Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

Podem tornar a dir-ne xampany

L’Institut d’Estudis Catalans esmena la definició del vi escumós en les novetats del diccionari

Ampolles de cava a la bodega de l'empresa Freixenet.
Ampolles de cava a la bodega de l'empresa Freixenet.

Tenim una nova fornada de paraules noves al diccionari, és l’avantatge que ara tot això es bellugui en l’entorn digital, que permet fer actualitzacions sense haver d’afrontar la tasca hercúlia de reeditar tot un volum (en format llibre, que se sol dir ara). A més, hem de saludar la celeritat amb què ha actuat l’Institut d’Estudis Catalans, en tant que ha escurçat el lliurament de l’entrega de nous fitxatges a només un any, quan fins ara les novetats lèxiques s’incorporaven cada dos.

El més llaminer de les incorporacions al diccionari són sempre les paraules que hi apareixen amb entrada pròpia i que venen per ampliar el cabal lèxic de la llengua. Ara bé, en aquestes ampliacions ben poques vegades es produeixen sorpreses, i la majoria de cops la reacció que hi tenim és de “ja era hora”. És el que passa en trobar-hi ara nicab i hijab quan ja hi teníem dues altres peces de vestir de països musulmans, com són burca i xador, o bé amb desfibril·lador, sobiranisme i supremacisme. Hem de celebrar la inclusió d’un mot com lot per referir-se a la llanterna, terme consolidadíssim procedent de Ràdio-Lot, l’empresa que va comercialitzar aquests estris als anys vint; no és l’únic mot procedent d’una marca (vamba, xiruca, rímel), però sí el més menystingut fins ara. I per fi també, la incorporació de reconeixible (fins ara havia de ser recognoscible) i de maleducat com un adjectiu aglutinat, una pràctica que ja estava estesa en la producció escrita i que permet distingir entre un nen mal educat (que ha tingut una educació deficient, oposat a ben educat) i un nen maleducat (que és groller o inoportú, oposat a educat).

És ben sabut que l’Institut no arrisca mai, i que prefereix pecar de prudència i carregar amb la llufa de la lentitud que no pas pecar per excés i haver d’esmenar possibles precipitacions. Però també s’hi troben novetats que mostren una connexió amb la realitat circumdant. És el cas d’empoderar i de sororitat (vencedora del concurs del neologisme el 2018), amb una definició treballada en el primer cas i una de massa succinta en el segon. O també de migrant, ara que en els temps que corren ja no importa d’on es ve ni cap on es va, sinó la condició de persona que migra. Afortunadament, l’IEC no ha caigut en la temptació d’incorporar ocurrències com sensesostre o sensellar, validades tanmateix per l’ortografia.

El més destacat d’aquesta nova fornada, però, ho trobem no tant en les incorporacions com en les modificacions dels articles, i especialment en l’esmena de dues definicions que durant dècades han simbolitzat una mena de sobirania lingüística mal entesa. Per una qüestió d’ordre comercial, va caldre suprimir la designació de xampany d’allò que sempre se n’havia dit xampany i empescar-se una formulació pròpia que de seguida es va convertir en nostrada i va escombrar l’original francesa, no tan sols en la producció i exploració comercial del producte (cosa obligada), sinó també en la mera i simple expressió lingüística del líquid bombollós: el cava. I a partir d’aquí, i amb l’afició que hi tenim a separar els mots en correctes i incorrectes, en més o menys genuïns, el xampany va quedar pràcticament erradicat. Amb els nous canvis, finalment, ha arribat el moment de l’esmena: el xampany ha passat de definir-se com a “vi escumós criat en cava i produït a la regió francesa de la Xampanya” a “vi escumós elaborat a l’estil de la Xampanya”, mentre que el cava venia de ser un “vi escumós elaborat en una cava” i ara és una “denominació comercial del xampany elaborat en determinades zones”. Llum verda per al xampany, doncs.

Llàstima, però. Sembla que a la Secció Filològica no ho veien gaire clar i van voler tancar el terme amb un exemple per a la diplomàcia: Van brindar amb una copa de xampany francès. Aquí sobrava l’adjectiu, o en convenia un altre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >