Selecciona Edició
Connecta’t

Els turistes no són els únics que expulsen els veïns del Gòtic

Un estudi analitza com l’arribada de migrants europeus i nord-americans accentua la gentrificació al centre de Barcelona

Un grup de turistes entrant en un pis turístic al centre de Barcelona.
Un grup de turistes entrant en un pis turístic al centre de Barcelona.

No només la presència de visitants expulsa els veïns dels barris més pressionats pel fenomen. Els turistes provoquen gentrificació, però hi ha més capes en aquest complex fenomen pel qual l'atractiu de determinades zones urbanes encareix el preu de l'habitatge i transforma el comerç i l'entorn fins a apartar-ne la població local. La revista britànica Urban Studies ha publicat una investigació que signen el demògraf de la UAB i del Centre d'Estudis Demogràfics Antonio López-Gay i l'expert en turisme de la Universitat de Lisboa Agustín Cocola, en la qual analitzen com l'arribada de migrants europeus i nord-americans ha accentuat la gentrificació al barri Gòtic de Barcelona.

A través d'anàlisis de dades sociodemogràfiques i entrevistes en profunditat, el treball constata que hi ha “migrants d'economies avançades que arriben atrets per l'estil de vida de Barcelona”, de vegades per treballar, però també per “consumir una experiència urbana al sud d'Europa”. Aquestes persones “es concentren en enclavaments turístics i interactuen sobretot amb altres poblacions mòbils transnacionals”. I que l'habitatge d'aquestes zones es fa servir per allotjar turistes o es lloga a “immigrants d'economies avançades, la qual cosa desplaça habitants amb menys recursos”. La conclusió és que “barris centrals són apropiats tant per visitants com per migrants amb més capacitat de consum que la població local”.

Tres mapes i gràfics de l'article sintetitzen la idea que defensen els dos investigadors que “turisme i gentrificació transnacional coexisteixen en un mateix espai” i han transformat el barri estudiat. Un, al Gòtic hi ha més de 60 llits turístics (entre pisos turístics legals i il·legals anunciats a Airbnb, hotels i albergs) per cada 100 veïns, segons dades recollides pels autors el 2018. Dos, al barri entre el 19% i el 25% (fins i tot un percentatge més alt en algunes seccions censals) dels empadronats el 2018 eren nascuts a països d'Europa occidental i els Estats Units. I tres, entre els veïns de 18 i 40 anys hi ha més europeus que no pas espanyols (piràmide de població del 2016).

López-Gay, que ha aportat les dades i l'anàlisi quantitativa, assenyala que aquestes xifres comptabilitzen els migrants a la baixa, “perquè hi ha perfils de migrants europeus que sí que estan de pas uns mesos i no s'empadronen”. O bé són “generoses en comptabilitzar la població local”. Per exemple, cita que dels veïns d'entre 25 i 39 anys només un 15% havia nascut el 2018 a la província de Barcelona: “No comptem només la població nascuda a la ciutat”. Altres dades cridaneres són que la meitat de la població del Gòtic hi ha arribat en els últims cinc anys (una dada del 2017), o que en els últims 15 anys el Gòtic ha perdut 4.000 residents nascuts a Espanya i ha guanyat 5.000 residents estrangers, la gran majoria d'Europa occidental.

“Aquesta població migrant té més poder adquisitiu que la local i unes pautes de consum semblants a les dels turistes, estan de pas, entre uns mesos i uns anys a la ciutat, viuen de lloguer, i per a la població autòctona és molt difícil competir-hi, perquè els seus salaris són superiors i com que estan de pas no els importa pagar una mica més”, explica Cocola després d'entrevistar veïns i més de 50 estrangers. Seva és l'aportació qualitativa a l'estudi.

Són treballadors de multinacionals que han triat treballar aquí, nòmades digitals, estudiants… “el que es coneix com a immigrants per estil de vida”. “Els seus veïns no els coneixen, socialitzen en anglès, freqüenten llocs per a turistes o amb un ambient transnacional, els veïns els veuen com a turistes permanents o diuen ‘viuen aquí però no són els meus veïns”, explica l'investigador. “Aquest ambient no és atractiu per a la població local de classe mitjana”, apunta, i preguntat pel cas d'altres barris amb molts veïns estrangers, com Gràcia, assenyala que sí que tenen població europea però en menor proporció respecte a l'autòctona.

L'article també apunta al fet que aquest procés és resultat de la divisió espacial del treball a Europa, on el sud s'ha especialitzat a oferir serveis d'oci a consumidors de països més rics. López-Gay afegeix, a més, que s'ha doblat el flux de persones que arriben a la ciutat amb estudis universitaris: si el 2014 eren 12.500 persones, ara en són més de 25.000, assenyala. “En el context de ciutat si fa 15 anys quan parlàvem de migració internacional es tractava de persones poc qualificades, el 2018 més de la meitat de la població nascuda a l'estranger que arribava tenia estudis universitaris”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >