_
_
_
_
_

Nalini Malani dona veu als silenciats a la Fundació Joan Miró

L’artista índia presenta la seva primera exposició a Espanya, en la qual recorre 50 anys de treballs

'Tot el que imaginem com a llum', una de les obres de Nalini Malani que es pot veure a la Fundació Joan Miró. / DAVID CAMPOS
'Tot el que imaginem com a llum', una de les obres de Nalini Malani que es pot veure a la Fundació Joan Miró. / DAVID CAMPOS
José Ángel Montañés

L'artista Nalini Malani (Karachi, a l'actual Pakistan, 74 anys) ultimava el 13 de març el muntatge de la seva primera mostra a Espanya pintant amb grafiti uns enormes murals en una de les sales de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Tenia temps, perquè la mostra No em sents, que recull 50 anys dels seus treballs, no s'havia d'inaugurar fins al cap d'uns dies després. Però l'avanç del coronavirus va fer que hagués de pujar corrents a un avió i tornar a Amsterdam, camí del seu país natal, abans del tancament de fronteres.

Más información
Marko Daniel (Fundació Miró): “L’art és clau per gestionar els dubtes que genera la pandèmia”
La Fundació Miró presenta un ERTO per als seus 57 treballadors

Malani va marxar i la Fundació, com tots els equipaments culturals, va tancar durant tres mesos. Les seves obres van quedar en silenci. Fins a aquest dissabte, quan finalment podran veure la llum aquestes peces immersives que naveguen entre la mitologia grega i índia i que ella fa servir per parlar del passat, amb missatges de denúncia de la violència, la guerra, el fonamentalisme, l'opressió de la dona, la globalització i el medi ambient. Malani va obtenir el 2019 el VII Premi Joan Miró, dotat amb 70.000 euros i que implica protagonitzar una mostra.

Una de les obres de la mostra de Malani que es pot veure a la Miró.
Una de les obres de la mostra de Malani que es pot veure a la Miró.

“El silenci d'una exposició és un moment meravellós, dins de la tragèdia, perquè sovint muntes una exposició i no tens temps de digerir-la”, explica Martina Millà, cap d'exposicions de la Miró i comissària de la mostra, que assegura que és la mateixa que estava previst inaugurar fa tres mesos, en la qual Malani ja va fer alguna reflexió sobre la pandèmia. “Per això alguna de les figures que es projecten apareixen amb una mascareta que impedeix contagiar-te, però també parlar”, puntualitza.

Tot comença amb la Cassandra, filla dels reis de Troia que tenia el do de la profecia, però que Apol·lo va castigar, després de ser rebutjat, amb la maledicció que ningú la creuria. Malani sí que se la creu i, de la mà de Martina Millà, la utilitza de fil conductor per mostrar algunes de les seves creacions en què tracta els seus temes a través d'ombres xineses, teatre, cinema, colorides pintures fetes amb acetats, metacrilats i curts d'animació que publica al seu compte d'Instagram (@malaninotebooks) projectades a les parets de la Fundació, que ha perdut el seu virginal color blanc per tenyir les parets de colors de tons foscos. “La Cassandra simbolitza encara avui els coneixements profunds i intuïtius dels individus, als quals no es para esment perquè la humanitat s'allunya cada vegada més dels models de societat progressistes i no violents; així com la manera de pensar i sentir de les dones, sovint silenciada i menyspreada”, explica Malani des d'Amsterdam, on està confinada i retinguda després que li caduqués el visat. No pot volar a l'Índia ni a Barcelona, on la mostra estarà oberta fins al 29 de novembre.

Nalini Malani dibuixant una de les parets de la Miró el març passat.
Nalini Malani dibuixant una de les parets de la Miró el març passat.Tanit Plana

Una paret de 30 metres

La Cassandra apareix en un dels dibuixos que Malani ha fet a la paret, que desapareixeran durant una performance que es farà per sorpresa, i a les 42 pintures d'Escoltar les ombres, que ocupen 30 metres de paret com si fossin un storyboard amb avions de combat que surten del cap de la princesa troiana. Les seves profecies són visibles a les sales, en què ha instal·lat panells retroil·luminats, com Tot el que imaginem com a llum, una mena de vidriera laica en què no hi ha sants sinó homes; en aquest cas, indis i pakistanesos, que lluiten pel Caixmir, un territori que consideren seu des de la independència britànica i la seva separació el 1947, un any després que nasqués Malani.

Amb aquesta exposició, la Miró fa un pas més en el seu retorn a la normalitat després de reobrir el 12 de juny, de moment de divendres a diumenge. El tancament, com a la resta de museus, ha passat factura a aquest centre, que ha vist com els turistes (el 75% dels seus visitants) deixaven de venir i posaven en perill la seva principal font d'ingressos, ja que financen el 80% del centre. “Estem pendents d'una reunió amb el Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament perquè tinguin clar que aquesta col·lecció és fruit d'un acte de generositat de Miró amb Barcelona el 1975”, va dir el director, Marko Daniel, content per poder inaugurar la mostra i esperançat amb superar aquesta crisi que ha portat a fer un ERTO per a tota la plantilla durant la pandèmia. “Deixarem d'ingressar 2,2 milions d'euros de març a desembre, que podrien ser 3,4 si no haguéssim aplicat mesures d'estalvi que sumen 1,2 milions. No podem esperar fins a finals d'any per solucionar-ho, cal fer-ho ja”, va exhortar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_