Selecciona Edició
Connecta’t

Una alga invasora d’origen australià posa en alerta el Parc Natural del Cap de Creus

L’espècie pot matar coralls, gorgònies, prats de posidònia o esponges de mar

L'alga invasora.
L'alga invasora.

La presència d'una alga invasora ha posat en alerta el cap de Creus. Se la coneix amb el nom científic de Caulerpa cylindracea, és d'origen australià i sota l'aigua fa emmalaltir tot el que toca. Pot causar la mort de tota la flora autòctona que li surti al pas: coralls, gorgònies, prats de posidònia o esponges de mar. Tot sucumbeix a la Caulerpa. “Actua com si fos un abric sobre els altres organismes: no poden menjar ni respirar i s'ofeguen”, apunta Gerard Carrión, tècnic de biodiversitat del Parc Natural del Cap de Creus. “Els ecosistemes variats que tenim ara poden quedar afectats de manera important perquè quan apareix, s'expandeix i prolifera, té capacitat per formar colònies amb facilitat”, assenyala. El primer avís de la presència de l'espècie invasora el va fer un submarinista que feia immersió a la cala Galladera, una abrupta colzada del cap de Creus, inabastable si no és per mar. La zona, al nord del far, està ara delimitada amb unes grans boies grogues, d'on penja un avís que adverteix de la presència de l'alga.

Dos tècnics del parc natural patrullen set dies a la setmana, si la tramuntana no ho impedeix, per les 3.000 hectàrees marines que hi ha des de la punta Falconera de Roses fins a la cala Tamariua, al Port de la Selva (Alt Empordà). S'apropen a les embarcacions que fondegen prop de la costa i avisen de la necessitat d'extremar la vigilància i no ancorar dins de la zona prohibida de la cala Galladera.

L'alga és petita però letal. “No té ni un pam, però el problema és que es dispersa amb facilitat”, explica Carrión. Les peculiaritats de la planta han forçat a implantar una estratègia de supervisió i control i s'ha optat per rebutjar mètodes expeditius: “Per més que la vulguis arrencar, sempre en queda una mica i continua dispersant-se”. Tècnics d'Ecologia Marina de la Universitat de Barcelona, encapçalats pel doctor Bernat Hereu, són els encarregats de fer el seguiment de l'evolució de l'alga al fons marí. La prohibició de pescar o ancorar a la cala Galladera respon a la voluntat d'evitar que trossos de l'alga quedin enganxats als baixos d'alguna embarcació i, des d'allà, es puguin propagar a altres punts de la costa. La Caulerpa té capacitat per resistir viva diverses hores fora de l'aigua i conservar la seva capacitat infecciosa.

El parc natural ha editat fulletons informatius adreçats als habituals de la zona per alertar de la presència de l'alga i per conscienciar de la necessitat d'avisar immediatament si se'n detecta algun focus en una altra zona. ”Com més ulls, millor”, reconeixen des del parc natural. La Caulerpa cylindracea es va detectar per primera vegada a Tunísia el 1926 i a partir del 1990 ha tingut una ràpida expansió pel Mediterrani. És una alga verda que creix arran de terra formant estolons i que té unes estructures verticals de 10 a 20 centímetres, en forma de petites vesícules. Fins ara, la presència més propera de l'alga s'havia detectat a Roses, prop de la platja de l'Almadrava, i a Cerbère, a la costa francesa. Tots dos focus estan allunyats més de 20 quilòmetres de la cala Galladera, de manera que, de moment, no s'ha pogut concretar la causa del brot que ha aparegut en ple Parc Natural del Cap de Creus. “És a poca profunditat, uns 10 metres, de manera que sembla molt difícil l'opció d'un vaixell pesquer. Podria haver arribat amb un altre tipus d'embarcació o per causes naturals, arrossegada per efecte dels corrents marins”, assenyala Carrión.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >