Selecciona Edició
Connecta’t

Un any per recuperar l’honor de Jordi Pujol

Els fidels de l'expresident de la Generalitat aprofiten diverses efemèrides, entre elles el seu 90è aniversari, per destacar el valor del seu llegat més enllà dels casos familiars de frau fiscal

Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, passegen prop de casa seva a Barcelona.
Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, passegen prop de casa seva a Barcelona.

“És història viva del país, sempre ha portat Catalunya al cap i al cor. Els catalans amb vós hem tingut molta sort i per això es mereix tot el reconeixement”. Acompanyat de la seva guitarra, el músic i humorista Lo Pau de Ponts canta aquestes lloances a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Es tracta d'un vídeo publicat al web Pujolpresident.cat dedicat a homenatjar l'expresident en el seu 90è aniversari, aquest dimarts. Més de mil persones han deixat un missatge en aquesta pàgina, molts són elogis per part d'antics simpatitzants i dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), alguns d'aquests avui a primera línia política, com el conseller d'Interior, Miquel Buch. És la darrera acció dels fidels de Pujol per rehabilitar el seu llegat després dels casos de frau fiscal pels quals són investigats ell i la seva família.

Un grup de persones properes a Pujol va iniciar el 2018 una cursa de fons “per posar en relleu la seva trajectòria sense entrar en qüestions personals”, explica Jesús Conte, que va ser el seu cap de comunicació a la Generalitat. Les “qüestions personals” són, entre d'altres, la confessió que el líder del nacionalisme català va fer el 2014 sobre l'existència d'un patrimoni fraudulent a Andorra. L'Audiència Nacional investiga des de llavors els diners sense declarar que el clan Pujol presumptament va mantenir a l'estranger. El seu fill Oriol Pujol, que va arribar a ser secretari general del partit fundat pel seu pare, també va ser condemnat el 2018 pel cobrament de comissions il·legals. Tot allò va comportar l'ostracisme de Pujol. Conte i deu persones més conformen el col·lectiu Amics de Jordi Pujol. Ells i altres associacions van donar el tret de sortida a la recuperació social de l'expresident català en un acte que va congregar unes 300 persones el maig del 2018, la majoria militants o hereus de la coalició de Convergència i Unió.

“Els primers anys després de la confessió, hi havia gent propera a Pujol que se'n van distanciar perquè no els veiessin amb ell. Ara cada vegada té més contactes, el saluden i no se n'amaguen”, diu Conte. El web obert amb motiu del 90è aniversari hauria estat improbable fa cinc anys. “Vostè ha estat el millor president del segle XX, el gran arquitecte de la Generalitat contemporània. Sense vostè i la seva immensa acció de govern, no s'entendria la Catalunya d'avui”, hi escriu Ignasi Genovés, director general de mitjans de comunicació de la Generalitat. “L'enyorem molt. Per fer un país són necessaris estadistes com vós. Visió de futur. Organització. Prioritats. En definitiva, lideratge assenyat”, afegeix Josep Tarín, alcalde de Talamanca.

Els fidels de Pujol havien concebut el 2020 com una mena “d'any Pujol”, comenta Conte, amb nombrosos actes i conferències per commemorar tres efemèrides: el 90è aniversari, les quatre dècades de la seva arribada a la presidència de la Generalitat, i els 60 anys dels Fets del Palau, una protesta contra el franquisme al Palau de la Música per la qual Pujol va ser empresonat. La crisi del coronavirus ha forçat la cancel·lació de la majoria d'actes i s'espera que a la tardor se'n puguin recuperar alguns, com una gran trobada d'exconsellers de Pujol.

Protagonisme a TV3

Pujol dedica el seu temps a escriure reflexions que comparteix amb gent propera a ell. També rep cada cop més persones al seu despatx particular, des d'acadèmics a empresaris, diu Conte. Va publicar el maig passat al diari El Punt Avui un article en què opinava sobre l'epidèmia de la covid-19 però també sobre el conflicte per la independència. Els dos darrers anys ha participat, amb comptagotes, en xerrades públiques per a agrupacions d'alcaldes, en un homenatge a l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias o al lliurament de distincions de la Generalitat.

Pujol ha aparegut enguany en dos documentals de TV3, un dedicat a les ajudes a països en vies de desenvolupament i un altre als Mossos d'Esquadra. Les dues entrevistes van causar enrenou perquè no abordaven ni el finançament il·legal de CDC ni la qüestió del frau fiscal. L'opinadora Pilar Rahola, avui ideològicament propera al món postconvergent, també va aprofitar dissabte passat la seva secció al programa FAQS de TV3 per reivindicar l'expresident: “La figura política de Jordi Pujol és més important que el seu escàndol, fins i tot que les seves misèries. El seu llegat polític té una importància que avui no tenim en compte perquè estem molt enfadats”.

“El més important”, incidia Rahola, “és que és el gran ideòleg d'una nova identitat catalana”. La popular polemista va oferir el 2012, al llibre Les veus de la influència, una visió menys elogiosa de l'obra de govern de Pujol: “El pujolisme va aconseguir un servilisme periodístic atroç que feia patir a qui volia desmarcar-se'n. El president Pujol va ser el rei de Catalunya, en el sentit més borbònic del terme”. A TV3 va afirmar, en canvi, que aquests aspectes negatius eren “coses petites”. “M'he mort massa tard”, hauria dit Pujol, segons va revelar Rahola al final de la seva intervenció.

“Exiliat a Mèxic”

El web per retre tribut a Jordi Pujol pel seu 90è aniversari recull documents gràfics històrics i felicitacions diverses. “President, de molt petita que va entrar a casa a través del televisor, i s'hi va quedar. Per sempre. Gràcies pel seu mestratge”, escriu l'exregidora de Barcelona Mercè Homs. L'advocat Ricard Fernández Deu recupera una imatge del vol que va retornar Josep Tarradellas de l'exili el 1977, i en què apareixen brindant ell i altres personalitats, com Pujol o Ramon Trias Fargas. Una altra felicitació peculiar és la de Xavier Martorell, exdirigent de CDC i ex-alt càrrec del Departament d'Interior, avui resident a Mèxic, i que va dimitir el 2013 com a director general de Serveis Penitenciaris acusat d'encarregar l'espionatge de polítics. “Soc Xavier Martorell, exdirector general dels Mossos a l'època [del conseller] Xavier Pomés. Ara exiliat forçós a Mèxic des de fa sis anys. Només volia felicitar-lo pel seu aniversari”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >