Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRISI DEL CORONAVIRUS

La ‘plana major’ del llibre català demana ajudes al Govern espanyol

El sector demana al PSOE un pacte d’Estat per a la lectura i canvis perquè les biblioteques puguin comprar els seus fons a les llibreries

Interior de la llibreria Calders, a Barcelona.
Interior de la llibreria Calders, a Barcelona.

Després de mirar la televisió i fer anar el mòbil, la lectura ha estat la tercera activitat dels espanyols durant els mesos de confinament pel coronavirus. Malgrat tot, la crisi de la pandèmia ha castigat molt la cultura i el sector del llibre, que, a més, en part han respost de manera altruista i sense cobrar; algú, en qualsevol cas, ha de pagar la factura de la reconstrucció cultural. I aquesta inquietud va bategar ahir en la trobada virtual que el PSC va organitzar dilluns a la tarda amb la plana major del món del llibre a Catalunya en el marc del seu cicle Com serà la cultura després de la covid-19? Aprofitant que jugaven en pista digital política i amb la presència del secretari executiu de Cultura i Esports del PSOE, Iban García, els representants catalans del llibre van demanar mesures urgents i clares per donar suport al sector, especialment una profunda reforma de la llei de contractació pública que permetés que les biblioteques puguin adquirir els seus fons directament a les llibreries.

“És evident que no som una prioritat per a les administracions; tenim sensació d'abandonament, de vagó de cua, no notem la proximitat amb l'Administració de l'Estat d'altres vegades”, va recriminar sense embuts el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, que va demanar també més pressió i vigilància institucional contra la pirateria i contra “grans companyies sense gaire compromís fiscal a Espanya”, en al·lusió a grans plataformes com Amazon.

García, que com a amfitrió indirecte va agrair “el sentit crític i vehement”, va ser veloç a l'hora d'admetre que “tenim un problema amb aquesta llei de contractació pública que cal solucionar” i va avançar que, fins i tot, portaran una proposta en aquesta línia a la Unió Europea “per facilitar les compres institucionals a les llibreries de proximitat”. També va dir que era conscient que “el sector ja estava precaritzat i ara ho està més” i va posar com a exemple que “el 50% de les llibreries espanyoles no té pàgina web; hem de solucionar-ho”, de la mateixa manera l'inquieta que “gairebé un terç dels espanyols segueixi sense llegir llibres”.

No obstant això, García va defensar que durant la crisi pandèmica “el Govern espanyol ha pres algunes de les mesures més generoses de la UE” i va recordar la reducció del 21 al 4% de l'IVA del llibre digital. “Això ja estava previst als Pressupostos de l'Estat, no és una mesura covid”, va contrarestar Tixis, que si bé va reconèixer el tracte fluid del sector amb la flamant directora general del Llibre, María José Gálvez, va afirmar: “Però no passem de les bones intencions”. I va concloure que el llibre “hauria de quedar al marge de lluites polítiques i aconseguir un gran pacte d'Estat per al llibre i la lectura”.

La necessitat de reconduir la compra de llibres de les biblioteques a les llibreria per injectar diners al sector ja va ser reclamat en una intervenció prèvia de Marga Losantos, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, que va alertar de la manca d'“una bona xarxa de biblioteques escolars que haurien pogut ajudar a gestionar l'ensenyament a distància durant el confinament”, un dèficit que va contraposar a la xarxa que en aquest àmbit tenen altres autonomies, com Galícia. El que va acabar sent el tema estrella de les gairebé dues hores de xerrada, moderada pel secretari general de Cultura i Societat del PSC, Joan Francesc Marco, i tancat pel primer secretari del PSC, un Miquel Iceta davant les atapeïdes lleixes amb llibres del seu despatx, va ser introduït per la presidenta dels llibreters catalans, Maria Carme Ferrer, que va reclamar que es passi “de concursos macros a micros que ens permetin competir i aplicar descomptes i accedir a partides al nostre abast”.

Un augment de la celeritat dels distribuïdors per fer-los arribar els llibres “en tot just 24 hores, com fan altres plataformes”, i la “impossibilitat de mantenir molt llibre de fons perquè requereix una alta inversió” van ser algunes de les llacunes o inquietuds dels llibreters que Ferrer va posar sobre la taula. Seguia la línia que havia deixat la presidenta dels editors en llengua catalana, Montse Ayats, que, després de constatar aquests mesos de confinament que els lectors es van inclinar per adquirir llibres de fons de les llibreries en no haver-hi novetats, va assegurar: “Necessitem allargar el temps de vida dels llibres a les llibreries”, de la mateixa manera que “el sector ja sap que no pot viure sense una comercialització en línia forta”.

El punt més inquietant de la taula rodona virtual el va posar el president del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, Martí Romaní, que va dir que la pandèmia es va endur, amb la suspensió de la diada de Sant Jordi del 23 d'abril, “del 30 al 40% de la facturació de l'any” i va admetre que després de la crisi podrien caure algunes empreses del món del llibre: “Serem menys”, va dir taxatiu, “la qual cosa no vol dir menys eficients”. Potser en ser el primer a parlar, els seus senyals d'alarma van quedar sepultats. Però van quedar gravats, dels pocs avantatges de les trobades a través de plataformes digitals que ha instaurat el coronavirus.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >