_
_
_
_
_

El credo del llibreter Lluís Morral

Laie rep pels seus 40 anys el Premi Rodeja, que fa una menció especial al seu director literari

El director de la Laie, Lluís Morral, a la llibreria.
El director de la Laie, Lluís Morral, a la llibreria. Massimiliano Minocri

“Entrar a treballar en una llibreria no és per llegir; no hi llegiràs mai, el llibreter llegeix a casa”. Hi ha aquesta altra: “Una llibreria també està feta de les fílies i les fòbies del llibreter: com que no es pot tenir tot, és un criteri; ara bé: els teus gustos també han d'estar conformats pels gustos dels teus clients; la vida d'una llibreria és la que li donen els clients que tens: així es construeix”. Són dos credos de les particulars taules de l'ofici que podria cisellar Lluís Morral (Sabadell, 1956), una institució del món del llibre a Barcelona, 34 anys ja a Laie, llibreria que ara compleix quatre dècades de vida, on va arribar acabat de llicenciar en Història Medieval per cobrir a les tardes una baixa per maternitat. Fa temps que és el director literari d'una botiga que acaba de ser reconeguda amb l'IX Premi Pere Rodeja que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya… amb una menció especial a Morral.

“Fer devolucions, carretejar caixes i repassar llistats no té res de romàntic”, assegura a peu d'obra, és clar, a la botiga nodrissa de Pau Claris, 85, insistint que “una llibreria la fas tu i els teus clients; els joves que avui en munten una ho fan a partir només dels llibres que volen llegir o tenir ells i no pot ser només això: has de tenir una línia, és clar, però veure també què li agrada a la gent”. Capta aquestes propostes? “Si hi apostes, el públic et fa cas, et segueix; això sí: no pot ser que una setmana destaquis Ken Follett perquè és novetat i t'interessa fer caixa i l'endemà, Coetzee”.

Más información
La ‘plana major’ del llibre català demana ajudes al Govern espanyol
El ‘Sant Jordi’ del 23 de juliol tindrà només un terç de les parades

En gairebé quatre dècades, Morral, que llegeix “a les nits i els caps de setmana”, ha vist i sentit molta teoria sobre un ofici d'una històrica mala salut de ferro. Per exemple, la que només se salvarien les que fossin llibreries especialitzades. “Mai he cregut que tinguessin sortida i ara encara menys: potser si ets molt petita i en línia, però ni així, perquè l'especialista en una cosa es mou per molts canals… I després, cal tenir més fons del que es pensa, com estan comprovant a Ona Llibres”, diu sobre la seva nova veïna de mil metres quadrats, dedicada només al llibre en català. Una proximitat que, està convençut, els beneficiarà: “Fa clúster, acabes creant un circuit: nosaltres enviem clients a Documenta o a Jaimes, que són a prop, si ells tenen el llibre que nosaltres no tenim”. No perden, així, venda i client? “Al contrari, aquest client torna, agraït pel servei; si li soluciones el problema, te'l guanyes”.

Ara el pèndol es troba en què una llibreria ha de ser alguna cosa més, un no parar d'activitats. “Una llibreria ha de ser primer una llibreria i després un centre cultural; un club de lectura hi ajuda, és clar, però molts passen pels cursos literaris i ni trepitgen la botiga; de presentacions i actes se n'han fet tota la vida i ja se sap que amb prou feines acabes venent tres exemplars perquè tots esperen rebre'l gratis de l'autor o de l'editorial”, diu, realista.

Crear un ‘boca-orella’ per a la botiga

Per haver viscut, Morral ha arribat a sentir les excel·lències fins i tot d'una fórmula matemàtica amb la ràtio de rendibilitat de vendes per metre quadrat: “Això deu anar bé per a les grans superfícies o els hipermercats, però no per a les llibreries: has de tenir supervendes i a diverses seccions, però un best-seller són diners ràpids, l'has de deixar de tenir quan ja es comença a deixar de vendre, sempre ha de ser de rotació ràpida; tampoc amb novetats només no vens”. L'afegitó no és gratuït perquè és un defensor acèrrim del llibre de fons: “És clar que es ven, ho hem vist durant el confinament; ara hi ha baralles per tenir-ne quan ningú els volia fa quatre dies”. Tampoc se li acut cap presentació millor per a una llibreria: “Hi ha clients nous que van a una secció i busquen si tens alguna cosa de Duby a medieval o de Foucault a filosofía… Amb el que tens, o no, emets senyals i els lectors els busquen; amb això dones un aire i una imatge i així fabriques el famós boca-orella promocional com a llibreria de referència”.

Barcelona, en aquest sentit, està de sort perquè, entre altres establiments de referència, té, a més de Laie, La Central, models parells (cadena amb botigues a centres culturals, gran fons…) i que conviuen entre anar de la mà o establir una pugna històrica. “Fem coses conjuntes, i fins i tot compartim clients, però hi ha una rivalitat que ve dels orígens”, admet el llibreter, recordant sense citar que tant Marta Ramoneda com Antonio Ramírez, ànimes de La Central, van treballar a Laie.

De la crisi del coronavirus, Morral extreu com a trista moralitat “la incapacitat del sector de donar una resposta unitària, creant, per exemple, centrals de compres i vendes, i també la feblesa de les relacions entre llibreries”. Sempre directe i ràpid, tampoc dubta davant del futur del seu ofici. “Cauran algunes petites llibreries perquè el seu model és insostenible fins i tot per a dues persones; les altres perdrem els passavolants, a les nostres només hi entrarà la gent molt lectora, que estarà una hora remenant, i les botigues seran més petites perquè la majoria ho farà tot per internet”. I aquí, l'ombra d'Amazon. “Tècnicament, no hi ha res a fer contra ells i encara menys si no sabem imitar les farmàcies, on demanes un medicament a les nou del matí i a la una ja el tens; si no és així, mai hi podrem competir, encara que altre cop és important què ofereixes tu, fins i tot en línia”.

La presència assídua a l'establiment de personatges com Miquel Iceta o de la recentment desapareguda Rosa Maria Sardà (“era una fan de la sèrie Alfabeto del crimen, de Sue Grafton”) fan pensar en si el mite del llibreter de capçalera existeix. “Doncs sí, hi ha els qui volen saber què has llegit tu i què t'ha agradat per comprar-s'ho ells, però… Vaig conèixer un llibreter que dedicava 20 minuts a cada client, i això tampoc pot ser, estava més per vendre's ell que per vendre llibres… Així no; s'ha de ser humil i no demostrar, sinó escoltar”. Un altre credo per a les taules del llibreter.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_