Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

Hi ha massa castellà a TV3?

Una mostra sobre la presència d’aquesta llengua en determinats programes no supera el 10%

El Pol, protagonista de 'Merlí', parlava en castellà amb el seu pare i amb el seu germà.
El Pol, protagonista de 'Merlí', parlava en castellà amb el seu pare i amb el seu germà.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, creu que hi ha massa castellà a TV3. Aquest “massa” –altres podrien parlar amb la mateixa imprecisió de “massa poc”– no és una mesura objectiva, és una apreciació d’una persona que, com a signant del manifest monolingüista Koiné del 2016 (Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent), està convençuda que el bilingüisme és una ideologia política que s’ha anat “inoculant” des de les esferes de poder a la població catalana per instal·lar l’errònia creença que la coexistència de dues llengües a Catalunya és un fet natural, enriquidor i democràtic.

La consellera fa aquesta manifestació arran del guirigall niat a les xarxes, Twitter en particular, perquè TV3 emet una sèrie, Drama, on hi ha diàlegs en català i castellà. Un debat que no s’ha despertat altres vegades. Per exemple, a Merlí, el pare obrer d’un dels protagonistes parlava castellà amb els seus fills. Segurament, els que ara rondinen sorollosament no ho van fer aleshores perquè es tractava d’una inversemblant mostra residual sobre l’existència del castellà. La consellera tampoc deu referir-se a Polònia, el programa de TV3 on segurament es parla més castellà. En aquest cas, però, aquesta llengua acostuma a ser un tret dels personatges més dolents i castigats per la paròdia: policies carnissers, jutges maliciosos i polítics ineptes. Dimecres passat, com traient ferro a la polèmica per Drama, el programa Tot es mou va oferir un mostrari de sèries de TV3 en què, en un determinat moment –sense precisar la importància del personatge en la trama–, s’han sentit diàlegs en castellà: Com si fos ahir (2017), La Riera (2010), Temps de silenci (2001-02), Oh, Espanya (1996-97), Secrets de família (1995). La majoria d’intervencions a TV3 sobre la qüestió no han defensat una televisió que ignorés el castellà. Tant és així que una tertuliana de Tot es mou va fer una piulada demanant intervenir en el programa perquè els defensors, com ella, d’una TV3 íntegrament i exclusiva en català estaven sent “invisibles”.

Què vol dir que hi ha “massa” castellà a TV3? He dedicat unes tristes hores a fer un càlcul –minut amunt, minut avall– sobre quant de castellà se sentia a determinats programes, excloent-ne solament les declaracions noticiables o les rodes de premsa en directe (per exemple, de Fernando Simón). En tres programes d’Els matins, que són 409 minuts, n’hi va haver nou, incloent-hi un periodista mexicà que comentava l’actualitat del coronavirus a Llatinoamèrica. En altres dies del mateix programa, la intervenció d’especialistes que s’expressen en castellà, com una enginyera des de Suïssa, en la tertúlia habitual es produeix sense que res grinyoli. En cinc programes de Planta baixa (793 minuts) va haver-hi uns 55 minuts d’intervencions en castellà, com, per exemple, de periodistes bascos i gallecs parlant de les eleccions domèstiques, una sol·licitant de l’ingrés vital o una malalta de Sant Vicenç dels Horts víctima de les llistes d’espera sanitàries amb qui el presentador va canviar d’idioma per fer-se entendre. O sigui un 6,9%. En cinc dies de Tot es mou (1.032 minuts) hi va haver 101 minuts (9,7%) incloent-hi l’audició de dos temes musicals. Això és massa, consellera?

Ser una televisió en català es troba en els designis fundacionals de TV3 i es justifica comprensiblement per l’entorn mediàtic, amb una gran oferta en castellà. Però que sigui la llengua vehicular no ha de comportar l’exclusió del castellà. Tenir por de propostes com Drama solament expulsarà una part de l’audiència, poc exposada al català, i en perjudicarà la prosperitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >