Les famílies denuncien traves de les escoles per portar-hi els nens
Diversos col·lectius s’organitzen per reclamar un retorn més generalitzat i lamenten que l’escola sigui l’oblidada d’aquesta pandèmia
El retorn a les aules no ha estat tan nombrós com es podria preveure: moltes famílies han preferit no córrer el risc, especialment després de rebre alguns missatges de les escoles destacant aspectes negatius que animaven a no portar-hi els fills. Tampoc entenen per què les escoles són les últimes a desconfinar-se. Els centres també han preferit reduir a la mínima expressió la reobertura al juny per no tenir problemes davant d'un possible brot. Però tots dos col·lectius coincideixen a culpar de la situació a el Departament d'Educació per no marcar unes directrius clares.
“Si has de portar el teu fill pensa que estarà gairebé sol, en una aula que no és la seva, amb una mestra que no és la seva, haurà de portar una joguina de casa i només podrà jugar amb aquesta joguina tot el dia”. És una de les respostes d'una mestra a uns pares que van preguntar sobre el retorn del seu fill de P3 a l'escola aquest juny. Un panorama que desanimaria qualsevol família. I no és un cas puntual. Les famílies es queixen que alguns centres estan duent a terme “pràctiques desincentivadores” per reduir a la mínima expressió el retorn a les aules al juny. “Hi ha famílies que expliquen que han rebut trucades de l'escola dient que no tenen prou mitjans humans ni materials i que els agrairien que no hi portessin els nens”, afirma Lidón Gasull, directora de la Federació d'Associacions de Famílies (Fapac). “Els correus eren de l'estil: ‘Si no veniu, millor’. No et diuen que no hi vagis, però t'ho pinten d'una manera que se't treuen les ganes”, afegeix Núria Riquelme, portaveu d'un nou col·lectiu de famílies de Girona.
Una altra de les pràctiques que denuncia la Fapac per frenar el retorn dels nens és que alguns centres fan signar als pares un document en què, si hi ha un contagi, s'exculpa els docents de tota responsabilitat. “Això genera poca confiança entre les famílies, que dubten sobre les condicions en què deixen els seus fills”, afirma Gasull.
Però des de la Fapac no volen iniciar una guerra amb el professorat i assenyalen com a culpable de la situació el Departament d'Educació. “Amb el pla de reobertura es traspassava tota la responsabilitat als centres i cadascun fa el que bonament pot, ja es preveia aquest caos i aquestes diferències. Si el Departament volia obrir les portes hauria d'haver donat unes directrius més clares. Al final és normal que les escoles siguin conservadores perquè no volen tenir la responsabilitat”, assenyala Gasull. En la mateixa línia s'expressen les famílies de Girona, que també consideren el professorat un col·lectiu heterogeni. “Els professors s'han hagut d'adaptar a la situació com tothom, però uns ho han sabut fer millor que d'altres, tant des del punt de vista professional com emocional, però com ha passat en tots els sectors”, assegura Riquelme.
Les famílies han començat a organitzar-se per fer sentir la seva veu i queixar-se de la manera en què s'està fent la reobertura al juny. 23 associacions de famílies d'escoles infantils i de primària de la ciutat de Girona –gairebé totes les de la ciutat– s'han aplegat per signar un manifest en el qual afirmen que el retorn a les aules tal com s'ha dissenyat “no resol res”. “La gent que teletreballa n'ha quedat exclosa i és difícil treballar a casa amb nens petits. A més, com es pot justificar que una família amb un nen a P3 i un altre a 1r de primària pugui portar el petit a l'escola i el gran no?”, reflexiona la seva portaveu, Núria Riquelme, que també és presidenta de l'AFA de l'escola Eiximenis.
Un altre dels col·lectius que ha sorgit és el que s'ha batejat sota el nom Tornem a les escoles, que està promovent un manifest titulat Defensem el dret a l'educació, demanant que es tinguin més en compte les escoles, que van ser “les primeres a tancar i seran les últimes a obrir”. “No pot ser que el lleure i el consum continuïn igual i les escoles no. I a l'estiu es faran els casals en aquestes mateixes escoles. Però quin tipus de societat som?”, es queixa Núria Vallès, la portaveu d'aquest col·lectiu, format per famílies d'escoles públiques i concertades, principalment de Barcelona.
Des d'Ustec, el principal sindicat de docents, asseguren que “el professorat ha fet el que havia de fer: minimitzar riscos”, destaca el seu portaveu, Ramon Font, que considera que el pla de reobertura d'Educació “ha fracassat”. “Les escoles estan obertes, però només una mica. Educació volia que tothom que ho volgués hi pogués anar, però això no està passant. Només s'estan fent trobades per tancar el curs”, afegeix. Ustec havia recorregut als tribunals contra l'ordre d'obertura dels centres pel risc que suposava, però el jutge no ho ha admès perquè considera que no hi ha prou proves i que ha de prevaler el “servei públic”.
