_
_
_
_
_

Espanyols que tornen a casa, estrangers que van a treballar i algun turista al Prat

L’aeroport de Barcelona dobla els vols diaris, fins a 80, però encara és a un 5% de la seva activitat habitual

Dues dones arribant aquest diumenge a la terminal 1 del Prat, a Barcelona.
Dues dones arribant aquest diumenge a la terminal 1 del Prat, a Barcelona.Joan Sánchez
Clara Blanchar

Primer dia de fronteres obertes, de passatgers volant sense haver de justificar el motiu. Però l'aeroport del Prat de Barcelona estava encara aquest diumenge lluny de la seva activitat normal, a un 5% de l'operativa d'un festiu de juny normal. Només es pot accedir a les terminals amb bitllet. Botigues i restaurants continuen tancats. No hi ha carros portamaletes per a desesperació dels qui tenen més equipatge que mans. El que sí que hi ha en abundància són dispensadors de gel i adhesius a terra.

Más información
Vueling impulsa la reactivació de l’aeroport de Barcelona amb 70 rutes
Els que volen: captius a l'aeroport del Prat

Encara que tothom dona per fet que els viatges internacionals no s'animaran fins al juliol, l'aeroport barceloní va fer aquest diumenge un primer salt en passar d'una operativa diària d'entre 25 i 30 vols, a uns 80, entre arribades i sortides. Els primers avions arribaven des de Berlín, Düsseldorf, Dublín i Minsk i els passatgers s'havien de sotmetre a un triple control: de temperatura, visual i lliurament d'un document perquè Sanitat Exterior sàpiga on s'allotgen. Aquest primer dia va haver-hi tres perfils de passatgers. Espanyols que tornaven a casa després que la pandèmia els agafés estudiant o treballant a l'estranger; estrangers que treballen a Barcelona o a altres punts d'Espanya i que, en declarar-se la pandèmia, van tornar provisionalment al seu país; i algun turista, però pocs.

L'Ana volava des d'Amsterdam després de cinc mesos sense veure els seus pares. Hi estudia Medicina i ha treballat amb pacients amb la covid: “Ha estat una mica dur, però menys que aquí, a Holanda ho han fet millor, la clau ha estat una millor organització i comunicació”. El seu vol venia ple però no ha tingut por del virus: “He viscut situacions pitjors a l'hospital”.

Cristhie Mcfett és sud-africana i treballa a Barcelona, “en la indústria musical digital des de fa dos anys”. “Quan es va declarar la pandèmia vaig tornar a casa, però ara allà la situació és pitjor, torno per continuar treballant”.

També establerta a Espanya, fa una dècada, Xiao Hong és una perruquera que viu a Palma. Al gener va viatjar sola a la seva ciutat, Zhe Jiang, per festejar el Cap d'Any amb la seva família. A Palma es van quedar el seu marit i els seus quatre fills. Arribava a l'aeroport del Prat des de Xangai amb un vestit de plàstic, guants, visera i mascareta, i sense intenció de treure-se'ls fins a entrar a casa, encara que li faltaven 10 hores. Jiang explicava el principal motiu del seu retorn: “M'ha caducat el NIE, haig de renovar-lo, m'agrada molt viure aquí”.

Turistes, pocs. Entre aquests, les germanes Kelly i Debb, disposades a passar quatre nits a Barcelona, “amb ganes de veure la ciutat tranquil·la”, asseguraven després de preguntar si “el Park Güell” és obert. “Si compleixes la normativa i respectes les distàncies no hi ha d'haver problema”, deien.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_