Selecciona Edició
Connecta’t

Els malalts que la pandèmia va amagar tornen a les consultes

L’atenció primària reprèn la rutina amb patologies que van deixar d’arribar als centres de salut per por del contagi

La doctora María Nualart at'en la wseva pacient Longina Villaverde en una consulta del centre d'atenció primària Casernes de Barcelona.
La doctora María Nualart at'en la wseva pacient Longina Villaverde en una consulta del centre d'atenció primària Casernes de Barcelona.

El tragí de bates blanques eclipsa una sala d'espera gairebé buida al centre d'atenció primària (CAP) Casernes de Barcelona. Només Longina Villaverde, de 84 anys, empeny moixa el caminador pel passadís cap a la consulta de María Nualart, la seva metgessa de capçalera. Massa setmanes sense veure's. A la pacient li fa mal el cap, està cansada i té por que se li hagi descompensat el sucre. Durant la pandèmia, quan s'han limitat molt les visites presencials, la doctora Nualart l'ha anat trucant, com a qualsevol altre malalt crònic, per fer un seguiment del seu estat. “Però la Longina és molt nerviosa i per telèfon no ho acaba d'entendre. Per això li vaig trucar, per veure-la i fer-li una analítica”, puntualitza la doctora. La prova ha sortit bé, però era millor assegurar-se. “Hi ha gent que se'ns ha descompensat. Sobretot, diabètics, perquè no es mouen i mengen més. He hagut d'ingressar un pacient, per exemple, amb una situació familiar complexa i que s'havia deshidratat”, adverteix Nualart.

L'atenció primària no ha parat des de l'inici de la pandèmia. El gruix de casos amb covid-19 es va atendre als centres de salut, que van combinar l'atenció a la pandèmia amb el seguiment telefònic de malalts crònics i les urgències. Pacients com Jorge Capmopulos, que està operat de ronyó i va cada dia al centre de Casernes a canviar-se la bossa de la nefrostomia. “Ara s'hi veu una mica més de gent que abans”, apunta.

Amb la desescalada, l'atenció primària intenta reprendre certa normalitat recuperant consultes presencials que s'havien ajornat. Pacients que, per por, van retardar la consulta o persones que, arran de la crisi sanitària, van deixar córrer aquell dolor incòmode. Són els malalts que la pandèmia va amagar. “Molta patologia s'ha quedat a casa, de vegades malalties importants. Vam atendre un noi que estava a casa aguantant un dolor abdominal que pensava que era gastroenteritis i era una apendicitis. El vam enviar a l'hospital i en dues hores l'estaven operant”, assenyala Mari Luz Talavera, infermera i portaveu del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). El Ministeri de Sanitat també ha alertat que, malgrat mantenir oberts els programes de vacunes perquè els menors de 15 mesos continuessin amb el calendari habitual, s'han detectat retards en l'administració d'immunitzacions als més petits.

El tragí de pacients ja comença a notar-se discretament als centres de salut, tot i que l'assistència telemàtica continua prevalent —cal evitar aglomeracions a les sales d'espera. Però la baixada de tensió en el circuit covid, anima a reprendre l'activitat ordinària habitual. “Alguna patologia que no hem vist, com lumbàlgies o còlics de ronyó, ve ara. Són problemes banals que provoquen incomoditat al pacient”, assenyala Jordi Acezat, director de l'equip de Casernes.

Patologies agudes

No obstant això, el president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), Salvador Tranche, va més enllà i apunta que també els estan arribant patologies més agudes. “Als pacients crònics els hem donat molt de suport aquests mesos, tot i que segur que se'ns hauran quedat serrells sense cobrir. Però el que em sorprèn és que persones amb una patologia aguda, per la seva pròpia decisió de no venir abans, arribin ara amb una situació clínica complicada: algú amb dolor de pit que no ha vingut fins ara i et trobes amb un infart”, apunta. La Societat Espanyola de Cardiologia ha registrat una reducció del 40% dels infarts durant l'estat d'alarma.

Els problemes de salut mental per l'impacte del confinament comencen a aflorar. “Veiem un repunt que ja sospitàvem de patologia anímica, més ansietat, perquè la gent ho ha passat molt malament: hi ha problemes laborals, pèrdua de familiars”, assenyala Acezat. Hi coincideix Carlos Eirea, vicepresident de l'Associació Gallega de Medicina Familiar i Comunitària: “Les rutines són importants per als equilibris mentals i la pandèmia ho ha desequilibrat tot. Hi ha més ansietat, depressió i algun brot psicòtic més del que vèiem. Acabaran apareixent casos també per consum abusiu d'alcohol”.

L'aturada d'activitat ordinària als hospitals per la crisi fa preveure, a més, unes llistes d'espera més llargues i l'atenció primària ja ho comença a notar. “Són constants les preguntes sobre què passa amb algunes proves i molts pacients es posen nerviosos”, avisa Eduardo Díaz, portaveu del sindicat mèdic madrileny Amyts. El Ministeri de Sanitat va xifrar en 705.000 les persones en espera per operar-se (121 dies de mitjana) el desembre del 2019, abans de la pandèmia. Ara els retards s'allargaran. “Tinc una pacient pendent d'una punció de tiroide per saber si és un tumor o un nòdul. Un altre amb pedres al ronyó que aguanta amb calmants per operar-se. Hi ha gent a casa angoixada esperant una prova”, adverteix Talavera.

Les consultes telemàtiques que va imposar la pandèmia han optimitzat les agendes i aspiren a quedar-se. A molts centres, com el de Casernes, el pacient truca i són els professionals els que decideixen si la consulta es resol per telèfon o requereix visita presencial. “T'elimina molts “com que”. Gent que ve per un problema, però com que ja són aquí et consulten tres coses més”, exemplifica Eiroa. El telèfon ha estat resolutiu per a qüestions més burocràtiques i banals, com un canvi en el pla de tractament. Però té inconvenients. “Hi ha temes que necessiten exploració i és difícil manejar la incertesa dels símptomes sense veure la cara. Va venir una pacient amb una crisi hipertensiva que estava aguantant. Comences a indagar i vam descobrir un maltractament del marit des de l'inici del confinament. Això per telèfon no ho pots captar”, explica Talavera.

La pandèmia ha canviat totes les dinàmiques i l'atenció primària afronta el repte de detectar i seguir els casos de covid-19, recuperar el seguiment habitual dels seus pacients crònics, estar pendents de les residències de gent gran i assumir els efectes de les llistes d'espera. “Ens tocarà revisar el que hem deixat de fer i donar-li sortida de manera prioritzada”, conclou Acezat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >