Selecciona Edició
Connecta’t

Les escoles que separen per sexe qüestionen la legalitat de retirar-los els concerts

Els centres afectats defensen que és una persecució "ideològica" i que "no té recorregut jurídic”

Alumnes de l'escola La Vall, a Sant Cugat del Vallès.
Alumnes de l'escola La Vall, a Sant Cugat del Vallès.

Les escoles que separen els alumnes per sexe (l'anomenada escola diferenciada) consideren que la decisió de la Generalitat de retirar-los el concert educatiu és il·legal i se senten emparades per la normativa actual i per sentències judicials prèvies. Escoles i famílies opinen que l'acció del Departament d'Educació, que ha decidit deixar de finançar aquests centres, és merament “ideològica” i que “jurídicament no té recorregut”. El Departament, en canvi, assegura que aquestes escoles no compleixen el principi d'“igualtat”.

El 22 de maig, Educació publicava al Diari Oficial de la Generalitat la renovació provisional dels concerts educatius i feia realitat una de les advertències llançades des de feia temps pel conseller d’aquest àmbit, Josep Bargalló: la retirada del finançament als centres que separen nens i nenes. Les escoles afectades són 11, totes vinculades a l'Opus Dei: Canigó (Barcelona), Bell-lloc del Pla (Girona), Les Alzines (Girona), Pineda i Xaloc (l'Hospitalet de Llobregat), Institució Lleida, Campjoliu (l'Arboç, Tarragona), Institució Tarragona (Reus), La Vall (Sabadell), La Farga i Viaró (Sant Cugat del Vallès). Aquestes 11 escoles sumen gairebé 9.000 alumnes de primària i secundària i reben de la Generalitat un total de 25 milions en aquests dos nivells, segons càlculs d'aquest diari a partir de dades del Departament respecte al curs actual.

En la resolució, Educació recorda que el 3 de març va requerir a aquests centres que en el termini de 10 dies justifiquessin “les raons pedagògiques” del model d'educació diferenciada. El procediment va quedar interromput per l'estat d'alarma. “Atès que no s'ha pogut acreditar el compliment de les raons educatives de l'elecció d'un model d'escolarització diferenciada per sexe, ni l'adopció de mesures acadèmiques necessàries per garantir que aquesta organització diferenciada no constitueixi un impediment a la igualtat, tal com estableix la Llei Orgànica d'Educació, no es pot aprovar la renovació del concert”, conclou la resolució. No obstant això, el Departament els ha concedit una pròrroga d'un any perquè la retirada es va fer pública just quan va acabar el procés d'inscripció.

La Institució Familiar d'Educació, la principal empresa d'aquest col·lectiu, assegura que van presentar la documentació en el termini previst i lamenta que Educació “l'hagi ignorat”. No obstant això, estan “tranquils”, diuen, perquè la llei els empara. “Totes les nostres escoles compleixen els requisits legals, igual que en les anteriors renovacions, i no hi ha cap normativa que sustenti que ara no complim els requisits”, assegura Teresa Martínez, consellera delegada de la institució, que té vuit escoles a Catalunya. D'aquestes, només cinc estan afectades per la resolució, ja que alguns dels seus centres han començat el procés cap a l'educació mixta, com el Montclar i Mestral d’Igualada, que es van fusionar pel descens d'alumnes, i l'escola Airina de Terrassa, que serà mixta a partir de primària el curs que ve.

Les escoles ja han presentat al·legacions que el Departament està estudiant. Però Educació defensa que, encara que el sector asseguri que inclouen valors com “la igualtat i el respecte a l'altre”, no especifiquen mesures per aplicar-los. “No inclou el treball pedagògic que es pot assegurar a través de la convivència perquè no existeix en el model diferenciat”, intervenen des del Departament. El sector avisa que, si es rebutgen les seves al·legacions, prendran “accions legals”.

“És un tema ideològic”

En aquest punt, l'escola diferenciada té el suport de les quatre patronals de la concertada, que consideren que la retirada del concert “no respecta la normativa vigent”. “No hi ha cap motiu legal. La voluntat política d'Esquerra era retirar el concert a aquestes escoles, ho havien de fer de cara a l'electorat. És un tema ideològic, però jurídicament no té recorregut. Fins ara s'han guanyat totes les sentències”, afirma Carles Camí, president de l'Associació de Centres Autònoms d'Ensenyament, patronal que agrupa les escoles afectades. Per la seva banda, el sindicat USOC, majoritari en la concertada, afegeix que la retirada vulnera el dret dels pares a escollir el model educatiu per als seus fills.

La Federació d'Associacions de Famílies de l'Escola Pública (Fapac), tradicionalment crítica amb aquests concerts, tampoc no veu recorregut a la decisió d'Educació; al contrari, creuen que és una operació de maquillatge. “El Departament sap perfectament que jurídicament no pot evitar la renovació dels concerts pel simple fet que aquestes escoles segreguin per sexe”, assegura la Fapac, que recorda que els tribunals han defensat aquest model. Per això, creuen que el fet de prorrogar un any els concerts “és el temps que necessiten les escoles per obtenir una resolució favorable dels tribunals”.

Les 11 escoles a les quals s'ha retirat el concert no són totes les que apliquen un model diferenciat. El Reial Monestir de Santa Isabel, gestionat pels Legionaris de Crist, també separa nens i nenes a primària i ESO. “Estan separats a les classes, però després es barregen al menjador o al pati, no és del tot diferenciada”, asseguren des del centre. La Generalitat també finança l'Escolania de Montserrat, centre privat exclusiu per a nens que actualment acull 54 nois de 9 a 14 anys. Educació atorga una subvenció directa “per al sosteniment” d'aquesta escola, que el curs passat va ser de 370.000 euros. Educació defensa que aquesta ajuda “no té el mateix abast ni la seguretat que el concert”.

Sense clixés ni pressions socials

La Maria (nom fictici) té tres fills, que van a La Farga (per a nens, a Sant Cugat) i La Vall (de nenes, a Sabadell). Explica que va optar per aquest model per la combinació de nivell acadèmic i valors socials i defensa que és especialment beneficiós per a les nenes. “Si només estan amb altres nenes no se senten tan cohibides perquè no hi ha clixés ni la por de preguntar massa o ser massa llesta. Tampoc vas a classe a lligar, ni miren com vas vestida. Com que no hi ha pressions socials, això fa que hi hagi més nenes que es dediquin a les ciències, o més nens que es dediquin a aspectes creatius perquè en aquest cas ningú riurà de tu”, assenyala aquesta mare i exalumna de La Vall.

Des de la Fapel, que agrupa les associacions de famílies de la diferenciada, neguen que el model sigui sexista. “Seria discriminatori si als nens se'ls preparés per al món laboral i a les nenes per a la casa, però el currículum és igual”, defensa el seu president, Josep Manuel Prats, que afegeix que els menors tenen altres espais per barrejar-se. “A l'escola passen poc temps i després ja se socialitzen a casa, al carrer o les extraescolars”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ