Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Tornen els desnonaments, creix la pobresa

Els desnonaments que la pandèmia va deixar en suspens han tornat mentre als barris i ciutats més castigats creix l'atur i molts ciutadans porten una vida “en negre” paral·lela al món legal

Concentració de la PAH para frenar el desnonament de Liliana, a l'Hospitalet del Llobregat.
Concentració de la PAH para frenar el desnonament de Liliana, a l'Hospitalet del Llobregat. EL PAÍS

La pandèmia s'ha aferrissat als barris i ciutats més castigats. A l'ocupació precària o directament a la falta de feina s'ha afegit la covid-19, que pel que sembla afecta més per codi postal que per codi genètic. 11 dels 13 barris que integren Nou Barris han superat la mitjana de contagis de Barcelona. La “represa” per a la Generalitat o la “nova normalitat” per al Govern central no resulta gaire esperançadora: augment de l'atur i des del 4 de juny han tornat els desnonaments, que, com si fos la treva de Déu, van quedar en suspens durant la pandèmia.

Les entitats socials són un bon termòmetre de la gravetat de la situació. La plataforma Xarxa Solidària Badalona ha garantit, durant tres mesos i fins aquesta setmana, l'alimentació bàsica a més de 500 persones. Dilluns passat, durant el repartiment domiciliari de menjar, un dels grups es va trobar una dona que no podia accedir a casa seva i a les seves pertinences perquè una planxa metàl·lica a la porta l’hi impedia. És una pràctica habitual per part de bancs i fons contra els okupes que solen ser veïns que no poden pagar l'anomenat preu de mercat. Una altra família els va preguntar què havia de fer amb la notificació de desnonament que acabaven de rebre. Finalment, es van creuar amb una mare i dues filles –a les quals havien atès pocs dies abans– a qui havien deixat sense casa i no sabien on anar.

A Barcelona, un total de 2.500 persones han passat l'estat d'alarma en pensions, albergs i locals habilitats, d'acord amb dades de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). 600 ciutadans que havien patit un desnonament poc abans de l’estat d’alarma han viscut dos mesos confinats en una habitació. Nens i adults en vuit metres quadrats.

Els jutjats de la província de Barcelona tenen sobre la taula uns 2.000 expedients de desnonament acumulats, segons el Sindicat de Llogateres. Vet aquí dos casos. La Liliana i els seus dos fills, de tres i set anys, van evitar ser expulsats el 18 de juny del seu habitatge al carrer Llobregat de l'Hospitalet gràcies a la pressió de 300 persones convocades per la PAH. La Liliana feia gairebé un any que vivia al pis quan va saber que era ocupant il·legal d'un habitatge pel qual pagava religiosament 350 euros en metàl·lic al presumpte propietari, però en realitat no ho era, ja que la titularitat corresponia a un fons d'inversió, que va ser qui va instar el desnonament. Durant la pandèmia es va quedar sense feina de neteja, tot i que en com que no tenia contracte laboral no va poder acollir-se a les mesures dictades pel Govern.

En la mateixa situació, com a rellogada il·legal, la família de la Ileana va evitar el desnonament després que el fons d’IM3 Pastor i la plataforma Sant Roc Som Badalona arribessin a un acord. El desnonament estava fixat per al 3 de març i la pandèmia el va ajornar fins al 9 de juny. El dia del desallotjament, el fill gran de la família s'havia de sotmetre a la seva primera sessió de quimioteràpia per un tumor cerebral a Sant Joan de Déu. Finalment, el jutjat no va executar el desnonament.

Treball en negre sense generar drets, lloguers il·legals de màfies que actuen com a agències immobiliàries amb unes quotes –que rebenten els preus de mercat– que els més vulnerables es poden permetre. I com a colofó, deutes d'aigua, llum i gas que s'acumulen. Al març, el Govern central va prohibir els talls de subministraments. Però tres setmanes després, l'Associació Espanyola d'Empreses Gestores d'Aigua Urbana va remetre una carta a l'Executiu advertint que si no paralitzava en determinats casos el servei augmentaria “la morositat a molt curt termini, ocasionant un dèficit financer estructural”, expliquen des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

“D'aquesta crisi en sortim tots junts”, resa l'eslògan que ha fet fortuna. Tanmateix, segons el sindicat Gestha de tècnics d'Hisenda, l'impost sobre societats va recaptar al 2019 21.000 milions d'euros menys que al 2007, malgrat una recuperació del 23,3% dels beneficis empresarials. Així mateix, els 23 espanyols més rics han incrementat els seus havers en un 16% des del 18 de març passat, en plena pandèmia. El seu patrimoni en accions ha crescut en 14.056 milions d'euros, segons la revista 'Forbes’. Paral·lelament, l'Executiu del PSOE i Unides Podem ha decidit sacrificar en nom del consens l'impost sobre les grans fortunes. Són coses de la correlació de forces. O raons que el cor, l'estómac i de vegades el cervell, es resisteixen a entendre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >