_
_
_
_
_

La UPF encapçala un rànquing de les universitats espanyoles

Un informe, elaborat per la Fundación BBVA i l'Ivie, torna a col·locar la Pompeu Fabra com el campus més complet del sistema educatiu espanyol

Paz Álvarez
Universidad Pompeu Fabra
El campus del Poblenou de la UPF.Foto de archivo

Les universitats públiques encapçalen la generació de coneixement i les privades lideren resultats docents i inserció laboral. Són dues de les conclusions que s'extreuen de l'estudi U-Ranking 2020, elaborat per la Fundació BBVA i l'Ivie.

Más información
La caiguda d’alumnes per la pandèmia amenaça les universitats públiques
La recerca reactiva les universitats catalanes

La Universitat Pompeu Fabra repeteix en el primer lloc de la classificació global d'U-Ranking 2020, seguida en segon lloc per la Universitat Carlos III de Madrid, l'Autònoma de Barcelona i les Politècniques de Catalunya i de València. La primera universitat privada és el campus de Navarra, que forma part d'un grup que completa les deu primeres posicions amb l'Autònoma de Madrid, la Universitat de Cantàbria, la de Barcelona i la Rovira i Virgili.

D'altra banda, segons destaca l'informe, les 10 universitats amb més bon rendiment en recerca i innovació són públiques –Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Autònoma de Madrid, Carlos III, Universitat de Cantàbria, Rovira i Virgili, Politècnica de Madrid, Universitat de Barcelona i Politècnica de València–, mentre que cinc de les vuit institucions que encapçalen la classificació de docència són privades –Mondragon Unibertsitatea, Carlos III de Madrid, Universitat de Navarra, Europea de Madrid, Internacional de La Rioja, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València i Ramon Llull. Això es deu, segons va argumentar el catedràtic de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, Joaquín Aldás-Manzano, al fet que, tot i que les privades tenen bon acompliment pel que fa als docents, les públiques són més equilibrades pel que fa a la docència i la recerca.

La vuitena edició d'aquest estudi recull una anàlisi de la inserció laboral per branques d'ensenyament i universitats, dominat per les institucions privades. La taxa d'afiliació a la Seguretat Social dels graduats d'universitats privades és 4,5 punts percentuals superior a les públiques i les seves bases mitjanes anuals de cotització són 3.547 euros més elevades. De fet, cinc titulacions de Ciències de la Salut se situen al capdavant del rànquing d'ocupabilitat, que es completa fins al lloc número 15 amb estudis d'Enginyeria.

Els titulats el 2014 obtenen als quatre anys de finalitzar els seus estudis una taxa d'afiliació a la Seguretat Social 28 punts superior que els graduats el 2010, en plena recessió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Paz Álvarez
Periodista especializada en gastronomía. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, tiene un programa de desarrollo directivo por el IESE. En 1993 comenzó a escribir en la sección de Madrid y, en 1997, se incorporó al diario CincoDías, donde creó la sección de Directivos y ha sido jefa de la sección de Fortuna hasta 2022.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_