Selecciona Edició
Connecta’t

La Virreina reobre amb Susan Sontag

El centre de la Rambla reprèn l’activitat amb una exposició sobre l’assagista nord-americana i el seu llibre ‘Sobre la fotografia’

L'escriptora Susan Sontag el 1972.
L'escriptora Susan Sontag el 1972. GETTY IMAGES

El 1977 Susan Sontag (1933-2004) va publicar Sobre la fotografia, un llibre en el qual reflexiona sobre el fet fotogràfic en conjunt i sobre l'omnipresència de les imatges, el seu ritu social i el seu pes en la cultura i la societat contemporània. Una obra que continua sent, més de 40 anys després, referent en un món en què les imatges tenen una presència massiva i gairebé infinita. Les fotos il·lustren què fem, on i amb qui estem, i formen part de la identitat de les persones. Quan Sontag va publicar el seu llibre, fruit d'una recopilació de textos escrits entre el 1971 i el 1977 per a la mítica revista The New York Review of Books, les càmeres eren analògiques i utilitzaven rodets de fotos que calia revelar en laboratoris. Ara tothom té una o diverses càmeres al mòbil i les imatges, en qüestió de segons, poden veure's i compartir-se amb tothom, sigui on sigui. Newsweek va dir quan es va publicar l'obra que “després d'aquest llibre ja no es podrà escriure sobre la fotografia només com una forma d'art, sinó també com una força cada vegada més poderosa en l'índole i el destí de la nostra societat íntegrament”.

Però l'assaig de l'escriptora, filòsofa, professora, guionista i directora de cinema novaiorquesa té molt de digital i d'internet i és ple de referències visuals que s'interrelacionen d'una manera aleatòria dins del cap i de l'escriptura de Sontag. Així ho entén Valentín Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge, que reobre aquest dimarts, després de gairebé tres mesos de pandèmia, amb quatre mostres. Una d'elles és la mostra sobre Sontag que comissaria Roma, que és, de fet, una traducció museogràfica d'aquest llibre de la influent pensadora que entenia la fotografia “abans de res, com una manera de veure el món”. Segons Roma, “Sontag segueix una lògica que s'apropa a la relació que existeix avui dia amb les imatges a través d'un llibre demolidor, influent i referencial, que es converteix en memorable sense ser acadèmic i malgrat la seva falta de rigor va ser capaç de veure la fotografia lluny de la rigorositat acadèmica”.

Portada de la primera edició d''On photography', de Susan Sontag.
Portada de la primera edició d''On photography', de Susan Sontag.

Roma ha desestructurat el llibre fent un buidatge de totes i cadascuna de les referències que hi apareixen i ha construït una mena d'assaig en tres dimensions en què les fonts, les fotografies i els seus vincles es troben en un mateix nivell de lectura. A més dels textos (extrets de la primera versió al català que va publicar la mateixa Virreina el 2019), hi apareixen les referències de llibres, autors i fotògrafs tan diversos com Walter Benjamin, Roland Barthes, Siegfried Kracauer, Walker Evans, Berenice Abbott, Eugène Atget, Edward Weston, Umberto Eco, John Berger, Diane Arbus, Cartier-Bresson i Andy Warhol, entre d'altres, que van inspirar els seus comentaris, i moltes de les imatges a les quals fa referència, com la de la nena cremada pel napalm al Vietnam, l'anunci d'una càmera Leica, el cartell de la pel·lícula The cameraman, de Buster Keaton, o la comparació entre l'escorç del Crist mort de Mantegna, la foto del Che acabat d'assassinar el 1967 o Lliçó d'anatomia de Nicolas Tulp.

Valentín Roma explica la mostra de La Virreina sobre el llibre de Susan Sontag 'Sobre fotografía'.
Valentín Roma explica la mostra de La Virreina sobre el llibre de Susan Sontag 'Sobre fotografía'.

Dividida en sis àmbits que remeten als assajos del seu llibre, a la mostra es poden veure els seus plantejaments que tota imatge corre el risc d'embellir tot allò que retrata i, d'altra banda, que l'exhibició repetida de l'horror anestesia la percepció de qui el contempla. També queda clara la seva opinió sobre els fotògrafs: entre depredadors i vampirs de l'esperit i reporters de la cruesa de l'espècie humana, una qüestió que va tornar a abordar en un dels seus últims llibres: Davant el dolor dels altres, quan parla dels fotògrafs de guerra. Es pregunta si les imatges es poden jutjar des d'una perspectiva ètica, comparant fins i tot pornografia i les imatges de violència; repassa la relació entre fotografia sociològica i el surrealisme i la fascinació per col·leccionar imatges del passat, a més de comparar fotografia i pintura i analitzar el seu procés de musealització, que als setanta va tenir el seu moment àlgid als Estats Units.

Esperant visitants

A mitjans de febrer Roma va presentar la nova temporada de La Virreina amb la intenció d'inaugurar-la el 14 de març amb quatre exposicions: la de Sontag, la dedicada a l'activista nord-americana Barbara Hammer, una altra sobre l'estètica de la classe treballadora de Daniel G. Andújar i una quarta amb fotografies de Rafel Bernis. Però no va poder ser i les obres han estat esperant que la desescalada ho permetés. Ahir, durant la presentació de l'exposició de Sontag, en una de les quatre sales que té un enorme finestral a la Rambla, aquesta artèria es veia buida, gairebé sense vianants, quan abans de la pandèmia la recorrien unes 200.000 persones al dia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >