Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

El VAR i la mala defensa del Barça

L’equip blaugrana necessita posar en evidència el Madrid a partir de la victòria i no de la frustració

Xoc entre Gerard Piqué i Roger Assalé en el partit del Barça contra el CD Leganés.
Xoc entre Gerard Piqué i Roger Assalé en el partit del Barça contra el CD Leganés. EFE

Al Barça li costarà aconseguir algun títol aquesta temporada si fem cas de les declaracions dels seus futbolistes i si es té en compte que ja va ser eliminat de la Copa per l’Athletic. Messi va afirmar al febrer que tal com jugava l’equip no n’hi havia prou per guanyar la Champions, i la setmana passada, després de l’empat a Sevilla, Piqué va confessar que “serà molt difícil guanyar la Lliga”. El central blaugrana veia que el Madrid “difícilment” —va reincidir en la paraula difícil— perdria punts en veure el que havia passat en els seus partits contra l’Eibar i el València. La seva opinió ha agafat encara més força per la victòria madridista a Donosti després d’una discutida actuació del VAR.

El videoarbitratge va afavorir el Madrid en el seu partit contra la Real, o —més ben dit— va decidir al seu favor en les tres jugades dubtoses que hi va haver al marge de les entrades de Casemiro —el penal a Vinicius, el gol anul·lat a Januzaj i el concedit a Benzema. I això s’ha de poder dir sense temor, i més ara que la discussió ha passat a ser mediàtica, perquè els partits es juguen a porta tancada i el públic no hi pot dir la seva —que se sàpiga, no s’ha enregistrat en el so ambient aquell càntic que diu: «Así, así, así gana el Madrid», ni tampoc les escridassades contra el Barça i Catalunya quan l’aficionat entén que es beneficia l’equip de Messi. El VAR cou als barcelonistes de la mateixa manera que abans ho feia al Madrid.

Al Camp Nou hi ha la sensació que en el frec a frec, quan els títols es decideixen per detalls, el Barça té les de perdre amb el Madrid, tot i el que va passar als anys noranta a Tenerife. La tesi és que el club no controla els poders fàctics com ho fa Florentino. La vulnerabilitat hauria augmentat amb Bartomeu, perquè se’l considera un president massa tou i amb menys influència que el Madrid. Així és que, si s’assumeix aquest raonament, al Barcelona no li queda més remei que expressar la seva superioritat al camp, marcar les diferències de manera inequívoca al terreny de joc, com ha fet en vuit de les onze últimes lligues que ha guanyat, circumstància que l’obliga a actuar com el campió que és des de l’any 2017.

I el Barça ha perdut jerarquia, no juga amb l’autoritat futbolística que se li suposa pel fet de disposar de Messi i la seva regressió és evident des de Berlín 2015. L’equip va quedar retratat amb el 0-0 del Nervión. A estones no va jugar malament i, com ja va passar amb el Leganés i el Mallorca, no va encaixar cap gol per la bona actuació de Ter Stegen. Però, per contra, no va fer malament en atac, li va faltar desequilibri, regat, u contra u i també mobilitat, profunditat, creativitat i lideratge al terreny de joc, no pas al final del partit quan va parlar Piqué. Malament rai quan el Barça no sap atacar i necessita recórrer a una tàctica defensiva per explicar la classificació a la Lliga.

Els mals del Barça s’han vist reflectits en els partits grans, com per exemple els dos jugats contra el Madrid, sobretot al Camp Nou, quan l’arbitratge va perjudicar precisament l’equip de Zidane. Això també s’ha de poder dir, per més que dolgui al Barcelona. L’aposta blaugrana hauria de ser jugar bé i guanyar, cosa que no va fer a Sevilla, per després —si és el cas—, i no abans, deixar en evidència el Madrid i el VAR. Quan s’empata, la discussió perd força i es cau en el maleït victimisme, que desvirtua l’argumentari del Barça. No convé rendir-se abans d’hora, i menys en un campionat tan obert i inestable en què justament el Barça ha estat líder i no ho ha aprofitat, i pel mig també hi havia el VAR.

L’empat de Sevilla no deixa de ser, de moment, la història de la frustració del barcelonisme, i per tant també de Piqué, i la necessitat de justificar-se pel que pugui ser: tacar el possible èxit dels altres és una excusa de mal pagador, i més en el cas del campió, tot i l’evidència que al final el VAR afavorís al Madrid a Anoeta. Les dues coses s’han de poder dir; segurament Piqué també volia dir sense dir-ho que serà difícil guanyar la Lliga donat que el Barça no està al seu millor nivell.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >