Tres taules gòtiques i un ‘fake’ de Borrassà, a subhasta

Dijous es podran adquirir fins a quatre taules relacionades amb Lluís Borrassà, el millor pintor del gòtic internacional a Catalunya, un fet excepcional en un autor, documentat entre el 1380 i el 1424, que normalment està poc present al mercat de l'art. Les vendes d'aquesta setmana són en dues sales diferents de Barcelona, La Suite Subastas i Balclis, una casualitat que se suma al fet que set obres més d'aquest pintor han canviat de mans en els últims mesos en aquesta ciutat.

Les obres que es venen a La Suite Subastas són dues taules inèdites provinents d'un retaule de la catedral de Barcelona: Anunci a Joaquim i Anna i L'abraçada a la porta daurada, que tenen una estimació entre els 7.000 i 10.000 euros. “Es tracta d'unes taules que pertanyien al mateix retaule que sis més que es van vendre en un antiquari barceloní fa uns mesos. Els vuit fragments estan emparentats tècnicament i estilísticament, amb els mateixos rostres i barrets i presenten, a més d'una coincidència en les mides, una decoració amb marbre a la part posterior que ens diu que es van desmuntar i reutilitzar en època barroca”, explica Alberto Velasco, especialista en pintura gòtica que ha fet l'informe per a la casa de subhasta que ha permès identificar l'autor, fins ara un pintor aragonès. Segons Velasco, aquestes taules parlen d'un retaule dedicat a la Mare de Déu i el Nen, del qual es desconeix la procedència. Al seu parer, “es tracta d'unes realitzacions que s'adscriuen al període final de l'activitat de Borrassà, com el retaule de Santa Marta, Sant Domènec i Sant Pere Màrtir de la capella de Santa Marta de Barcelona, realitzat cap al 1421-1425. En aquesta taula trobem rostres amb característiques, faccions i arrugues similars a les dels personatges dels compartiments marians que analitzem”.

A la taula dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna s'hi poden veure un gran nombre de repintades, però, segons expliquen des de La Suite, l'ús d'infrarojos permet veure que a sota es conserva la pintura de Borrassà “molt més fina i delicada en els trets”.

A Balclis es venen dues altres pintures relacionades amb aquest pintor. Una plasma El martiri dels familiars i servents de Sant Hipòlit i pertany a un retaule de la catedral de Barcelona, en concret a la capella de Sant Llorenç, segons l'informe que ha elaborat Santiago Alcolea, que la data entre 1419 i 1420 en localitzar el contracte entre pintor i el canonge de la catedral. També documenta la taula a la catedral fins al 1780 i un segle més tard, entre el 1876 i el 1882, en la col·lecció de Mercedes Campaner. La casa de subhastes estima el valor d'aquesta pintura en 75.000 euros.

L'altra és un calvari fins fa poc atribuït al pintor gòtic, però que ara se sap que és una obra falsa que va sortir dels pinzells dels germans Sebastià i Carles Junyer Vidal, dos dels principals falsificadors de tota la Península, creadors de més de mig centenar d'obres gòtiques que han acabat a museus de tot el món i han estat adquirides com a autèntiques. La peça no només apareix publicada a l'obra magna Pintura gòtica catalana, sinó que ha format part del catàleg de col·leccionistes com Manuel Perdigó i Rosa Espona. En aquest cas l'estimació és de 14.000 euros. “Els Junyer eren molt bons, fins i tot van fer el dibuix previ incís com els mestres gòtics, una cosa que els falsificadors no acostumen a fer. Ells coneixien les interioritats de les taules i en aquesta van ser molt fidels a les peces de Borrassà”, subratlla Velasco, que desconeix si subjeu sota la pintura falsària dels Junyer una peça original del pintor gòtic o si és una peça pintada ex novo.

Al febrer Sala de Ventas va vendre una altra taula inèdita de Borrassà procedent d'un altre retaule de la catedral de Barcelona. La va acabar comprant la Generalitat per 75.000 euros i la va dipositar al MNAC, un museu especialitzat en pintura medieval que (a diferència d'altres com el Museu Episcopal de Vic) no té gaire presència d'obres d'aquest pintor (entre aquestes n'hi ha una que va adquirir el Ministeri de Cultura i que després es va descobrir que era obra dels Junyer i no s'ha exposat mai en aquest museu). “No podem analitzar el que passava al segle XIX basant-nos en termes presentistes”, explica Velasco, professor a la Universitat de Lleida, per explicar per què la catedral es venia les seves obres d'art medievals. “En aquell moment la idea que hi havia del patrimoni era diferent; eren fustes d'un retaule segurament desmuntat després de ser substituït per un altre de barroc que no tenia cap valor”.

“Borrassà és un dels grans mites de la pintura gòtica catalana. Quan abans es coneixia menys la pintura d'aquest moment la tendència era fer pivotar tot un període al voltant d'un pintor: en el cas del gòtic internacional, Lluís Borrassà, i en el cas del tardogòtic, Jaume Huguet. Ara sabem que tot això és més complex, però Borrassà és un dels pintors gòtics més importants de la Corona d'Aragó i de tota la Península”. I per això, conclou, “les seves obres van ser falsificades i la seva venda, ara, ha generat una gran expectació a tot Espanya”.