Selecciona Edició
Connecta’t

El retorn dels desnonaments

Més de 300 activistes de la PAH aturen el primer desallotjament de la pandèmia

La Liliana s'abraça a activistes de la PAH després d'aturar el desnonament.
La Liliana s'abraça a activistes de la PAH després d'aturar el desnonament.

“Els meus fills –de 3 i 7 anys– i jo fa un any i quatre mesos que vivim en aquest pis. Em pensava que estava pagant el lloguer al propietari però em van enganyar. En realitat no estava pagant a l'amo sinó a una persona que havia ocupat el pis i que me'l va rellogar a mi. Jo no he buscat aquesta situació però lluitaré perquè, almenys, em donin un lloguer social”, advertia dijous a la porta de casa seva Liliana Salazar, una dona de 43 anys i origen colombià. Si no arriba a ser perquè prop de 300 persones de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) es van plantar a la porta de casa seva, a l'Hospitalet de Llobregat, i van aturar el desallotjament, la Liliana hauria estat la primera persona desnonada a Catalunya durant l'estat d'alarma.

La Liliana va trobar el 2019 un entresol interior disponible a la Torrassa, un barri on viuen molts compatriotes seus i, a més, per un pis de tres habitacions es podia permetre el preu: 350 euros. No va signar cap paper amb qui deia que era el propietari del pis i va acabar refiant-se de la persona que l'hi havia ensenyat. Durant un any, a principis de cada mes, la Liliana quedava amb aquesta persona i li lliurava en metàl·lic la mensualitat. “Quan va començar el problema del coronavirus un dia ens van tallar l'aigua. Llavors va ser quan unes veïnes em van dir que jo estava vivint en un pis ocupat. No ho sabia”, lamenta. Va denunciar el tall del subministrament i, després de recórrer als serveis socials i acreditar que té dos menors al seu càrrec, la companyia de l'aigua va tornar a obrir l'aixeta.

Poques setmanes després de l'incident va rebre un avís que el propietari de l'immoble –un fons d'inversió vinculat a un banc– havia denunciat l'ocupació il·legal del pis. La denúncia feia mesos que era al jutjat i la Liliana ni tan sols havia tingut temps de buscar un altre lloc per viure. El jutge del jutjat de primera instància núm. 3 de l'Hospitalet de Llobregat havia marcat la data i l'hora en què l'havien d'expulsar de casa: el dijous 18 de juny a les 13.00.

Passaven pocs minuts del migdia quan desenes d'activistes de la PAH, amb altres membres dels anomenats sindicats de barri, van anar a la porta del portal on viu la Liliana. Feia només uns dies que havia anat a l'entitat reclamant ajuda: “Jo treballo netejant però no tinc documents i durant la pandèmia ningú m'ha donat feina. Estic desesperada. Sempre he pagat el lloguer a qui vaig pensar que era el propietari. Des que em van tallar l'aigua vaig deixar de fer-ho. Sisplau, ajudeu-me”.

El nombre d'activistes superava els 300 i 30 minuts abans de l'hora assenyalada ja havien tallat la circulació davant de la casa de la Liliana. Els concentrats cridaven alhora: “Tenim dret a aigua, llum i sostre”, “Vecino, despierta, desahucian en tu puerta” i l'habitual “Què passa? Què passa? Que no tenim casa”.

La portaveu de la PAH, Lucía Delgado, denunciava el desallotjament a peu de carrer: “El Govern d'Espanya, que s'autodenomina progressista, no ha fet prou per aturar els desnonaments. El reial decret només frena els desallotjaments a les víctimes de la covid que no poden pagar el lloguer. No afecta ni els hipotecats ni les persones que han ocupat un habitatge. Per això som avui aquí, amb aquesta vergonya. Encara no ha acabat l'estat d'alarma i ja intenten fer fora les persones de casa seva”. Delgado va assegurar que el desnonament de la Liliana –tal com han quantificat les PAH catalanes– és el primer que s'intenta executar durant la pandèmia. “L'Estat ha de modificar el reial decret i la Generalitat ha de pressionar els bancs perquè donin una alternativa de lloguer social”, va concloure.

Poc després de les 13.00 va arribar la comitiva judicial. En veure la quantitat d'activistes bloquejant la porta, va suspendre el desnonament de manera immediata. La Liliana ha guanyat unes setmanes de marge fins que es dugui a terme un nou intent de desallotjament. Amb el paper del jutjat a les mans que anul·lava l'acció, la dona es va fondre en una abraçada amb alguns dels activistes de la PAH. Al número 100 del carrer Llobregat es va tornar a sentir, a l'uníson, un dels lemes que va néixer al si d'aquesta plataforma: “Sí que es pot, sí que es pot”.

La PAH intentarà, tot i que saben que és complicat, que el banc que ha iniciat el procés de desnonament deixi que la Liliana i els seus fills continuïn vivint en aquest entresol interior pagant un lloguer social. “No em vull quedar una cosa que no és meva, ni gratis, ni res per l'estil”, apunta la Liliana.

Colau multa Azora per tenir 20 pisos socials buits

L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dijous que ha iniciat el procés sancionador per multar el fons inversor Azora per tenir 20 pisos socials buits durant més de dos anys. El procediment s'inicia després que la unitat de l'àrea d'habitatge que s'encarrega de vetllar pel bon ús del parc públic residencial detectés 20 habitatges sense llogar a la promoció de la plaça d'Alfonso Comín, que el 2013 va vendre Regesa, l'empresa d'habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès, a la societat inversora Colón, filial d'Azora. El desús dels pisos s'ha constatat pels consums d'aigua. D'acord amb la llei catalana, la sanció pot arribar als 900.000 euros. En total, la unitat ha inspeccionat 3.500 pisos, ha obert 115 expedients i 73 diligències prèvies per verificar possibles irregularitats. L'Ajuntament no ha informat de quantes sancions ha cobrat. “En cap cas la voluntat és recaptatòria”, va afirmar la regidora d'Habitatge, Lucía Martín: “El que pretenem és recuperar el bon ús dels habitatges, a més hem constatat que els preus que s'apliquen estan per sobre de l'índex de l'Agència Catalana de l'Habitatge”. “Enviem un missatge que no permetrem tenir habitatges buits a Barcelona en un moment d'emergència habitacional”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >