Selecciona Edició
Connecta’t
DESCONFINAMENT

Del toca per amor a la ciència al no toquis, per l’amor de Déu!

CosmoCaixa Barcelona obre amb l'aforament reduït i bona part dels dispositius interactius automatitzats o accionats per personal del museu

Treballadors del centre expliquen el funcionament als visitants.
Treballadors del centre expliquen el funcionament als visitants.

“Toca Mart!”, indica un cartell al costat d'un tros de meteorit marcià. Però encara més a prop de la peça, un altre rètol indica clarament “No tocar”. En alguns llocs del CosmoCaixa es poden veure exemples com aquest de la curiosa situació, una mica esquizofrènica, que viu el popular museu de la ciència famós per la seva interactivitat. El centre ha reobert aquest dilluns les portes obligat a prendre mesures de seguretat estrictes a causa del coronavirus. Sobretot, aforament reduït a un terç (2.000 persones com a màxim de les 5.800 que té de capacitat) i sistemes per impedir el risc de contagi, una tasca especialment complexa quan part dels dispositius del recorregut expositiu exigeixen manipular-los perquè funcionin o perquè tinguin sentit.

La solució ha estat salomònica: part dels mecanismes estan “no operatius”, uns altres s'activen automàticament i altres encara els engega personal del museu disposat a aquest efecte perquè no els toquis tu. S'han incorporat al recorregut 15 “mediadors” que tenen encomanada la tasca d'explicar als visitants el funcionament i el sentit dels experiments i fer-los per ells. Aquest dilluns al matí s'esforçaven amb diligència, professionalitat i moltíssima bona voluntat per compensar la frustració dels visitants de no poder tocar el que està previst inicialment per a això mateix, per tocar.

En molts moments del recorregut per la gran exposició permanent un ha de contenir l'impuls de fer el que fa sempre, que és prémer botons, activar mecanismes, dit d'una altra manera, fotre mà a la ciència. Potser en cap cas és tan difícil retenir-se com en la famosa i emblemàtica esfera de plasma, en la qual els rajos sembla que esperin la teva mà perquè els despertis i agitis. La temptació és gran, però el rètol és clar: “No tocar”. El Martí, un nen que ha vingut amb la seva mare, observa per veure què fas: per imitar-te o denunciar-te, qui ho sap. Clàssics del museu com l'experiment del moment angular, “el giroscop ets tu” o l'efecte Coriolis no estan operatius.

Tampoc es pot tocar el gran bloc de gel que et feia sentir com si fossis Amundsen. Les mans de primats que estan demanant que les estrenyis per comprovar la seva forma tenen també l'advertiment de “no tocar”. El “paisatge d'incertesa” que sembla el planeta Dune amb els cucs gegants brollant de la sorra funciona sol. En altres instal·lacions se t'apropa sol·lícit un dels mediadors amb l'adhesiu “Hola, ho comentem?” i t'explica l'univers, la vida, l'evolució humana o el que calgui.

En realitat, dels 269 mòduls de l'exposició, explica el director del CosmoCaixa, Valentí Farràs, 158 són visuals, és a dir, no cal fer res per gaudir-ne; de la resta, 75 estan automatitzats o te'ls activen els mediadors; i 36 no estan operatius. En total, un 86% de l'exposició es pot experimentar d'una manera o altra. Com és lògic, algunes experiències no es poden fer per persona interposada, com tocar el gel o el meteorit, o mirar pels microscopis.

“Que obrim és un signe de normalitat”, destaca Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació La Caixa, de la qual depèn el museu. “És també un repte, perquè l'adaptació a la nova situació no ha estat fàcil”. A la pregunta de si no és una mica contra natura això de no poder tocar al museu que va fer del poder fer-ho el seu lema, assenyala: “És curiós, perquè estem veient que tot això que fem per necessitat té coses molt positives que pensem mantenir. Experimentar la ciència per tu mateix no és fàcil, no tothom és capaç de descobrir en solitari el que es proposa en el recorregut i la idea dels mediadors, no tan intrusiva com la visita guiada, és un punt intermedi d'ajuda al visitant molt interessant”.

Dos nens al CosmoCaixa, aquest dilluns. ampliar foto
Dos nens al CosmoCaixa, aquest dilluns.

Durán ressalta que el CosmoCaixa permet ara una visita “amb seguretat, comoditat i un plus d'experiència”, i subratlla que l'obertura del gran museu és una manera de dir a la ciutadania que en la nova situació hi ha més que platges i terrasses”. I és cert que passejar per les immensitats científiques i naturals del CosmoCaixa –el 80% dels seus 12.000 metres quadrats estan oberts– és un plaer i una apoteosi del desconfinament. El Bosc inundat et permet fins i tot experimentar la sensació de viatjar a l'Amazònia i veure aus tropicals i altres criatures tan exòtiques com un caiman o dues anacondes. Que aquest dilluns al matí la instal·lació de la boa tingués la porta oberta hi aportava un plus d'emoció. Era per reformes.

El museu ha obert un dilluns laborable, amb la qual cosa l'afluència és molt progressiva. Cent persones havien demanat hora per a aquest primer dia (es pot anar a les taquilles però es recomana concertar cita prèvia per internet). La immensa majoria, famílies amb nens petits. Cal posar-se gel desinfectant a l'entrada, portar mascareta per si de cas i s'entra i se surt del museu per llocs diferents. La botiga, un dels atractius del centre, està oberta, igual que la cafeteria. Es pot visitar la magnífica exposició temporal sobre els tigres dents de sabre, mastodonts i una altra megafauna prehistòrica, que s'ha prorrogat fins a l'octubre. De moment, el CosmoCaixa no té prevista cap altra exposició per atreure els visitants. “Ara es tracta que la gent vagi perdent la por de tornar a la normalitat i que nosaltres ens hi adaptem també; ja veurem com funciona tot quan torni el públic escolar. Actualment podem absorbir molt bé el límit de 2.000 persones o les gairebé 3.000 que permetria el pas a la fase 3”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >