L’Hermitage al·lega que Colau no pot vetar el seu projecte
Els promotors del museu asseguren que compleixen tots els requisits i que la prohibició seria nul·la de ple dret
Els promotors de l'Hermitage de Barcelona han presentat a l'Ajuntament les al·legacions a la negativa del Govern municipal a la construcció del museu a la Nova Bocana del port. En el document de 108 pàgines a què ha tingut accés aquest diari, dirigit a l'alcaldessa Ada Colau l'11 de juny, reivindiquen que el seu projecte compleix tots els requisits normatius, urbanístics i administratius i recorden que la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana (PENB), aprovada el 27 d'abril del 2018 amb el vot favorable de BComú, implicava que la parcel·la de la Nova Bocana es destinés per a ús cultural, en concret per “desenvolupar un museu”, fent menció expressa que seria l'Hermitage, per la qual cosa no és possible que “l'Ajuntament impedeixi el desenvolupament d'un projecte cultural que expressament va contemplar i admetre”.
Segons el parer dels promotors, l'Ajuntament no té potestat per impedir que es dugui a terme la construcció de l'edifici. “No és admissible que una vegada admès per l'Ajuntament la conveniència i l'oportunitat de l'ús cultural de la parcel·la i d'implementar-hi el Museu Hermitage, ara interpreti l'article 6.1 del PENB com un mecanisme per prohibir l'ús cultural en un cas concret”. Segons el parer dels al·legadors, si es prohibís, constituiria una “actuació nul·la de ple dret que manca de fonament jurídic i suposaria una violació del Dret de la Unió Europea pel que fa a la lliure prestació de serveis i llibertat d'establiment”.
En les al·legacions es repassen els informes de mobilitat, urbanisme, sostenibilitat econòmica, turisme, districte i cultura, en els quals l'Ajuntament es va basar per dir “no” al projecte al gener. Els promotors asseguren que cap d'ells no és determinant ni “qüestionen la viabilitat del projecte”. I conclouen que “cap de les raons esgrimides a l'expedient municipal, així com als informes que pretenen donar-li suport, poden emparar la pretensió d'impedir el desenvolupament del projecte de l'Hermitage”.
Per a ells “no hi ha cap dubte que l'Ajuntament manca d'habilitació legal per impedir la implantació de l'ús cultural que s'ha demanat per a aquesta parcel·la de la bocana, tenint en compte que l'esmentat ús ja està admès pel PENB, el qual fixa també les condicions edificatòries”. Per tant, “les úniques facultats que l'Ajuntament pot exercir són les de verificació de la seva adequació a les determinacions del PENB mitjançant el procediment d'atorgament de llicència urbanística”.
Segons ressalten, el polèmic article del PENB estableix que si l'edifici central d'aquesta bocana es destina a un projecte cultural, l'Autoritat Portuària de Barcelona “hauria de demanar prèviament la conformitat expressa de l'Ajuntament, que quedaria establerta en un conveni específic”, però això “no estableix cap condició de caràcter urbanístic”, sinó “la conformitat expressa municipal”.
Des d'Hermitage Barcelona asseguren que han mantingut trobades amb l'Autoritat Portuària i amb representants dels grups municipals, excepte BComú, del qual, després de demanar-ho, no han rebut resposta. A tots els han fet arribar les al·legacions. Els promotors insisteixen que qualsevol arbitrarietat de l'Ajuntament aniria en contra de la potestat de l'Autoritat Portuària i basen la negativa municipal en “raons ideològiques” sota el criteri de “falta de prou interès públic del projecte”. L'Autoritat Portuària està ultimant altres al·legacions que lliuraran en els propers dies.
Per a l'Hermitage, el projecte que defensen és “una oportunitat per a la ciutat i per al seu desenvolupament turístic”, insistint que el finançament és íntegrament privat i que el projecte permetrà recuperar i dinamitzar l'economia de la ciutat, amb números com una inversió de 50 milions d'euros, 400 llocs de treball, directes i indirectes, i un impacte de 30 milions d'euros anuals. També agraeixen el suport de la Cambra de Barcelona a la construcció del museu, ja que “representaria noves oportunitats des del punt de vista cultural i econòmic i atreure futurs projectes i inversions”.
No llencen la tovallola
El projecte de l'Hermitage va néixer amb mala sort. La primera notícia que va tenir l'Ajuntament va ser quan aquest diari va publicar, l'octubre del 2012, que entre els acords que subscriuria Artur Mas en un viatge a Rússia hi hauria el d'instal·lar una seu del museu de Sant Petersburg a Barcelona. Des d'aleshores, l'Hermitage sempre ha estat vist com a una cosa aliena al Consistori. Ni quan es va saber que estaria sota la direcció científica del prestigiós Jorge Wagensberg, ni quan ell mateix el va presentar el juny del 2016, no es va veure amb bons ulls i sempre l'han qualificat de franquícia i bolet dins del panorama cultural de Barcelona. Una ciutat que, després de la pandèmia, ha estat incapaç de donar una imatge cultural d'unitat i potent reobrint tots els seus museus en bloc, sobretot per la pressió de l'Ajuntament perquè els seus centres, entre ells el Macba, es desmarquessin de l'acord entre els directors.
Tocats ja per la mort de Wagensberg el 2018, semblava que el "no" que van rebre al gener els impulsors del museu per boca del responsable de la cultura municipal, Joan Subirats, avalat per quatre informes —encarregats per l'Ajuntament— els faria llençar la tovallola i que acabarien responent al cant de sirenes provinent d'altres ciutats, com Madrid, que s'oferien per acollir l'Hermitage amb els braços oberts.
Però no ho han fet. El 23 d'abril, coincidint amb Sant Jordi, els promotors d'aquest museu van deixar clara la seva voluntat i, alhora que felicitaven els barcelonins en aquesta diada tan especial, anunciaven la seva voluntat d'oferir aviat a Barcelona l'experiència de l'Hermitage. Una voluntat que ara reiteren amb les seves al·legacions.
Sobre la firma
