Selecciona Edició
Connecta’t

L’Anoia estudiarà l’efecte de l’aïllament en la salut mental

La recerca extreurà les dades de la Conca d'Òdena, on hi va haver un confinament més llarg, per veure els efectes que va tenir en la població

Un carrer d'Igualada l'abril passat.
Un carrer d'Igualada l'abril passat.

L’aïllament per la pandèmia de coronavirus ha fet efecte en la salut mental. Un grup d’investigadors multidisciplinaris de la Fundació Sanitària d'Igualada estudiaran com ha afectat els veïns de l'Anoia i especialment els de la conca d’Òdena, la primera regió espanyola a ser confinada després d’haver-se detectat un brot a l’Hospital d’Igualada. Daniel Vega, investigador que lidera el treball, explica que l’objectiu “és entendre la situació per aplicar estratègies d’actuació” en el cas de nous rebrots, que tinguin en compte les persones més vulnerables.

“Sens dubte el confinament tan dràstic ha tingut un impacte sobre la salut mental de moltes persones”, diu Vega, investigador del Consorci Sanitari de l’Anoia, de la Fundació Sanitària d’Igualada i de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per això, defensa que en el futur s’haurien “d’identificar els col·lectius més vulnerables per actuar de forma preventiva i evitar que tingui un impacte tan greu en la seva salut mental”. És a dir, dissenyar noves intervencions terapèutiques i adaptar-ne algunes ja existents per ajudar les persones que pateixen un trastorn mental o estan en risc de patir-lo. Tothom pot patir les conseqüències del confinament, però les persones amb problemes de salut mental previs, encara més. L’estudi també mesurarà la incidència en els professionals sanitaris, que en aquesta regió va ser molt alt.

Una de les preocupacions dels investigadors és que els símptomes d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic que han crescut durant aquest temps de privació de moviments derivin en problemes de salut mental persistents. Això ja s’ha pogut veure a la Xina, especialment a Wuhan, diu Horta, on els trastorns mentals es podrien haver multiplicat per dos o gairebé tres durant la crisi del coronavirus. “Les relacions socials són necessàries per al benestar psicològic i la regulació emocional”, afirma Vega.

L’estudi inclourà tota la comarca de l’Anoia però extraurà les dades de la població de la conca d'Òdena, per comprovar si el confinament més llarg que va patir la seva població, que durant unes setmanes va ser la que més mortalitat va tenir per habitant a Europa, ha tingut un impacte encara pitjor. El treball consisteix en un qüestionari online, amb preguntes sobre l'estat emocional de les persones durant el confinament i les experiències per les quals van passar, si van tenir la malaltia, morts properes o un aïllament més estricte per ser sospitosos o infectats.

No es vol avaluar només el moment del confinament, sinó anar més enllà i comprovar l’estat de salut dels participants, tres mesos després. No només per veure si persisteixen les patologies del moment més dur de la pandèmia, sinó també conèixer com es troben després de tot això, quan potser surtin problemes derivats de la crisi econòmica i laboral que ha comportat el tancament d'algunes activitats. Amb el precedent de la crisi del 2008, se sap que va tenir un impacte negatiu en la salut mental, diu Vega, i fins i tot hi va haver un augment de la taxa de suïcidis, una cosa que s’està veient ara.

Per dur-ho a terme, la Fundació Sanitària d'Igualada ha iniciat una campanya de crowdfunding a través de la plataforma Precipita, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. A partir de la setmana que ve, enviaran les enquestes per missatgeria de mòbil, i els participants hauran de respondre ara i d’aquí a tres mesos. Els primers resultats donaran la foto actual, i els definitius estaran a començaments del 2021. Però els terminis dependran de l’evolució del virus i de si hi ha nous confinaments.

Les xarxes no substitueixen el contacte

L’estudi també mesurarà el paper que juguen les xarxes socials. Encara que pugui semblar que han ajudat la gent a estar connectada, i en part és així, Vega també manté que “no compensen l’aïllament perquè les persones necessiten el contacte físic”. Hi ha una evidència prèvia que suggereix una associació entre un ús més gran de les xarxes socials i una pitjor salut mental. Per això, veuran com s’han utilitzat a la xarxa paraules com “depressió, suïcidi o autolesió”. A més, es prestarà especial interès a fenòmens com la ideació suïcida o l’autolesió. Vega afirma que lesionar-se un mateix ha crescut en els joves els últims anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ