Selecciona Edició
Connecta’t

Viatjar sí, però amb les precaucions a la maleta

Els epidemiòlegs assenyalen que el principal risc serà en zones concretes amb focus infecciosos descontrolats

Arribada dels primers vols a la T-1 de l'aeroport de Barcelona després de l'obertura de fronteres.
Arribada dels primers vols a la T-1 de l'aeroport de Barcelona després de l'obertura de fronteres.

Europa ha decidit obrir les fronteres a una llista de 15 països que, per la seva situació epidemiològica, de reciprocitat o vincles amb la Unió Europea, són segurs. Segurs per als viatgers que podran entrar als països de l'eix comunitari i per als ciutadans de la UE que els rebin o viatgin a aquests llocs. Els epidemiòlegs consultats assenyalen que desplaçar-se als països acreditats per la UE és, efectivament, segur, però no podran faltar a la maleta les mesures de protecció (mascareta i productes d'higiene) i extremar la seguretat a la destinació, evitant, per exemple, les aglomeracions.

Abans de la pandèmia, la UE permetia entrar amb visat a l'espai Schengen —zona lliure de fronteres en el qual hi ha 26 països— als ciutadans procedents de 105 països o territoris, així com als d'altres 67 sense visat. Aquesta llista s'ha reduït a 15 països en l'etapa postpandèmia. “Si la situació epidemiològica és igual o millor que la d'Espanya, es podria viatjar perfectament. Com passa a Espanya, en altres països també hi ha molta variabilitat: no és el mateix Madrid o Barcelona, amb una incidència més alta, que altres comunitats”, apunta Jesús Molina Cabrillana, portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salud Pública i Higiene (Sempsph).

Pel que fa als brots en països amb una bona situació epidemiològica inicial, com passa amb Portugal o Alemanya, Molina Cabrillana és taxatiu: “El que no ens hauria de guiar a l'hora de prendre les decisions és que hi hagi brots actius, sinó que aquests estiguin controlats”.

Toni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona, adverteix que “el risc zero no existeix”, però insisteix: “Les circumstàncies que cal tenir en compte són que, si la situació en aquest país canvia i tanquen fronteres, quin és el grau de fiabilitat que et dona aquest país per poder tornar a Espanya; i, si et passa alguna cosa allà, quin sistema sanitari i cobertura d'assegurança tens, o fins i tot repatriació, per afrontar aquesta situació”.

Un altre element a tenir en compte, assenyala l'epidemiòleg del Clínic, per avaluar el risc que suposa aquesta obertura de fronteres és la capacitat de seguiment i traçabilitat dels contactes. “És molt important la capacitat que tinguem de seguir la pista a qualsevol turista. Ells han de saber que si es posen malalts, han d'avisar al sistema de salut, i el sistema ha de ser capaç de poder-los seguir, tenir una adreça i un telèfon on localitzar-los”, apunta l'expert. En aquesta línia es manifesta també Magda Campins, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona: “Si es compleixen els criteris epidemiològics de cada país, el cas dels turistes no és tan arriscat. Em preocupen més els que venen en gran volum, com els treballadors temporers, que no els tenen situats i si has de fer traçabilitat, és més complicat. Cal ser més estrictes i és fonamental saber els viatgers que venen, per què venen i on localitzar-los”. Casos positius entre temporers, que viuen i treballen en condicions favorables a la transmissió per la seva greu situació socioeconòmica, han precipitat importants brots a Lleida, diverses comarques d'Osca i també a Múrcia.

En qualsevol cas, en el que sí que insisteixen els epidemiòlegs consultats és que els viatgers d'anada i tornada hauran de dur a la maleta i al cap les mesures de precaució. “Les tres mesures bàsiques d'higiene, mascareta i distància cal recomanar-les sempre. I el que viatgi a llocs on hi ha massificacions... jo recomanaria no freqüentar aquest tipus de zones”, apunta Campins.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >