Alumnes davant dels exàmens i sense refugi d’estudi
Els joves es preparen el final de curs amb biblioteques tancades, habitacions sense escriptori o companys de pis sorollosos
Ana Barrio es va haver de muntar un estudi alternatiu en una habitació on tenia un gimnàs que no utilitza. La jove, de 24 anys, fa Medicina a la Universitat de Barcelona (UB) i normalment repassa a la biblioteca de la seva facultat. Ara, a causa de l'emergència sanitària, es prepara per als exàmens finals a casa seva, on viu amb els pares i li costa “molt més concentrar-se”. “Fan menys soroll però és impossible, tampoc poden estar sense fer res”, comenta.
La situació de Barrio es repeteix en molts alumnes que normalment solen estudiar fora de casa però que han hagut de modificar la seva rutina. Alguns ni tan sols tenen escriptori a l’habitació, d'altres comparteixen espais comuns amb companys de pis que teletreballen amb videotrucades. S'han quedat sense el seu refugi de tranquil·litat.
La italiana Laura Adami, de 24 anys, estudia un màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB. L'etapa final del seu programa s'acosta i, per tant, també el lliurament d'assajos i la seva tesi. La seva habitació és molt petita i no té taula. “Moltes vegades, quan feia classes o quan m’he de concentrar més, vaig a l'habitació del meu company de pis, que me la deixa quan vulgui”, assenyala. Cristina Díaz, de 26 anys, s’ha hagut d'adaptar per al projecte final del màster d’Arquitectura, que cursa a la Universitat Politècnica de Barcelona. En lloc d'una presentació física serà virtual amb una amiga, una cosa que no han fet durant tot el curs: “Vaig alternant en funció del que necessito. De vegades, com que les meves companyes de pis treballen des de casa, comparteixo el menjador”, descriu.
Si les sales d'estudi de les biblioteques municipals reprenguessin l'activitat, alguns es plantejarien d’anar-hi. D'altres no, perquè diuen que ja han agafat una rutina i pensen que seria difícil trobar espais disponibles. A més, molts acabaran les proves en els propers dies i consideren que ja no té sentit. “Jo ja no canviaria la meva dinàmica fins després d'estiu. Pel tema de l'enrenou de demanar cita prèvia i tot, és molt complicat. Arribaria un punt que fins i tot seria estressant”, esmenta Paul Silva, alumne del màster de Project Management de l'EAE Business School. Fonts de l'Ajuntament de la capital catalana informen que encara no tenen una data prevista per a la reobertura d'aquestes instal·lacions a la ciutat, tot i que detallen que “s’està treballant per fer-ho com més aviat millor”.
Preparar oposicions
La situació també afecta els que ja no assisteixen a les institucions acadèmiques. A Sergio Fernández li resulta “frustrant no poder concentrar-se a casa”. Es prepara les oposicions per treballar a Hisenda; el seu examen era al març però el van ajornar al setembre. “S’ha d’estudiar més que quan feia el grau”, apunta Fernández, de 26 anys. Diu que consulta cada dia quan obriran les sales d'estudi de les biblioteques perquè assegura que la pandèmia ha estat un “problema molt gros” per a les persones en la seva situació. Quan reprenguin els serveis habituals, segurament serà un dels primers a utilitzar-les. “No puc organitzar-me, no estic complint cap dels objectius que tenia”, lamenta.
“Les escoles no haurien estat el primer a tancar”
La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, va afirmar dissabte que si hi ha un rebrot de casos de coronavirus, tancar les escoles no serà una de les primeres decisions a prendre, i va afegir: “Sabent el que sabem ara, tancar les escoles no hauria estat la primera opció”. A Catalunya, les escoles es van tancar divendres 13 de març, abans que es decretés l'estat d'alarma. “En aquells moments els experts van considerar que era una mesura lògica”, va declarar Vergés a RAC1, on va afirmar que els nens i nenes no són vulnerables al virus, que l'escola és un espai molt segur i que els professors sí que han de prendre mesures.
