_
_
_
_
_

Cinc obres de teatre al Cruïlla XXS

Aquest mes de juliol, no tot el teatre serà Grec. La versió postcovid del festival de música obre la porta a les arts escèniques

Ricard Farré (esq.) i Enric Cambray, dones sàvies.
Ricard Farré (esq.) i Enric Cambray, dones sàvies.el maldà
Toni Polo Bettonica

Acostumats a consumir teatre tots els mesos de juliol a Barcelona amb el Grec, i aquest any, en què fins i tot es va patir per no tenir teatre per qüestions sanitàries, ha sorgit una altra font per anar a "beure" teatre. A la versió XXS que substitueix el Cruïlla, festival musical estiuenc de la capital catalana, sempre arran de la crisi pel coronavirus, el teatre, entre concert i concert, també hi juga el seu paper. Hi trobem obres que ja han passat per les cartelleres i que, potser, ens les vam perdre o, per què no?, volíem tornar-les a veure. Una oportunitat per tornar a gaudir d'aquella obra que ens va agradar tant que hi tornarem encantats.

Les dones sàvies

Els Pirates Teatre van estrenar al Maldà el 2016 aquesta deliciosa i intensíssima obra de Molière i, des de llavors, no para de voltar món (en van fer una versió en castellà que va triomfar al festival d'Almagro del 2017) i no caduca. Ricard Farré i Enric Cambray donen vida a vuit dels personatges de Les dones sàvies del mestre francès del segle XVII tot respectant escrupolosament el text original i la intenció crítica de l'autor: primer la de la mare que vol casar una filla amb algú important (el senyor Cunill, ni més ni menys!) i després la de les dones sàvies (mare, cunyada i primogènita), que s'eduquen en un refinament i una erudició que porten còmicament a l'extrem. Aquestes senyores estirades són la representació de tota una classe social que viu de les aparences, de quedar bé, del què diran i, per descomptat, del com ho diran. Farré i Cambray demostren un domini absolut del gènere que els permet recitar en un idioma hiperacadèmic i caracteritzar-se contínuament en cada personatge i, quan no hi arriben, no tenen cap problema a parlar amb una perruca, amb una cadira o amb la còfia de la serventa. Una obra crítica, agosarada i molt divertida. Teatre Victòria, dimecres 22 de juliol a les 20.30.

Veus que no veus

La Pepa Plana ha reivindicat des de sempre el clown en femení al món del teatre, i aquest cop hi torna, amb força, amb ràbia, amb Veus que no veus, un espectacle que va estrenar el 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que esdevé un viatge còmic i poètic que representa amb dues dones que s'enfronten en el seu dia  a dia en un camí precari i hostil. Ens parlarà de la desigualtat acusant directament els qui fan declaracions masclistes, explicant acudits sexistes, repassant la infinita llista d'insults que pateixen les dones... Un espectacle emocionant, on l'acompanya l’actriu Noël Olivé, en el paper de carablanca i on el joc i l’experimentació funcionen també com a vies per comprendre’s a un mateix. Una obra enèrgica, amb mil i un recursos del gènere, amb ritme, amb moviment, amb contrastos i amb poesia. Teatre Victòria, dissabte 18 de juliol a les 20.30. 

Des-espera

Des-espera és una peça de dansa teatre pensada per a espais no convencionals o per al carrer però perfectament adaptable a un teatre com el Victòria, creada per Les Impuxibles, la pianista Clara Peya i la ballarina Ariadna Peya, amb Marc Soler i basada en l'útlim disc de la Clara, AA (Analogia de l’A-mort). És una proposta poètica despullada, enèrgica i molt personal, en la qual la fusió de l'art de les dues germanes crea un vincle únic que es reflecteix en la música i el moviment. Ens parla de les contradiccions que ens imposa la vida i que cal acceptar per tirar endavant. Dos intèrprets enfrontats viatgen per cinc peces musicals interpretant-les amb la paraula, el cos, el gest. D'alguna manera, ens parla del que s'espera de cadascun de nosaltres i del que no s'espera. D'extrems oposats: encendre i apagar; ferir i curar; agitar i calmar; esperar i... desesperar. Tot plegat, ens mostra la fragilitat i la fortalesa de l'èsser humà. Teatre Victòria, dimecres 29 de juliol a les 20.30.

La volta al món en 90 ties

Si la Pepa Plana reivindica el paper de la dona amb ràbia i poesia, l’actriu i cantant Georgina Llauradó i la pianista Cristina Martínez ho fan a través de hits pop, la música en directe i l’audiovisual en un viatge teatral emocionant, amb molta canya i festiu per la història que, tan sovint, no ens han explicat: la de les dones. L'espectacle recull els testimonis vitals d’aquestes "ties", dones que van ser excepcionals i que en molts casos (massa!) ni ens sonen: qui eren les Guerrilla Girls? A qui li devem el wifi i el Bluetooth? A qui va salvar Irena Sendler? Per què va morir Olympe de Gouges? Qui va descriure per primer cop l’orgasme femení? Coneixem i reivindiquem prou les dones que han marcat la història? La volta al món en 80 ties és un concert i, alhora, una conferència reivindicativa que ens fa desplaçar-nos en l'espai i el temps per reflexionar sobre el nostre món des d'un passat desconegut (en molts casos) per fer-nos canviar la mirada cap al futur. Una obra combativa, divulgativa i necessària. Teatre Victòria, dilluns 20 de juliol a les 20.30.

Una sorpresa de la Fura

Després de sorprendre'ns amb la Nova Normalitat, la Fura reapareixerà al Cruïlla XXS a la plaça de l'Univers per oferir un "Espectacle sorpresa" del qual, evidentment, poca cosa es pot dir. De la misteriosa funció sabem que la dirigeix Pere Tantiñá. Punt. Però val la pena deixar-se endur per un grup amb més de 40 anys de trajectòria, que ha marcat la pauta en l'àmbit internacional en el seu gènere. Ens hi podem trobar qualsevol cosa: òpera, gegantines representacions escèniques, performances escandaloses, art amb alta tecnologia, cinema, produccions en línia... El llenguatge furero ens parla d'excentricitat, innovació, transgressió, ritme, carnalitat i misticisme alhora... I destrossa la quarta paret en busca de la compliciatat absoluta amb el públic, ja sigui en un teatre com al carrer o en una fàbrica. Plaça de l'Univers, divendres 17 i dissabte 18 de juliol, a les 21.00.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_