Selecciona Edició
Connecta’t

Un Estatut en un calaix

El text, retallat pel Tribunal Constitucional fa 10 anys, és una pantalla passada per a l'independentisme i el PSC demana desplegar-lo

Ple de la votació de l'Estatut de el 30 de Catalunya el setembre de 2005.
Ple de la votació de l'Estatut de el 30 de Catalunya el setembre de 2005.

El Tribunal Constitucional va dictar avui fa 10 anys la sentència de l'Estatut que va provocar un terratrèmol de tal magnitud que va sacsejar i va transformar de dalt a baix la política catalana. Miquel Roca i Jordi Solé Tura, pares de la Constitucional, van afirmar que es va esquerdar el pacte constitucional. I va ser el moment en què molts creuen que el catalanisme va gestar la seva evolució majoritària cap a l'independentisme. Centenars de milers de persones, en un pròleg de les marxes del procés, es van manifestar el 10 de juliol contra la sentència. L'Estatut dorm ara en un calaix, ignorat per l'independentisme i sense consens per lluitar per la seva versió original.

La sentència va generar una onada d'indignació tan forta que el llavors president José Montilla va compartir pancarta amb Artur Mas. El lema de la protesta, convocada per Òmnium, va ser: Som una nació. Nosaltres decidim. Avui, el seu president actual compleix condemna per sedició. De 135 diputats del Parlament, 115 van rebutjar la sentència. Aquest consens és impossible avui en una cambra partida en dues meitats a favor o en contra de la secessió amb els líders del procés a la presó o fugits a l'estranger.

La sentència va restar valor jurídic al preàmbul en el qual Catalunya es va proclamar nació i va anul·lar 14 articles: l'ús preferent del català en l'administració; que les decisions del Consell de Garanties Estatutàries fossin vinculants; que el Síndic de Greuges tingués competències exclusives; capacitat normativa de la Generalitat per als tributs locals o els articles sobre un nou Consell de Justícia de Catalunya que pretenia descentralitzar el poder judicial. Però al marge d'aquests 14 articles, la majoria de ponents de l'Estatut coincideixen que els magistrats van reinterpretar una trentena d'articles més i, en conjunt, “van desactivar” bona part del text amb “observacions preventives”, com diu Joan Ridao, que va ser ponent d'ERC i avui lletrat gran del Parlament.

Jaume Bosch, exdiputat d'Iniciativa i membre dels comuns, veu una “frivolitat” que els socialistes al·leguessin que es va salvar el 95% de l'Estatut i al·lega que la sentència va desactivar el blindatge de les competències desbrossant el camí de multitud de recursos. A Francesc Homs, exdiputat del PDeCAT, condemnat pel 9-N, no li agrada la metàfora però diu que defineix el que va passar: “Va ser una castració química. Va quedar com un manual d'instruccions desnaturalitzat”.

Els socialistes han estat els que més han reivindicat l'Estatut i José Luis Rodríguez Zapatero ho ha fet de manera recurrent. El PSC planteja rescatar-ne parts i així figura en la Declaració de Barcelona aprovada amb el PSOE. No ha tingut èxit. “Si un Govern vol justificar la ruptura, difícilment reforçarà l'autogovern”, reflexiona Miquel Iceta, líder del PSC. “El primer que hauria de fer és desplegar l'Estatut”. Li veu recorregut en àrees com la immigració o inspecció de treball. Homs replica que els socialistes mai no han plantejat seriosament rescatar parts de l'Estatut. Amb tot, Pedro Sánchez va plantejar, al 2018, votar un nou text. 

Nova votació

Tots coincideixen que el pitjor va ser que el Constitucional laminés una llei aprovada en referèndum. “És el que em va saber més greu. El problema fonamental va ser alterar una llei a la qual va ser molt difícil arribar”, afegeix Iceta, que apunta que l'independentisme va créixer no només amb la sentència sinó també amb la crisi. Ridao creu que el tribunal es va erigir en una mena de poder “neoconstituent” i Bosch considera que hi va haver un xoc tan fort de legitimitats que el que “va trencar” el TC se soluciona “votant”. “La sentència va generar un terrabastall còsmic. Va néixer de les entranyes de l'Estat”, critica Homs, i recorda que el Defensor del Poble, a més del PP —va participar en la ponència— va recórrer l'Estatut.

El consens del 2006 està atomitzat: Iceta advoca per una sortida que tingui el suport de dos terços de la Cambra, igual que l'Estatut. "S’ha de pensar bé l'objectiu i l'estratègia”, diu. El PP i Ciutadans s'hi oposen i l'independentisme vol un referèndum perquè considera l'Estatut una pantalla passada. Bosch prioritza la sortida dels presos i la taula de diàleg. "Amb un govern d'esquerres, no hi haurà millor ocasió que aquesta”, diu, suggerint una consulta pactada per votar els acords de la taula i que el Parlament demani una reforma que prevegi el dret a la secessió. Ridao admet que l'Estatut va tenir un final més aviat infeliç però que l’intent va valer la pena: “El debat sobre l'organització territorial de l'Estat és viu gràcies a ell”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ