Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

‘Pep’, una mica de tot

TV3 programa una producció balear que ha tingut èxit a IB3

Un moment de la sèrie 'Pep'.
Un moment de la sèrie 'Pep'.

TV3, suposo que per estretors en la disponibilitat de sèries i pressupost, programa a hores poc amigables sèries de la televisió valenciana i de la mallorquina. Bon dia.

Pep –així es diu la producció que la televisió pública balear, IB3, ha estrenat amb èxit aquest any– és un artefacte on hi ha una mica de tot, per a tots els gustos: tendresa, humor, ironia, gags lamentables i gags encertats, personatges brodats i d’altres que haurien d’haver tingut més cuina. És un producte d’entreteniment, que vol agradar i satisfer una concurrència, però fer-ho sense apel·lar als baixos instints televisius o narratius.

D’entrada, el repartiment té dalt de tot noms boníssims, d’una gran potència, que transmeten autenticitat al seu personatge superant qualsevol adversitat argumental. Noms com, per exemple, els de Toni Gomila, Miquel Gelabert o Llum Barrera. Els seus personatges són els més treballats. D’altres, com la metgessa nouvinguda, tenen una targeta de presentació molt esquemàtica i sembla impossible que arribin a una determinada complexitat emocional que se’ls demanarà. La sèrie té filigranes com anar en pocs moments de la comèdia al drama, un viatge emocional, en paraules de Gomila.

Les situacions estan pensades per donar entrada a tot tipus de registres. El pare, amb un incipient alzheimer que conversa amb la seva esposa morta, ens acosta, sense abusos en el tractament, al melodrama, mentre que el germà, fan de l’Elvis, o un sarcàstic concepte de la domòtica tenen al seu càrrec els moments més riallers, o ho intenten. De vegades, les escenes més breus i senzilles són les que donen més bon resultat: com l’esposa separada passant al marit un full d’Excel amb els horaris per fer-se càrrec de la filla. En canvi, quan són manifestes les ganes de provocar una determinada reacció a l’espectador és quan l’escena grinyola. Encara que sigui una sèrie més a prop del somriure que de la tristor, no vol dir que el to festiu que pretén, no sempre amb la mateixa fortuna, faci creure a l’espectador que res va de veres. Hi ha personatges molt convincents en la diferent manera que tenen de viure els entrebancs del dia a dia. Particularment, el pare i el matrimoni protagonista, que es dissol sense fermesa, i, sobretot, la figura d’en Pep, a qui tothom li vol fer viure una vida que no és la seva, la que somnia amb més o menys innocència.

Qui tingui ànsia per saber com acaba, al servei a la carta d’IB3 hi ha la sèrie sencera amb un final que obre les portes a una segona temporada, que el seu èxit a les Balears ha fet merescuda.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >