Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

Elisabet Casanovas: “Als actors joves a l’ofici se’ns encasella massa com ‘els joves’”

L’actriu de Sabadell, que apareix a la sèrie ‘Drama’, no ha parat després del confinament: ha acabat la seva primera pel·lícula i ja assaja al TNC

Elisabet Casanovas al barri de Gràcia de Barcelona, on viu.
Elisabet Casanovas al barri de Gràcia de Barcelona, on viu.

Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994) es va donar a conèixier amb Merlí. Ara se la pot seguir veient a TV3 a la sèrie Drama, una altra història juvenil, embolicada en una polèmica per l’ús que fa del castellà i de la qual Casanovas considera que no n’ha de parlar. Entremig, malgrat la seva joventut, ha fet ja molt teatre (La senyora Florentina i el seu amor Homer, El fantasma de Canterville, Paradise, Kassandra, La tendresa) i alguna altra sèrie de televisió (Benvinguts a la família). Després del confinament, no ha parat: ha acabat el rodatge de la seva primera pel·lícula i està assajant al TNC, on torna al novembre.

Pregunta. Fama a banda, què li va aportar la sèrie Merlí?

Resposta. Va ser un gran repte, però també una gran escola. Era a primer de l’Institut del Teatre i va ser la meva primera feina. No havia estat mai davant d’una càmera, per això em feia molt de respecte. Vam assajar durant dos mesos abans de rodar, i això ens va permetre als actors aportar moltes coses pel que fa a l’argot, la relació entre nosaltres… Vam fer entre tots una feina molt de fonament de l’ofici.

P. I va seguir amb els estudis?

R. Vaig intentar compaginar les dues coses, però vaig morir! Em vaig deixar assignatures per a l’any següent… Total, que encara no he acabat la carrera. Però la penso acabar, perquè es fomenta molt el treball creatiu i col·lectiu.

“Les plataformes per internet són una manera de captar públic jove per a un sector en crisi com és l’audiovisual”

P. L’èxit de la sèrie li va obrir les portes del teatre...

R. El meu primer muntatge professional va ser amb Sergi Belbel per La senyora Florentina i el seu amor Homer, pel qual vaig haver de fer cinc proves…

P. Però el va encisar perquè la va triar per a Kassandra, un monòleg intensíssim de la castigada figura de la Grècia clàssica, i ara amb Monroe-Lamarr, que es va suspendre per la covid.

R. M’encanta treballar amb ell. Et dona llibertat creativa perquè té molt clar el que vol explicar, i quan des de la direcció es té aquesta mirada tan clara, tot esdevé molt inspirador. És una persona molt positiva i sempre et genera molt bon rotllo i et permet equivocar-te; això als assajos s’agraeix, perquè una part de la pressió es converteix en repte. Per a mi és un mestre.

P. Li va costar treure’s l’etiqueta de la Tània, el seu personatge de Merlí?

R. Jo no sento que m’hagi hagut de treure cap etiqueta. No m’hi sento encasellada. Els processos creatius que em trobo són molt diferents, cosa que agraeixo molt, perquè costa trobar personatges tan complexos.

P. Diria que no a fer un personatge?

R. Molt poca gent té aquesta possibilitat de poder escollir. Però crec que més que el personatge interessa la història que s’explica, i crec que cada vegada s’aposta més per explicar històries que tinguin ressonància. Es busca més la complexitat dels personatges femenins i masculins, i això a mi m’agrada.

P. Un element comú dels seus personatges és una certa reivindicació del feminisme. Hi ha masclisme, a la professió?

R. Crec que s’està fent revisió de moltes coses. Ara estem aconseguint una cosa molt poderosa, que és prendre consciència. Això ens dona llibertat i ens fa veure la necessitat de seguir. Jo em considero feminista, i crec que encara hi ha molt per fer, coses que fins i tot jo mateixa m’he de construir. Queda lluny encara fer projectes cent per cent feministes.

P. Creu que els joves tenen prou oportunitats?

L'actriu Elisabet Casanovas. ampliar foto
L'actriu Elisabet Casanovas.

R. Jo em sento molt afortunada. Però sé que entrar en el món laboral és molt difícil. Cal obrir moltes més portes als joves, i s’hauria d’escoltar i donar suport a les companyies. Penso que als joves se’ns encasella molt com a els joves, i no som els joves, simplement som joves.

P. Hi ha crisi al teatre?

R. La cultura sempre ha estat la gran oblidada, i és tristíssim. La crisi de la covid-19 ho ha posat en evidència. El concepte de cultura gratis que hem viscut durant el confinament és un menyspreu. Estàvem molt perduts, tant els artistes com els tècnics. I ningú ens va donar cap mena de resposta. Ara més que mai s’ha de donar suport, s’han de posar les piles des de dalt per fer sentir que el teatre és necessari per tenir una societat plena. Falta risc, i per afrontar riscos cal pasta i apostar per les companyies petites, les que són genuïnes.

P. L’audiovisual tampoc passa per un bon moment…

R. Plataformes per internet, com Playz, són una manera de captar públic jove, i no parlem de mitjans precaris. Són canals que tenen moltes ganes de produir coses i s’hi pot comptar. En el cas de Drama, la sèrie la va proposar Dani Amor a El Terrat i crec que sense aquesta plataforma no s’hauria pogut fer.

P. Triaria entre teatre i televisió?

R. No triaria, perquè el que m’agrada són els projectes, les històries. És cert que en el teatre sento que tinc un canal d’expressió més complet, però la cosa va d’explicar una història i si aquesta t’agrada, i t’agraden els personatges i es crea un bon equip, crec que tant és el mitjà.

P. També estàs fent cinema…

R. Hem acabat tot just ara el rodatge de Chavalas, que es va aturar per la pandèmia. És un projecte de Carol Rodríguez i de la seva germana Marina, guionista. Se centra a Cornellà i va de l’amistat.

P. Què li toca fer ara?

R. M’agradaria fer un projecte creatiu col·lectiu en el qual poder mostrar la meva pròpia veu com a creadora.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >