Selecciona Edició
Connecta’t

“Vam lluitar molt per poder ingressar alguns avis”

A Catalunya no hi va haver ordre del Govern de prohibir el trasllat de gent gran amb covid-19 a hospitals, però algunes famílies i residències denuncien problemes per derivar-los

Residència Santa Oliva, a Olesa de Montserrat.
Residència Santa Oliva, a Olesa de Montserrat.

La pandèmia es va acarnissar amb la gent gran. Eren els més vulnerables al virus: d’edat avançada, fràgils i amb malalties de base que complicaven tota la resta. Tampoc no hi va ajudar trobar-se amb uns centres sanitaris en tensió fins gairebé arribar al col·lapse i residències sense recursos per afrontar la crisi sanitària. Familiars de gent gran i directors de residències a Catalunya denuncien les dificultats per derivar-los als hospitals durant els pitjors dies de la pandèmia. Tot i que no hi ha hagut directrius del Govern per restringir l'accés de les persones grans, a diferència de Madrid, el sector relata que, a la pràctica, sí que hi va haver reticències i negatives per traslladar-los als hospitals, sobretot des de les residències.

“En el moment més àlgid de la pandèmia vam començar a notar que trucaves al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) o al 061 i no venien. Van passar 20 dies en què les derivacions eren escasses i no podíem accedir als hospitals amb la gent gran”, explica Cinta Pascual, presidenta de la patronal de residències ACRA. Un terç dels 12.450 morts amb covid-19 a Catalunya eren avis que vivien en residències.

Alguns familiars recorden la seva indignació quan van rebre un correu electrònic de la direcció dels centres on vivien els seus familiars. Els explicaven que, encara que havien valorat i aprovat el trasllat de l'usuari a un hospital, la derivació no es podia fer perquè el centre sanitari ho impedia. Eren residents d'edat avançada amb patologies prèvies. “Van impedir el trasllat de persones que no estaven malaltes i tenien menys de 80 anys”, assegura Juan Alcázar, que té el seu pare a la residència Ramon Berenguer de Barcelona. Aquest familiar defensa la gestió del centre, però recorda que hi han mort més de 35 persones i durant les primeres setmanes no se’n va derivar cap. “Et queda el dubte de si alguns dels que no van ser derivats es podrien haver salvat”, lamenta.

Fonts de residències públiques expliquen que no hi va haver directrius per escrit del Govern que assenyalessin les condicions per al trasllat. El que sí que hi va haver va ser el compliment d'uns criteris que, ja abans de la pandèmia, es tenen en compte en pacients greus. “Per criteri mèdic no es pot derivar tothom a l'hospital”, explica una directora d'un centre residencial que prefereix mantenir l'anonimat. El criteri mèdic de les residències, acordat amb el Departament de Salut, assenyala que els usuaris que estan qualificats com a pacients crònics complexos (PCC) o com a pacients amb malaltia crònica avançada (MACA) no es derivaran a l'hospital per les complicacions que pot comportar el trasllat. “És inhumà portar-los a l'hospital perquè es moren a l'ambulància”, diu.

Aquesta directora assegura, tanmateix, que sí que va notar problemes per traslladar alguns avis. “Vaig notar molta reticència al principi de tot, durant la setmana del 20 de març. Els hospitals no volien admetre pacients de residències, no només els PCC o MACA”, explica. Al seu centre es van derivar 10 persones, tres de les quals van morir a l'hospital. “Ens van negar un trasllat aprovat pel nostre doctor. Dos casos també els van negar, però el metge es va plantar i els van acceptar. Vam lluitar molt per ingressar-ne alguns”, detalla.

Salut insisteix que no es van restringir els trasllats. “No hem donat directrius discriminatòries. En una pandèmia com aquesta que porta al col·lapse contingut, en coordinar les derivacions de pacients a hospitals es pot donar la situació, en un centre concret, de dilatar l'accés a l'hospital”, assumeix Sebastià Santaugènia, director del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat.

Les fonts consultades coincideixen que a Catalunya no hi ha hagut cap directriu del Govern per prohibir els ingressos en hospitals de persones grans. El més controvertit va ser un protocol del SEM en el qual avalaven limitar la ventilació mecànica a les emergències mèdiques als pacients de més de 80 anys sospitosos de coronavirus amb una insuficiència respiratòria greu si així ho consideraven, sota criteri clínic, els facultatius.

Sobre el trasllat als hospitals, aquest document admetia que atendre els pacients només al domicili o en residències geriàtriques podia ser “complex”. Tanmateix, si s'observava que les mesures terapèutiques eren inútils, es podia deixar al seu domicili “sempre que es pugués assegurar amb la xarxa d'atenció primària un seguiment i cures pal·liatives”. En cas contrari, es recomanava traslladar-lo.

El president de la Societat Catalana de Geriatria, Marco Inzitari, assegura que, sobre el paper, el protocol del SEM era una bona idea, “perquè tenia en compte condicions de fragilitat i comorbiditats”. “El plantejament teòric era bo però amb els hospitals col·lapsats pot ser que no es pogués complir perquè no hi havia lloc als centres”, assenyala. Per a Cinta Pascual, en canvi, protocols com el del SEM “van deixar la gent gran fora del sistema”. “Si no volem dir que hi va haver dies en què el sistema va col·lapsar, no ho diguem. Però cal assumir que es van tancar portes. Si tenien una malaltia activa i no els van traslladar va ser perquè no hi havia llits”, afirma. I denuncia que les residències tampoc es van reforçar. “Puc entendre que, en un moment de tensió del sistema, considerin que s'han de quedar a les residències. Però doneu-nos recursos per atendre'ls, equips de protecció, PCR...”, protesta.

Vicente Botella, president de la patronal de residències Upimir, diu que hi va haver “un desbordament total en la capacitat de reacció” del sistema de salut durant el pic de la pandèmia. “Hi va haver un retard important per comunicar-se amb els serveis d'emergència. Ens vam quedar sense oxigen i bombes de perfusió de mòrfics durant una setmana per atendre pacients al final de vida”, assenyala.

A propòsit dels trasllats de residents, tanmateix, assegura que es van prioritzar les derivacions “amb bases tècniques, no polítiques”. “La gent que vèiem que no se’n sortiria, no la marejàvem enviant-la enlloc. A les residències hi ha gent molt farta i els familiars han d'entendre que la vida té uns límits. La limitació de l'esforç terapèutic intenta no fer tècniques invasives perquè sí i acompanyar al final de vida”, assegura

El Departament de Salut ha assegurat a EL PAÍS que gairebé el 38% de les persones que van requerir ingrés hospitalari en planta o en cures intensives superaven els 75 anys (el 17% en tenien més de 80). No obstant això, la Generalitat no aclareix quantes persones van ser ingressades. “En situació de pandèmia hem de prioritzar partint de la situació clínica, no de l'edat. El criteri clínic ha de prevaler i d'acord amb la família”, insisteix Santaugènia, tot i que admet que hi va poder haver casos tributaris d'ingrés en hospitals que no es van arribar a traslladar. “Seria irreal dir que la corda no estava tensada i que no hi va haver problemes per accedir a urgències des de residències o domicilis”, assumeix.

L'alt càrrec de Salut assegura, no obstant això, que de les 4.111 persones ingressades a l’UCI, una de cada 10 tenia més de 80 anys i el 60% superava els 60.

Les fonts consultades coincideixen que la situació de les residències va canviar quan el Departament d'Afers Socials, que tenia les competències sobre els centres, es va apartar i el Departament de Salut va assumir el comandament en la gestió de les residències. “Passat el moment inicial de col·lapse, aquest flux de pacients es redirigeix: s'obren els hotels Salut i es fan ingressos en centres intermedis. Madrid no té aquesta xarxa”, assenyala Santaeugènia.

La xarxa sociosanitària a Catalunya, formada per espais sanitaris de cures intermèdies o convalescència, disposa de 97 centres. “Quan es va reaccionar, els sociosanitaris han sigut la porta preferent d'accés al sistema quan calia treure'ls de les residències”, assegura Inzitari.

Descongestió del SEM

L'entrada de l'atenció primària a les residències, que va coincidir amb la baixada de la corba epidèmica, també va millorar els fluxos de derivació. “Amb l'atenció primària es va descongestionar el SEM, es va posar ordre i es van afinar els criteris de derivació”, admet Santaeugènia. Els sindicats assenyalen que bona part de la responsabilitat del caos a les residències durant les primeres setmanes va ser d'Afers Socials. Acusen la conselleria que dirigeix Chakir El Homrani d'arribar tard i malament, fins que van haver de traspassar la responsabilitat a Salut. “Convocaven poques reunions amb els agents socials i molt esporàdiques, tot i que era el moment més dur, quan faltaven equips de protecció individual, personal i hi havia més risc de contagi pels problemes d'aïllament”, assenyala Toni Mora, responsable de política sanitària de CCOO a Catalunya.

Mora destaca que quan va entrar Salut “es va notar un canvi en l'agilitat, els tràmits, el contacte amb els centres...". Mora, present a les taules de treball amb la Generalitat sobre les residències, afirma que, almenys en aquest taula, no hi va haver una ordre directa per impedir les derivacions de pacients a hospitals. “Després del canvi, quan va entrar Salut, es van fer 276 ingressos”, recorda la directora de la patronal ACRA. Però qüestiona: “Per què no van fer tot això abans si estàvem fent trucades d'auxili?”.

“Els bombers i l'UME van ser fonamentals”

Clara Blanchar

Les dues últimes setmanes de març van ser crítiques a Barcelona, segons admeten fonts municipals, però subratllen que la situació va canviar quan l'alcaldessa Ada Colau es va oferir a col·laborar amb la Generalitat. Amb les residències encara sota la gestió d'Afers Socials, Consistori i Govern van crear una comissió mixta per gestionar la crisi.

L'alcaldessa retreia a l'Executiu català que no mobilitzés els seus bombers als fronts crítics, com el de les residències, que són competència autonòmica, recordava.

Al Consistori, Marta Clari, la gerent de l'àrea de Cultura i Educació, havia assumit el pla d'extensions hospitalàries en pavellons; la gerent del districte de Sant Andreu, Maria Gas, va assumir el de les residències; i la regidora de Salut, Gemma Tarafa, oferia els pavellons per traslladar gent gran.

“Tant de bo haguéssim començat abans”, admet una font de l'estructura directiva del Consistori. La comissió mixta va millorar la interlocució quan va arribar Salut i es van dedicar a treballar conjuntament. “El paper dels bombers, l'UME i els professionals de l'atenció primària va ser fonamental”. Els dos primers es van dedicar a desinfectar els centres més afectats. I el personal dels ambulatoris va començar a diagnosticar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >