Segona residència: el retrobament

Ha sigut molt emotiu però també ha tingut una part de Resident Evil. L'arribada divendres de molts propietaris ansiosos i preocupats pel que es trobarien a la segona residència ha significat retrobaments afectuosos, però també tràngols i fins i tot situacions de malson. Entre els primers, la satisfacció de veure que després de tres mesos d'absència, deixat de la mà de Déu, les coses segueixen més o menys al seu lloc, encara que requereixen urgentment el manteniment que se'ls ha negat aquests dies. Entre els segons, el caos vegetal als jardins, la proliferació de la vida animal, sobretot a dins, la més repulsiva, rèptil i parasitària i la fallada sistèmica d'alguns suports vitals (se n'ha anat la llum i ha col·lapsat el contingut de la nevera, augmentant la proliferació de la vida orgànica més repulsiva, etcètera).

L'alegria de veure que no s'havia desplomat cap arbre sobre la teulada, que no hi havia hagut cap incursió cherokee ni s'havia instal·lat una porcada de senglars hirsuts al terreny (encara que, sens dubte, vistes les empremtes, ho havien pensat), va contrastar ahir a la nit en una modesta casa unifamiliar a Viladrau, al Montseny, Girona, a la qual no es va poder accedir en molt temps des de Barcelona (perquè queda precisament a cinc quilòmetres del p.canvi de províncies), amb l'ensurt davant de la profusió d'aranyes de mida sobrenatural, un llimac a la vitroceràmica i l'escorpí més gran que qui signa aquestes línies ha vist en la seva vida, excepte als documentals de David Attenborough. La bestiola, a més, portava a les pinces un congènere més reduït –un mascle–, sense que es pugui afirmar (vaig haver d'encarregar-me de l'escalfador per exigències del guió) si l'estava devorant o si ballava un tango d'aparellament.

Al capítol de satisfaccions, la presència d'una parella de picots garsers grossos que s'han instal·lat al cedre amb la tranquil·litat que no els molestés ningú. Molt interessant també que un ratpenat hagi trobat la manera d'arrossegar-se fins a casa i penjar-se d'una biga sobre la cuina. El que ha arribat a fer la glicina és digne d'estudi. Ahir a la nit va ser complex i molta gent –no es podia resoldre tot d'una vegada– va haver de dormir atrinxerada a les habitacions, envoltada de caos, aferrada al coixí com a l'osset de quan érem petits i resant en veu baixa perquè la cosa arrugada que tocaven els peus sota el cobrellit fos només un mitjó. Somnis estranys.

La llum del dia ha portat serenitat, consol i l'evidència de tot el que s’ha de fer. Com pioners en un matí qualsevol de l'ardu Far West, hem afrontat la situació amb realisme, resignació i abnegació, ens hem proveït d'eines i hem sortit a plantar cara a la gespa, que sembla una massa hostil sortida d’El dia dels trífids, hem posat al sol els llibres i els coixins florits, hem escombrat els cossos dels insectes i altres criatures indefinibles, sufocats pels núvols d'insecticida (sort que portem mascaretes) i hem començat a establir les bases de la nova normalitat, també aquí. Mans a l'obra.