Selecciona Edició
Connecta’t

Miquel Pueyo, alcalde de Lleida: “Cal compensar els temporers contagiats perquè es confinin”

L'alcalde afronta un dels reptes professionals més importants de la seva carrera política: dirigir una de les zones zero dels rebrots

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.

La Generalitat va ordenar dissabte el confinament perimetral de Lleida i la seva comarca, el Segrià, donant dues hores de marge a la població per tornar a casa. En una setmana s'havien declarat gairebé 400 nous contagis per coronavirus. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), fa poc més d'un any que és al capdavant de l'Ajuntament. Ara afronta un dels reptes professionals més importants de la seva carrera política: dirigir una de les zones zero dels rebrots a Espanya.

Pregunta. Vostè es va assabentar del confinament 30 minuts abans que la resta dels veïns.

Resposta. El que em preocupa és que només es va donar als ciutadans dues hores per tornar o sortir de la ciutat. Això va generar tensions.

P. Què passa al Segrià?

R. El que passa a Lleida és la combinació entre covid i la campanya de la fruita. Això no és exotisme territorial. Aquest problema ens posa davant del mirall i ens ensenya les contradiccions del món globalitzat contemporani on hi ha grans masses de persones forçades a migrar per guanyar-se la vida. On el preu que es paga per la fruita és cada vegada més baix i el marge per a intermediaris cada vegada més alt. El que passa a Lleida serveix per plantejar-nos en quin món vivim.

P. S'ha acusat els temporers, la majoria africans, de ser els causants del rebrot. Lleida és racista?

R. Lleida, Barcelona o Copenhaguen són societats diverses on pot haver-hi temptacions racistes. Més que l'ètnia o el color de la pell, és la pobresa la que provoca reaccions.

P. Qui és el culpable que, des de fa dècades, cada estiu acabin malvivint als carrers de Lleida centenars de temporers?

R. Segur que els culpables som totes les administracions, però aquest any el principal responsable és el Govern de l'Estat. Aquestes persones no tenen papers, així que no poden treballar. Se les condemna a un bucle i l'Estat actua com si fossin invisibles. Són éssers humans que acaben anant d'una comunitat a l'altra treballant en campanyes de la fruita. Espanya ha de canviar el model regulatori i donar més suport als Ajuntaments.

P. Aquest any van arribar temporers a Lleida quan estava prohibida la llibertat de moviments.

R. A finals de març, quan ningú es podia moure, van arribar temporers d'Iàalia, Galícia, Canàries, Balears…

P. L'alcalde de Lleida entén que si els temporers comuniquen als seus contractadors que estan malalts ni treballaran l'endemà ni guanyaran diners? Sap que per això amaguen el contagi?

R. Ho entenc i és una de les dificultats per garantir el confinament o perquè se sotmetin a les proves PCR. Són persones amb una situació econòmica molt precària. Potser una possibilitat és establir —no sé qui ho ha de fer ni com— una compensació econòmica perquè aquests joves que es trobin amb símptomes ens permetin confinar-los. Si no fem això, no tallarem les cadenes de transmissió.

P. La Generalitat ara diu que el confinament de Lleida pot ser de més de 15 dies i fins i tot que acabin confinant la població a casa.

R. L'estat d'ànim de Lleida i el Segrià oscil·la entre la frustració i la tristesa. Aquest tancament perimetral és una mala notícia. Els epidemiòlegs ens diuen que per aplanar la corba de contagi han de passar 10 dies. Més enllà d'aquí, entre les meves capacitats no es troba el do de la profecia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >