_
_
_
_
_

El carrer Verdi bull de cinema

El BCN Film Fest és la via d’escapament per als aficionats al cinema a Barcelona mentre la majoria de sales continuen tancades

Ambient a l'entrada dels cinemes Verdi durant la celebració del BCN Film Fest.
Ambient a l'entrada dels cinemes Verdi durant la celebració del BCN Film Fest.Albert Garcia
Toni Polo Bettonica

“Estem parlant amb William Nicholson per telèfon perquè està tenint problemes”. Nicholson és el director de la pel·lícula que s'acaba de projectar, Regreso a Hope Gap, i és a Londres; els problemes són de connexió a la xarxa per arrencar la novena trobada virtual amb els directors internacionals de la quarta edició del BCN Film Fest i que, a causa de la pandèmia de coronavirus, no han pogut desplaçar-se a Barcelona. “És la primera vegada que passa”, es justifica el tècnic. Prop de la meitat de l'aforament de la sala s'ha quedat per participar en el debat però entenen que per una vegada la cosa ha fallat. “Aquestes xerrades virtuals, una novetat forçada, estan sent tot un èxit”, explica la directora del festival, Conxita Casanovas, que remarca que diumenge, el col·loqui amb Gabriel Le Bomini, director de De Gaulle, va acabar ben passada la mitjanit. El de Nicholson ha estat un imprevist aïllat.

A la sortida, una fila d'espectadors, ben separats els uns dels altres, fan cua per accedir a la següent sessió. Hi ha una bona tria per escollir: La familia que tú eliges, a les 21.30; un quart d'hora després –les sessions no coincideixen mai per evitar tant com sigui possible l'acumulació de gent–, Seoul Station; i, a les 22.00, una nova sessió de la pel·lícula que va inaugurar el festival, Uno para todos. L'activitat als cinemes de Gràcia és frenètica, però tot està controlat fins a l'últim detall.

Más información
Pasqual Maragall, protagonista de la jornada del BCN Film Festiva
La pel·li més segura

Mentrestant, ni Cinesa ni el Grup Balañá han comunicat encara quan obriran les sales a Barcelona. Encara que a la gent que fa cua al carrer Verdi això no els importa gaire: “No tenen res a veure les pel·lícules que t'ofereix una gran sala comercial amb les que podem veure aquí”, sosté el Javier, estudiant universitari. “No penso anar a veure Tenet o Mulan…”. La directora del festival detecta aquest any un públic més jove: “No sé si per la programació o per la pandèmia”, diu. “Potser en aquests tres mesos alguns joves que no anaven al cinema s'hi han enganxat...”

Altres aficionats que ronden per Verdi, esperant algú, fumant un cigarro o alliberant-se una estona de la mascareta, reconeixen que el preu de les entrades (2,90 euros) és el que els ha acabat de convèncer: “Algunes de les pel·lícules que passen [¡Que suene la música!, La lista de los deseos (a 300 sales), Uno para todos, De Gaulle, Pinocho...] les estrenaran aquest estiu a les sales... al triple de preu!”, diu un home que acaba de veure El bus i està a punt d'entrar a una projecció de La familia que tú quieres. Casanovas subratlla que els preus es mereixen una reflexió sobre el sector: “Crec que caldria replantejar-se la política de preus del cinema per apropar-lo més a la gent jove, encara que també crec que és molt difícil que s'atreveixin a abaixar-los”, comenta.

Les mesures de seguretat eren una cosa que amoïnava els responsables del festival, però la gent s'hi ha adaptat a la perfecció: la María Asunción, que, amb més de 70 anys, reconeix que és població de risc, pensa veure totes les pel·lícules del festival. “Al principi em feia por entrar en una sala de cinema, però quan hi vaig entrar per veure la inauguració ja em vaig quedar tranquil·la”, diu.

L'aposta del primer festival de cinema en viu de Catalunya després de la pandèmia està sortint bé. “Confiàvem en la bona programació i en el fet que la gent té moltes ganes de tornar al cinema, però hi havia tanta incertesa per la situació social que estem vivint la resposta del públic com un autèntic miracle”, reconeix Casanovas. Hi ha hàbits, això sí, que caldrà anar recuperant amb la “nova” normalitat: “M'ha sonat el mòbil en plena pel·lícula”, comentava avergonyida una senyora. “És que feia tant que no anava al cinema… Quina vergonya…!”

Mantenir els números de l’any passat

Encara no hi ha xifres oficials sobre l'assistència de públic al festival, però hi ha bones vibracions. Conxita Casanovas avança que diverses pel·lícules han esgotat entrades: Maragall i la Lluna, El sitio de Otto, Uno para todos, El que fa segur el camí, Pinocho o Mr. Jones. “Estem superant els 1.000 espectadors al dia”, explica Casanovas. “L'any passat van venir 15.000 i aquest any superarem els 8.000. Tenint en compte la reducció de l'aforament a la meitat i la situació social extraordinària que vivim és com si repetíssim l'èxit del 2019”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_