Selecciona Edició
Connecta’t

El videojoc busca guanyar la partida a la falta de liquiditat generada per la pandèmia

El 46% dels estudis considera que el negoci d'aquest sector està en risc si la crisi sanitària es prolonga amb rebrots a la tardor

Fira de videojocs Gamelab Bcn, l'any 2018.
Fira de videojocs Gamelab Bcn, l'any 2018.

El 77% dels estudis de desenvolupament de videojocs catalans manifesta tenir necessitats permanents de finançament, segons les últimes dades del sector procedents d’una enquesta del 2019 publicada amb motiu de l’inici, aquest dimarts, del congrés Gamelab a Barcelona, aquest any virtual. Els efectes de la pandèmia han agreujat la falta de liquiditat dels estudis. L’associació espanyola de desenvolupadors DEV demana incentius fiscals d’urgència perquè les empreses, sobretot les més petites, puguin sobreviure. Calcula que, si la pandèmia es prolonga amb rebrots a la tardor, el negoci del 46% dels estudis estarà en risc.

L’estudi barceloní Undercoders estava pendent abans de la crisi d’una subvenció de Red.es —per cobrir el 80% del seu últim projecte— que va quedar paralitzada durant l’estat d’alarma. “Ens vam quedar sense ni cinc i vam haver de demanar un altre préstec per avançar els diners”, explica David Jaumandreu, fundador de la companyia. A la falta de diners per mantenir l’estructura, la companyia hi suma altres obstacles: una baixada de productivitat d’entre el 65 i el 70% per la falta de reunions presencials, problemes per vendre la versió física del seu últim videojoc i la pèrdua d’oportunitats en la participació en fires mundials, totes cancel·lades almenys en el seu format clàssic.

Catalunya és la comunitat que lidera la indústria del videojoc a Espanya, amb un 53% de la facturació total, segons dades del llibre blanc que acaben de publicar DEV i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Amb dades del 2018, recull que els estudis catalans van facturar 429 milions d’euros. Tanmateix, es tracta d’un sector molt polaritzat perquè la presència de gegants com Ubisoft, King o Social Point fa que l’1% de les companyies aglutinin el 60% dels ingressos totals.

El confinament ha incrementat el consum de videojocs. Social Point, amb més de 350 treballadors, ha registrat un creixement de descàrregues entre un 10 i un 15% en les últimes setmanes. La companyia considera que aquests mesos han estat bons per al negoci i fins i tot ha continuat contractant personal. També ha incorporat nous treballadors la multinacional Digital Legends, que ha traslladat tota la seva estructura al teletreball. El seu director, Xavier Carrillo, comenta que més del 80% dels seus 65 empleats assegura que se sent més còmode treballant des de casa.

L’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) ha registrat un increment global d’un 7% en les vendes fins a la data respecte a l’any passat, sobretot en suports digitals. El secretari tècnic de DEV, Emanuele Carisio, alerta que els estudis petits no s’han pogut beneficiar gaire de l’increment d’hores jugades: “La paradoxa de la pandèmia és que s’han disparat els costos en màrqueting per captar massa de jugadors”.

El ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, va esmentar el 29 de maig en una compareixença al Congrés que els productors de videojocs podran optar a una línia d’accés al finançament gràcies a la dotació de 40 milions a CREA SGR, societat de Garantia Recíproca especialitzada en el sector audiovisual, cultural, de lleure, entreteniment i esport. Tanmateix, DEV lamenta que les mesures de suport a la cultura de l’estat d’alarma hagin exclòs el videojoc en la part de la desgravació.

“El sector audiovisual ja té des del 2015 incentius fiscals del 25% i amb l’estat d’alarma han pujat al 30%”, detalla Carisio. DEV considera que aquests avantatges són clau per pal·liar la urgent falta de liquiditat —“algun estudi ja ha hagut de tancar definitivament, però encara no gaires”— i atreure inversió internacional a Espanya amb condicions similars a les del Regne Unit, França i Itàlia. L’ICEC i l'AEVI també defensen l’equiparació del videojoc al cinema. DEV confia en el període d’esmenes del projecte de llei, que finalitza aquest mes. Considera que podria prosperar perquè veu consens en els partits polítics, malgrat reticències del Ministeri d’Hisenda.

El director de l’ICEC, Miquel Curanta, destaca que la indústria dels videojocs no els ha traslladat “una afectació especialment greu a diferència de la resta d’indústries culturals”, com el cinema, la música o les arts escèniques, avantatge en què també insisteix AEVI. Tanmateix, el Departament de Cultura ha activat una línia de préstecs de 10 milions d’euros i 8 milions en subvencions per pagar despeses estructurals durant l’estat d’alarma. Aquests ajuts també estan disponibles per a les empreses de lleure digital.

“Retenir el talent a Barcelona és difícil perquè amb el sou no pots competir amb els grans”, relata Jaumeandreu, que va descartar aplicar un ERTO. Carrillo al·lega el mateix: “Un ERTO generaria desconfiança i la gent se n’aniria”. Tampoc no ha optat per reduir la plantilla Linceworks, que amb 20 treballadors va tenir la sort de topar amb la pandèmia després d’aconseguir 3 milions d’euros d’un inversor. “Si ens havia d’enxampar en algun moment, millor aquest”, comenta el cap d’operacions de l’empresa, Pere Rius. Una enquesta elaborada per DEV els primers dies de la crisi sanitària —l’associació actualitzarà les dades al juliol— va estimar que només un 9% dels estudis preveien reduir els seus equips.

Un Gamelab més internacional

El congrés per a professionals del videojoc Gamelab, que se celebra entre dimarts i dijous, tindrà tres platós presencials on els presentadors donaran pas als ponents. “L’esdeveniment s’expandirà al món”, comenta el cofundador Gonzo Suárez, ja que el seu format virtual ha permès ampliar el ventall de convidats. Suárez comenta que la part de networking s’ha reconvertit en sessions per videoconferència. Els estudis han pogut presentar les seves propostes en línia, amb el pagament d’una quota simbòlica de 20 euros, i els inversors i publishers les han pogut revisar i decidir amb qui es reuniran.

“Fer networking en virtual resta punts, però tampoc no és tan diferent. Al final tot el que fèiem abans ara ho fem de forma telemàtica”, comenta Pere Rius. “No serà el mateix, no hi ha el costum”, assegura Jaumandreu, que considera que “es trobarà a faltar el networking informal més enllà de les cites preestablertes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >