Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya s’enfronta a nous brots amb el del Segrià encara descontrolat

Un nou focus a l'Hospitalet de Llobregat posa en alerta els experts després d’evidenciar-se a Lleida els errors del sistema de rastreig

El pont de la Torrassa, aquest dissabte a l'Hospitalet de Llobregat, on s'ha multiplicat el número de contagis.
El pont de la Torrassa, aquest dissabte a l'Hospitalet de Llobregat, on s'ha multiplicat el número de contagis. EFE

Catalunya centra la preocupació dels experts per l’extensió del coronavirus. Al gran brot de la comarca del Segrià, a Lleida, s’hi suma avui l’agrupació de focus de l’Hospitalet, on els casos s’han multiplicat els últims dies. És la segona ciutat per població de Catalunya i es troba a l’àrea metropolitana de Barcelona, on viuen 3,2 milions de persones. Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències (CCAES), va assenyalar fa uns dies el temor que les agrupacions de casos comencessin a afectar grans ciutats, que per la seva mobilitat i densitat de població suposen un repte en el control de la transmissió i el rastreig dels contactes.

Aquest és precisament un dels problemes de la gestió de la crisi sanitària a Catalunya. Els errors en el sistema de rastreig que ha evidenciat la situació de Lleida, on els casos continuen augmentant i la transmissió no està controlada, tenen en suspens al sector sanitari, que divendres va criticar la falta de previsió del Govern regional. El mateix Simón, que com la resta de portaveus del Ministeri de Sanitat és sempre molt caut per no ferir sensibilitats, ha dit dues vegades que li hauria agradat que la Generalitat hagués pres abans la decisió de confinar el Segrià.

La comarca està confinada perimetralment (no es pot entrar ni sortir) des de dissabte passat, però s’està estudiant la possibilitat de decretar el confinament domiciliari. Una altra dificultat afegida en la gestió del brot, perquè els dos partits que formen el Govern català no es posen d’acord sobre com afrontar-lo. Mentre que el president Quim Torra i el seu entorn són partidaris d’un confinament domiciliari estricte, Esquerra Republicana, sobre qui recauen les responsabilitats de Sanitat, Treball i Assumptes Socials, considera que no s’ha d’arribar a aquest punt. “Caldrà ser més restrictius però sense arribar al tancament total”, sostenen fonts d’ERC al Govern.

Oficialment la Generalitat només diu que no descarta “cap mesura” i que anirà prenent decisions en funció de com evolucioni la situació. El Govern ha comunicat aquest dissabte 361 positius més que divendres en tota la comunitat.

A Catalunya els equips de salut pública no estan prou dotats de personal i tampoc no està funcionant correctament el call center que s’hauria d’ocupar de vigilar que els contactes dels positius que no tenen símptomes facin bé la quarantena. Però les carències de la vigilància epidemiològica són comunes a tot Espanya. Detectar tots els contactes d’un cas nou per poder tallar totes les cadenes de transmissió és ara mateix impossible, assegura Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). “No hi ha capacitat per fer anàlisis exhaustives”, assenyala.

“Ens preocupa el ritme i la velocitat” dels contagis, ha assenyalat aquest dissabte l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín. En una setmana els casos han passat de 31 a 107 i hi ha un barri on l’increment ha estat molt pronunciat, la Torrassa, que de quatre casos ha passat a 37 en qüestió de dies. La Torrassa és el barri més dens dels 18 que conformen l’Hospitalet, amb diferència. De fet, és el més dens d’Europa, segons un estudi publicat recentment. També és el tercer que més població estrangera va acollir el 2018, segons l’anuari estadístic d’aquesta localitat, i forma part dels districtes amb menor renda familiar mitjana.

“Cal ser proactius”, ha dit Marín, conscient de la dificultat de contenir un brot en una gran àrea metropolitana: “Estem envoltats de municipis. Cal prendre mesures per frenar-lo a l’Hospitalet, però la realitat és que hi ha un transport públic, unes relacions laborals, unes relacions d’oci...”. Fonts sanitàries van assenyalar que es tracta d’un brot comunitari vinculat a dues famílies i que ara per ara amb prou feines estan arribant casos als hospitals de la zona.

Residències confinades

Mentrestant la situació a Lleida continua generant preocupació perquè els casos continuen creixent. La Generalitat ha anunciat aquest dissabte el confinament de totes les residències de la província, no només les del Segrià, on ja s’havia pres aquesta mesura. No admetran nous ingressos i estaran prohibides les visites per “protegir els col·lectius més vulnerables”, ha dit el conseller d’Assumptes Socials, Chakir el Homrani.

Aquesta comarca està confinada perimetralment des del dissabte 4, quan es va comprovar que la transmissió comunitària començava a descontrolar-se en no poder associar els casos a brots coneguts. La situació al principal hospital públic, l’Arnau de Vilanova, empitjora a mesura que passen les hores. L’encarregat dels casos de covid-19 del centre, José Luis Morales, va assegurar el divendres que entre aquest dissabte i aquest diumenge obriran una tercera planta per a aquests malalts, però alhora va admetre que no tenen prou personal per atendre-la.

Catalunya va notificar divendres 774 nous casos positius per covid-19, encara que no tots corresponents a les 24 hores anteriors. Entre els nous infectats 280 es troben al Segrià i han estat diagnosticats en els últims tres dies. El nombre de persones hospitalitzades continua creixent a Lleida; eren 84 divendres, segons les dades de la Generalitat. L’Arnau de Vilanova ha traslladat vuit pacients greus però no afectats de covid-19 a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona, per descongestionar la seva unitat de cures intensives.

El sector sanitari està criticant la imprevisió del Govern i la deficient gestió. “Hi ha hagut una falta de planificació per anticipar-se al futur i una falta de reflexos quan el futur ha arribat”, va assenyalar Josep Maria Puig, secretari general del Sindicat Metges de Catalunya. Altres experts en salut pública i gestors sanitaris mostren en privat la seva preocupació per la manera en què s’està gestionant la crisi. La Generalitat fa més d’un mes que no té responsable de Salut Pública després que l’anterior, Joan Guix, deixés el càrrec per motius de salut.

 

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >