Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona prepara la seva proposta per allotjar el Centre Europeu de Predicció

L'oficina que promou la candidatura busca un edifici per albergar els 250 treballadors

El president Pedro Sánchez durant la seva visita al Barcelona Supercomputing Center, en una imatge d'arxiu.
El president Pedro Sánchez durant la seva visita al Barcelona Supercomputing Center, en una imatge d'arxiu.

Barcelona està embrancada en la preparació d’una candidatura guanyadora per allotjar la nova seu del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les sigles en anglès) després que el Govern central decidís a finals de maig elegir la capital catalana com a candidata espanyola. Competirà amb altres ciutats europees com Tolosa de Llenguadoc, Bolonya o Amsterdam, entre d'altres, per acollir aquest organisme científic capdavanter. Aquesta setmana s'ha fet la primera reunió entre els Govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per tenir-la preparada al setembre.

La possibilitat que Barcelona pogués optar a la nova seu de l'ECMWF es va començar a dibuixar fa un any, en una visita que va fer a la ciutat el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque. L'ens és un organisme intergovernamental creat el 1975 integrat per 34 estats membres associats, molts dels quals són europeus. La seva seu principal ha estat fins ara la de Reading (Regne Unit) i la que s'està construint a Bolonya (Itàlia), que el 2021 acollirà un nou supercomputador del centre.

“A la tercera seu, a la qual optarà Barcelona en representació d'Espanya, l'activitat principal seria la dels serveis d'atmosfera (CAMS) i canvi climàtic del programa europeu Copernicus i les activitats de predicció d'inundacions, incendis i sequeres”, explica Francisco Doblas, director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC), un centre que col·labora en primera línia en la candidatura. A més del BSC, en la iniciativa també treballa l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

El millor centre predictiu

Doblas defineix el centre com una “fàbrica” de fer prediccions meteorològiques, “la millor del món”. Actualment, en les previsions meteorològiques a mitjà termini hi ha dos models, el del Global Forecast System (GFS) americà i el Centre Europeu, entre els quals hi ha una competitivitat constant sobre la seva efectivitat: “Ja es va demostrar que el Centre Europeu és el millor, per exemple, quan es va predir amb més dies d'antelació el recorregut de l'huracà Sandy als Estats Units”, afegeix Doblas. El Sandy va ocasionar el 2012 prop de 300 morts i danys importants a les costes i ciutats americanes, entre les quals Nova York.

A l'ECMWF treballen uns 350 investigadors, científics i tècnics de tot el món i una part d'ells, 150 en una primera fase, són els que es desplaçaran de Reading a la ciutat que surti elegida. “Barcelona està en una posició immillorable per la seva marca, en primer lloc, per l'excel·lent connectivitat que tenim, per la cultura científica i per la capacitat d'innovació”, resumeix Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, que, amb Joan Subirats (tinent d'alcalde de Cultura, Educació i Ciència), forma part del comitè organitzador de la candidatura.

“Les converses van avançar fins que va esclatar la crisi de la pandèmia i just en les fases de la desescalada, el Govern va optar per Barcelona”, resumeix. “No hi ha gaire temps per preparar la candidatura. I el que cal resoldre primer és la seu”, puntualitza José Ramón Calvo, assessor del BSC.

S’han de complir molts requisits. Per començar, la superfície, ja que ha de tenir un espai prou ampli per allotjar no només els 150 treballadors inicials –que arribarien als 250 el 2023–, sinó molt personal de pas. El seu ús ha de ser exclusiu per a l'agència i ha de poder assumir les màximes condicions de seguretat, ja que els seus protocols seran similars als de les seus diplomàtiques. A més, ha de funcionar amb energies renovables i ha d'estar ben interconnectat amb les línies d'alta velocitat i l'aeroport.

"La decisió de la seu és clau”, subratlla Calvo, que, de sortida, opina que un dels avantatges de la capital catalana és el seu segell reputacional i el fet de ser una de les ciutats referents de la Mediterrània, a més de complir altres requisits, més domèstics però importants, com la disponibilitat d'escoles internacionals per escolaritzar els fills dels qui es desplacin a la nova seu.

"Una altra condició que s'avaluarà entre les candidates serà l'existència d'un ecosistema científic i tècnic que entenem que es dona a Barcelona com a centre innovador, encara que no sigui del mateix nivell dels d'Alemanya o Amsterdam”, apunta Doblas.

Una de les cartes a favor de Barcelona és el BSC, un centre d'investigació que treballa en nombrosos programes del Centre Europeu. Per a Doblas, el fet que guanyi Barcelona –i Espanya– pot ser clau per a la comunitat investigadora en qüestions ambientals en un moment com l'actual, en el qual el medi ambient s'ha convertit en una megatendència mundial, tant per les preocupacions socials com per les vetes de mercat que segueixen les empreses.

Collboni no vol avançar els edificis que s'estudien com a seu. “En tot cas, si no compleix tots els requisits de sortida, s'hi hauria d'invertir per adaptar-lo”, subratlla Doblas. Per això cal afanyar-se en la recerca de la seu i del seu condicionament per presentar la candidatura al setembre. La decisió del comitè avaluador sobre quina serà la guanyadora es prendrà al desembre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >