contrasta amb les seves queixes perquè, a més de perseguir carteristes, grafiters i els que es colen sense bitllet, han de controlar, també, que tots els viatgers portin ben posada la mascareta. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va obrir el primer semestre vuit expedients per faltes greus a vigilants de seguretat que exercien les seves funcions a la xarxa de metro.

És, malgrat la davallada de trànsit que va portar el confinament —a finals de juny encara no s’havia assolit el 50% del passatge habitual—, un expedient més que els registrats en el mateix tram de l’any passat. Renfe, superant per poc la meitat de passatgers, ha comptabilitzat en el mateix semestre 63 agressions de viatgers a vigilants de seguretat. “Estem en un període d’augment de les agressions”, admet l’empresa, que també ha registrat 24 atacs a interventors i personal de taquilles.

Al primer tren del dia que, divendres passat, va partir de Mataró en direcció a l’Hospitalet de Llobregat van pujar-hi dos homes que no portaven mascareta. El personal de seguretat de Renfe els va advertir que, sense la protecció, no podien viatjar. La situació es va enredar i, finalment, va ser necessària la intervenció d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra.

Eren les cinc de la matinada i els dos busca-raons remataven una nit de gresca, però escenes semblants es repeteixen al llarg del dia a la xarxa de transport públic des que impera l’obligació d’utilitzar la mascareta per viatjar. “La mascareta afegeix problemes al vigilant. Estem tenint problemes perquè el passatger es rebota amb el personal de seguretat que, en realitat, hauria d’estar per altres coses”, relata Jordi Bou, que acumula 20 anys d’experiència com a guàrdia privat a la xarxa ferroviària. El problema no és exclusiu de Renfe.

Joaquim Domec és vigilant al Metro de Barcelona: “Si et proposes fer complir el que està mandat és una baralla constant, puges en un vagó i veus que molta gent no porta la mascareta”. El conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha assegurat que se sancionarà totes les persones que no portin mascareta, igual que fan quan algú circula amb cotxe “a més de 120 quilòmetres per hora o quan se salta un stop”. Li va faltar concretar amb quins mitjans s’explica per perseguir tots aquells que portin el rostre a l’aire.

El volum d’avisos que rep Renfe de passatgers que denuncien altres persones que viatgen dins del vagó sense la mascareta ha empès la companyia a variar la seva estratègia de gestió dels incidents. Es deriva directament als Mossos cada avís. En els comptes de l’empresa a les xarxes socials cada denúncia d’absència de mascareta es despatxa de la mateixa forma: “Ho traslladem a l’autoritat competent, els Mossos”.

“El problema sempre és el mateix: la Generalitat i les empreses fixen unes instruccions i després ja t’apanyaràs per portar-les a la pràctica”, diu Joaquim Domec, que assegura que “amb els mitjans que hi ha, en el transport públic és impossible garantir que la gent portarà mascareta”.

Antonio Tarré treballa com a vigilant als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), on exerceix com a delegat sindical de Prosegur. “Sembla com si no hi hagués conscienciació de l’ús de la mascareta, avises algú que se l’ha de posar i, a la que et gires, se l’ha tret una altra vegada”, assenyala. “Com a treballador del transport públic em sento desemparat, tant per l’empresa com pels mateixos clients. Estem sols i ens toca controlar una gran quantitat d’usuaris”, lamenta.

La prioritat és que el tren corri i no hi hagi retards, si hi ha un problema amb un passatger el que hem de fer és fer-lo baixar a l’andana i, allà, apanyar-nos”, indica Jordi Miguel Cantero, delegat de transport públic del Sindicat Professional de Seguretat Privada (SPS).

Les actuacions del personal de seguretat poden desembocar en situacions de tensió amb el passatge i, en ocasions, en episodis violents. Les filmacions aparegudes sobre immobilitzacions a passatgers i intervencions, presumptament desproporcionades, han omplert de sospites el procedir dels cossos de seguretat privada en estacions, andanes i vagons. “El problema és que per una mala actuació d’una persona paguem tot un col·lectiu”, lamenta Antonio Tarré. “Hi ha imatges que ens fan molt mal, però faria falta posar-se a la pell del vigilant”, apunta Joaquim Domec. Opina que, en ocasions, els vídeos no reflecteixen “la realitat” d’una intervenció perquè “cap actuació dura 30 segons”. Al·ludir a un suposat biaix dels enfrontaments que surten a la llum és una queixa comuna del col·lectiu de seguretat privada.

A mitjans de maig Renfe va expedientar i va apartar del servei dos vigilants de seguretat que, sense motiu aparent, van agredir violentament un passatger que no portava la mascareta a bord d’un tren de la línia R1, a Calella. Van ser denunciats per diversos passatgers que van difondre el vídeo de l’agressió.

“Cada vegada que la companyia obre un expedient per una actuació irregular, està posant en relleu tota la feina ben feta que realitzen la majoria dels vigilants de seguretat”, justifica un portaveu de la companyia. Aquesta setmana es va viralitzar un altre vídeo, on es veia un vigilant de seguretat de l’estació de tren de Sant Celoni sent agredit amb la seva pròpia porra reglamentària per una dona que s’havia colat sense pagar.

El sou base que preveu el conveni dels professionals de la seguretat privada frega els 1.000 euros per treballar 162 hores al mes. En els vigilants de transport públic les hores extres són comunes i, segons diverses fonts consultades, els sous oscil·len entre els 1.100 i els 1.500 euros. A l’hora d’escollir entre Renfe, TMB i FGC, els vigilants releguen la companyia ferroviària, perquè “és on hi ha més incidents”. La freqüència de les parades de metro possibilita tenir suport d’altres guàrdies en tres minuts però els enllaços entre estacions són més llargs a Renfe. A més, a TMB es cobra un bo de 400 euros, una paga que a Renfe només s’emporten els vigilants que s’integren al GOP, el Grup Operatiu, que actua en les intervencions més compromeses.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >