Selecciona Edició
Connecta’t
PREMIS LITERARIS

Albert Forns guanya el Sant Joan jugant amb uns diaris trobats al mercat de Sant Antoni

L’escriptor s’embutxaca els 35.000 euros del guardó barrejant realitat, ficció i assaig a partir de 13 quaderns d’un comptable que pren nota de la Barcelona dels anys setanta

L'escriptor Albert Forns.
L'escriptor Albert Forns.

Es pot comprar una vida? Això és el que va pensar que havia fet l'escriptor Albert Forns un diumenge de juny del 2015 quan al mercat de llibres d'ocasió de Sant Antoni de Barcelona va trobar, lligats amb una goma elàstica de les de pollastre, 13 quaderns, el primer amb l'epígraf Diari 1969-1970. Qui l'havia escrit i què i com va viure el que va viure? Com una vida acaba a la venda? Què motiva a escriure diaris personals? Forns diu que en va pagar força diners, però la inversió li ha sortit a compte perquè reflexionant i fabulant sobre tot això ha construït la novel·la Abans de les cinc som a casa, amb la qual ha obtingut el 40è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, dotat amb 35.000 euros que la Fundació Antigues Caixes Catalanes deixa lliures d'impostos i a part dels drets d'autor. És a dir, dels guardons més ben retribuïts en la llengua de Pompeu Fabra.

“És una construcció a partir del fet de trobar-me aquests diaris i intento que el lector visqui la mateixa experiència que la meva quan m'hi vaig enfrontar”, emmarca Forns (Granollers, 1982) la seva tercera novel·la, gènere que compta per premis: el Documenta amb el seu debut el 2012 –Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)– i el Llibres Anagrama el 2016 –Jambalaia. Com és marca de la casa en un dels autors més trencadors i experimentals de les actuals lletres catalanes, Forns juga sedimentant temes i enfocaments diversos, esquitxant-ho tot amb la seva notable ironia i amb tipologies textuals diferents, i tornant a recórrer en part al diari com va fer a Jambalaia.

Així, el llibre (que publicarà el 26 d'agost Edicions 62) té, segons el seu creador, tres nivells: d'una banda, la investigació del diarista, l'Hilari, pel que sembla “un comptable de les Corts, cinèfil, i que per les anotacions permet que em vagi preguntant si, per exemple, va participar en la Guerra Civil o si, per l'ús del català, va estudiar en l'època de la Mancomunitat”; Forns no revela si ha localitzat els familiars de l'autor (”seria un espòiler”), tot i que admet que avui ja no té aquests diaris. Un segon estrat el porta a preguntar-se sobre “com una obra així ha pogut arribar a les mans d'altra gent”, per la qual cosa ha investigat “des dels qui es dediquen a buidar pisos o a la quincalleria fins a com aquest material aterra a les botigues d'antiquaris o les llibreries de vell, després de passar moltes vegades pel pati de mercats com el dels Encants”. Forns busca així reconstruir “el circuit de les nostres coses, de la nostra vida en el fons, on van a parar quan ens morim”. En un tercer estadi, es planteja “per què escrivim dietaris, perquè expliquem la nostra vida”, analitzant la història del gènere, des del Baró de Maldà, i preguntant-se si les xarxes socials són els diaris actuals. D'aquesta manera ha trobat a Anglaterra un magatzem on la gent diposita diaris o quaderns personals dels seus avantpassats o seus que no volen conservar.

El gust pel gènere del diari en Forns té força també de la passió del practicant, ja que n'escriu un des de fa temps, tot i que admet que “ara prenc moltes notes dictant-les al meu iPhone”. No n'hi ha, no obstant això, cap rastre a Abans de les cinc som a casa, la matriu del qual són les notes de l'Hilari, que va recollir gairebé una quinzena d'anys de la seva vida, fins al 1980, en entrades relativament esquemàtiques, “tipus agenda”, amb un català molt acadèmic. Destil·len “una vida rutinària, no serien per publicar-se; són diaris força blancs tant pel que fa a l'àmbit polític com íntim, però amb un sentit de l'humor que destil·la en les seves crítiques sobre cinema, per exemple”. Sí que hi apareix, no obstant això, la Barcelona de finals dels seixanta i del tardofranquisme i els canvis urbanístics i d'infraestructures, com les noves pistes de l'aeroport del Prat. “Bé, la vida novel·lada permet afegir aquesta èpica; aquesta és la feina de l'escriptor, no?”, sosté Forns.

L'elecció de Forns, una de les veus més elogiades de les últimes noves generacions de les lletres catalanes, reforça, a diferència d'altres premis fins i tot afavorits pel mateix Grup Planeta, que edita el Sant Joan, la voluntat de mantenir un cert llistó de qualitat, ni que sigui nominalment. Així ho reflecteix el palmarès des de la seva instauració el 1981 per la Fundació Caixa Sabadell, una llista en la qual apareixen autors com Miquel Bauçà (1989), Toni Sala (2004), Baltasar Porcel (2008) i Carme Riera (2016). Per això tampoc ha dubtat a deixar-lo fins a cinc vegades desert, com va passar ara fa un any.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >